Trastorns per Consum de Substàncies i vulneracions dels DSIR.

Entre els col·lectius de dones més vulnerabilitzades es troben aquelles que pateixen Trastorns per Consum de Substàncies (TCS). Si bé, en general, totes les persones que pateixen TCS tendeixen a ser penalitzades i estigmatitzades socialment per patir aquest trastorn, en el cas de les dones ho són per partida doble.

Com a conseqüència d’aquesta estigmatització múltiple, les dones troben especials dificultats per demanar ajuda i accedir als recursos de salut i socials,  també els relacionats amb la salut sexual i reproductiva, amb conseqüències molt greus per a la seva salut i per a la de les seves criatures, en cas que en tinguin. A més, la discriminació social, comporta que en cas que es quedin embarassades se les titlli sovint d’irresponsables i no es contempli la possibilitat que sigui un embaràs desitjat i que puguin ser bones mares. Tanmateix, aquest estigma social arrela de forma tan profunda en elles, amb marcats sentiments de culpa i vergonya, que fins i tot  elles mateixes poden arribar a negar-se la possibilitat de ser mares, tot i tenir el desig i les capacitats.

Denúncia:

Amb relació a les dones que pateixen TCS s’ha reportat una manca d’accés a anticonceptius de llarga durada, als recursos de salut i d’acompanyament postpart, manca d’acompanyament al “dol perinatal” quan es retira l’infant, resistències dels serveis de salut a permetre l’alletament (malgrat que el consum d’algunes substàncies sigui compatible), vulneració del dret a la confidencialitat i a la intimitat (en demanar informació sobre el seu consum davant d’altres persones), estigmatització i visió punitiva, infantilització de les dones associant el consum de drogues amb la incapacitat de fer de mares, manca de potenciació de les capacitats preservades de les dones i poc, o un nul, anàlisi en relació amb altres causes que pugui patir la dona com ara pobresa o violència.

Segons les dades de l’estudi “Monitorització del VIH, VHC i de les conductes de risc associades en Usuàries de Drogues per Via Parenteral” del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya (CEEISCAT), gairebé la meitat de les dones entrevistades perceben la seva salut com a molt pitjor que la resta de dones. Un 25% manifesta no haver fet una revisió ginecològica en els darrers dos anys. El 82,4% refereix haver estat embarassada i un 71,8% diu haver fet alguna interrupció voluntària de l’embaràs, de les quals una de cada tres n’ha fet 3 o més. Així mateix, el preservatiu és el principal mètode anticonceptiu que fan servir amb la parella estable (21%) i molt poques refereixen utilitzar altres mitjans efectius (píndola 7,1%, DIU 7,1%). Un percentatge significatiu refereix haver patit algun tipus de malaltia de transmissió sexual (6,3% herpes genital) o malaltia infecciosa (14,2% hepatitis B) i quasi un 12% han rebut alguna agressió sexual en els darrers 12 mesos. Malgrat tot això, només un 7,8% diu haver anat a un servei de salut sexual i reproductiva en els darrers 6 mesos.

Aquestes dades indiquen que, sovint, les dones amb TCS no tenen el seu dret a la salut i els seus Drets Sexuals i Reproductius garantits. Tal com hem avançat amb anterioritat, alguns dels exemples que reflecteixen la vulneració dels Drets Sexuals i Reproductius i que han estat reportats a L’Observatori són:

  • La manca d’accés a mesures anticonceptives efectives de llarga durada per a dones que no volen ser mares. Per exemple, negar-se a col·locar un DIU a una dona amb Trastorn per Consum de Substàncies, al·legant que no podia mantenir unes mínimes condicions d’higiene.
  • Sovint quan una dona amb un TCS diu que està embarassada, el que se li planteja en primera instància és la possibilitat de fer una interrupció voluntària de l’embaràs, donant per fet que no voldrà tirar-lo endavant i que no podrà cuidar al seu fill o filla. En cap cas es planteja que amb ajuda, recursos i/o acompanyament, ella sigui capaç tenir cura de si mateixa durant l’embaràs i dels seus fills i filles.
  • Existeixen dificultats per accedir als recursos de salut per l’amenaça i la por a la retirada dels fills i filles. Recau sobre les dones un judici punitiu; se les considera males mares i es valora la retirada dels infants com la millor opció.
  • Es desconsidera l’acompanyament psicològic i emocional de la dona durant el dol associat a la retirada del fill o filla, sigui temporal o definitiu, i sigui o no justificat. Per exemple, se separa el nadó de la mare immediatament després del part, sense cap mena d’acompanyament davant d’aquesta situació.
  • Hi ha resistències dels serveis de salut a permetre l’alletament matern encara que l’OMS recomani una anàlisi individualitzat que tingui en compte el cost-benefici, entenent que el consum d’algunes substàncies i en determinades quantitats, no és sempre incompatible com en el cas de les dones en programes de manteniment amb metadona.
  • Es vulnera el dret a la confidencialitat i a la intimitat quan es demana en veu alta, per exemple, i en una habitació compartida, tota la informació sobre el seu consum de substàncies i si ha començat o no, un tractament.
  • No s’analitza la situació de la dona en tota la seva complexitat, no es tenen en compte factors com ara migracions, situació de pobresa, treball sexual, etc.
  • Manca de potenciació de les capacitats preservades de la dona.
  • Menysteniment de la capacitat de decisió de la dona durant l’embaràs i el part, es tendeix a infantilitzar-les.

El dret de les dones amb TCS a rebre l’atenció sanitària que precisen, només es pot garantir si se les deixa de jutjar pel seu TCS i se les comença a acompanyar tenint en compte les seves necessitats i circumstàncies particulars. Per tal de millorar la seva salut sexual i garantir-ne els drets sexuals i reproductius, cal que els equips professionals especialitzats coneguin més a prop la realitat d’aquestes dones i s’acostin als recursos on elles es visiten. Pel que fa a la maternitat en dones amb TCS, és important promoure una mirada respectuosa sobre els drets dels dos membres de la diada mare-infant i s’abandonin mirades reduccionistes polaritzades que contraposen els drets de l’infant als drets de la mare. Cal posar el focus en les capacitats preservades d’aquestes dones i en com potenciar-les i crear recursos que puguin acompanyar a aquelles que ho desitgin en el procés de ser mares i de criar els seus fills i filles.

 

Des del Departament de Salut, la Sub-direcció General de Drogodependències i el Servei de Salut Maternoinfantil treballen fa temps per detectar i revertir vulneracions de drets com aquests. En aquest sentit és clau l’impuls a la creació, amb l’Institut Català de la Salut i la resta de proveïdors, dels circuits de salut mental perinatal a tot el territori amb l’objectiu de millorar l’atenció a les dones amb TCS o altres trastorns mentals. Per fer-ho es compta amb la col·laboració dels equips professionals dels diferents recursos de salut i socials i també de les associacions de dones consumidores com Mujeres cannábicas, la Xarxa de dones que usen drogues i Metzineres i Entorns d’Aixopluc per a dones que usen drogues, entre d’altres. Com a resultat d’aquesta estreta col·laboració s’estan duent a terme diferents estudis per recopilar les opinions i necessitats d’aquestes dones i un programa pilot amb l’objectiu de millorar l’atenció de la salut sexual i reproductiva de les dones usuàries del servei de reducció de danys de la Mina.

Què fem?

Transformem.

Copyright © 2019 Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears | Política de privacitat i protecció de dades