Aquesta denúncia és un dels casos més paradigmàtics que recullen múltiples vulneracions vinculades a l’accés al dret a l’avortament. Les conseqüències que comporten que les institucions no es facin responsables de la correcta transmissió de la informació i el coneixement dels circuits per poder comunicar-ho correctament a la ciutadania, són clarament vulneracions dels DSiR i s’acaben traduint en una violència institucional normalitzada que maltracta a les dones col·locant-les en aquestes situacions de desprotecció absoluta. En aquest cas, es vulnera el dret a la informació sobre l’avortament impossibilitant-ne el seu exercici i, cal destacar, que aquest tipus de vulneracions al dret a la informació han estat de les més denunciades a L’Observatori.

Recordem que, a l’Estat espanyol es pot avortar en qualsevol moment de l’embaràs, només canvien les circumstàncies sota les quals es pot exercir aquest dret i que estan tipificades a la Llei Orgànica 2/2010  Insistim en destacar que SÍ ES POT AVORTAR LEGALMENT MÉS ENLLÀ DE LES 14 SETMANES DE GESTACIÓ, i cal que aquest missatge arribi a professionals i ciutadania perquè gran part de les denúncies i demandes d’informació que se’ns ha fet ha estat en relació a aquest tema.

Tornem a exposar els articles claus de de la llei perquè siguin clares les opcions d’accés a l’avortament al llarg de tot l’embaràs:

Article 14. Interrupció de l’embaràs a petició de la dona. Podrà interrompre l’embaràs dins de les primeres catorze setmanes de gestació a petició de l’embarassada, sempre que concorrin els requisits següents:

1. Que s’hagi informat la dona embarassada sobre els drets, prestacions i ajudes públiques de suport a la maternitat, en els termes que s’estableixen en els apartats 2 i 4 de l’article 17 d’aquesta Llei.
2. Que hagi transcorregut un termini de al menys tres dies, des de la informació esmentada en el paràgraf anterior i la realització de la intervenció.

Article 15. Interrupció per causes mèdiques. Excepcionalment, es pot interrompre l’embaràs per causes mèdiques quan es doni alguna de les circumstàncies següents:

1. Que no se superin les 22 setmanes de gestació i sempre que hi hagi greu risc per a la vida o la salut de l’embarassada i així consti en un dictamen emès amb anterioritat a la intervenció per un metge o metgessa especialista diferent del què la practiqui o dirigeixi. En cas d’urgència per risc vital per a la gestant es pot prescindir del dictamen.
2. Que no se superin les 22 setmanes de gestació i sempre que hi hagi risc de greus anomalies en el fetus i així consti en un dictamen emès amb anterioritat a la intervenció per dos metges especialistes diferents del què la practiqui o dirigeixi.
3. Quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida i així consti en un dictamen emès amb anterioritat per un metge o metgessa especialista, diferent del què practiqui la intervenció, o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment de la diagnosi i així ho confirmi un comitè clínic. (sense límit de setmanes)

Malauradament, i com dèiem abans, aquest no és l’únic cas que hem rebut a L’Observatori on, la vulneració del dret a la informació, ha comportat unes conseqüències no desitjades. En una de les denúncies recollides, la dona entra a l’hospital per a realitzar un avortament farmacològic sense saber com serà el procediment i què esperar-ne. Les persones professionals que l’atenen li administren els fàrmacs, li proporcionen un orinal i li indiquen que controli el sagnat. El contingut de l’expulsió impacta a la dona, fet que li causa molt malestar. A l’hora de sol·licitar un avortament s’ha d’informar de tots els mètodes disponibles i del que suposa en cada cas, per tal que les dones puguin escollir lliurement en funció de les seves necessitats i preferències.

També s’han rebut denúncies en les quals les dones han estat informades únicament d’un dels mètodes per avortar, implicant utilitzar-lo en contra de la seva voluntat o continuar amb l’embaràs. En un d’ells la dona es nega a realitzar l’avortament mitjançant el mètode farmacològic perquè anteriorment ho va fer i va necessitar una transfusió de sang amb aquest. Malgrat això, no li ofereixen una solució. En un altre, la dona es nega a avortar amb el mètode instrumental perquè al lloc on es practicarà hi treballen familiars seus. Tot i expressar el motiu, tampoc li ofereixen una alternativa.

Tots aquests són casos on les dones han patit la violència institucional derivada de la manca d’informació i formació dels equips professionals, de l’opacitat i la falta d’interès i voluntat política que envolten l’avortament. En molts d’aquests casos es fa creixent la sospita de l’objecció de consciència encoberta i no tant encoberta com es mostra en la denuncia narrada inicialment. Totes aquestes vulneracions tenen una resposta estructural immediata ja que ni tan sols es coneixen sistemes d’avaluació dels circuits, de la informació o del procediment viscut per les dones on es pugui contrastar. La poca informació en relació a les dades dels avortaments es publica en un informe estadístic anual que aporta un coneixement estanc i poc útil per millorar la qualitat dels serveis i la vida de les dones a Catalunya.

Altres denúncies rebudes en aquest àmbit tenen a veure amb la negativa de l’accés a l’avortament per dones que estan embarassades més enllà de 14 setmanes donant informació errònia per part dels equips professionals i, fins i tot, dient-los-hi que és il·legal. D’altres han rebut informació sobre el procés esbiaixada o incompleta, o l’actitud del personal que l’ha atès ha estat qüestionable, interferint en la decisió, jutjant, qüestionant els motius de l’avortament i, fins i tot, encoratjant a continuar l’embaràs.

A través de les denúncies també s’han revisat alguns espais webs de la Generalitat de Catalunya comprovant que la informació es troba incompleta i confusa. On s’exposen els diferents centres per l’atenció a la IVE, s’ha comprovat que en manquen respecte als centres que han reportat haver practicat avortaments l’any 2017, recollits a les estadístiques de la Generalitat de Catalunya (2018). També s’ha comprovat com la imatge que es projecta de l’avortament des d’aquestes pàgines web és estigmatitzant, incloent fotografies de noies joves angoixades, plorant i on s’hi associen conceptes com tristesa i decepció donant-li una càrrega moral i simbòlica contrària a la garantia de drets.

Respecte a la informació recollida a les estadístiques de la Generalitat de Catalunya (2018) i el Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social (2018) s’han detectat diversos aspectes. En primer lloc, les dades que ofereixen ambdós documents no concorden, tot i ser del mateix any, generant dubtes sobre la seva fiabilitat. A més, també s’ha detectat com les dades que aporta el Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social (2018) contenen errades greus, com la discordança del total d’avortaments quan es segreguen les dades segons el tipus de mètode utilitzat.

En segon lloc, s’ha trobat com la informació exposada a les estadístiques de la Generalitat de Catalunya (2018) és confusa i suscita preguntes:

• Des les dones que van realitzar un avortament el 2018, n’hi va haver 4.979 que no han utilitzat serveis de salut sexual i reproductiva o planificació familiar. És una dada que és manté cada any. Caldria reflexionar sobre els obstacles d’accés a aquests serveis de per un grup tan important de dones.
• El 51,4% dels avortament són de dones d’origen no estranger. Se segueix parlant de dones nascudes dins i fora de l’estat espanyol, categoritzant països d’origen de forma aleatòria. No aporta cap informació per a la vida de les dones. A més, no s’inclouen les dones andorranes que viatgen al Principat per avortar.

Tots aquests aspectes esmentats referents a la informació proporcionada per institucions com la Generalitat de Catalunya o el Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social es considera que són una vulneració del dret a la informació per l’opacitat i confusió que generen a l’hora de conèixer l’actualitat de l’avortament i per la incapacitat de generar informació que millori les polítiques públiques i promogui la garantia dels DSiR.

El dret a la informació veraç i de qualitat sobre l’accés a l’avortament forma part dels DSiR. Per tal de poder exercir el dret a l’avortament és necessari tenir accés a la informació de forma comprensible, adaptada i que aquesta sigui veraç i completa. A més, com s’ha pogut observar a la denúncia exposada anteriorment (i d’altres que hem rebut), la vulneració del dret a la informació pot arribar a vulnerar l’accés a l’avortament. També s’ha vist com la manca d’informació respecte a tot el procés pot arribar a generar molt patiment que es correlaciona de forma immediata amb una intervenció ja prou estigmatitzada.

Tal com s’ha vist a molts dels casos que han arribat a L’Observatori, la manca d’informació respecte els diferents mètodes pot provocar que l’avortament sigui una experiència molt desagradable. És necessari humanitzar els protocols i vetllar pel benestar de les dones durant tot el procés.

Per tant, amb l’objectiu de vetllar i garantir el dret a la informació com a eix fonamental dels Drets Sexuals i Reproductius és urgent actualitzar la informació institucional, tant a les persones professionals involucrades com de les pàgines web, materials, etc. Que contenen informació sobre la IVE. Totes les persones professionals que estan o poden estar en contacte amb dones que sol·liciten avortar han d’estar capacitades, informades, especialitzades i disposades a atendre-les sense prejudicis ni interferir en les seves decisions, garantint els seus drets i acompanyant-les en tot el procés promovent l’autonomia d’aquestes dones. Per tant, han de conèixer la regulació vigent, els diferents mètodes, els símptomes associats i el procediment per fer la derivació. A més, és imprescindible que tinguin una actitud empàtica, un abordatge feminista interseccional i enfocament de DSiR. En cap cas s’ha de qüestionar la situació i decisió de la dona.
Respecte a les institucions responsables dels materials, les pàgines web oficials, etc. com a garants de drets que són, han d’actualitzar tota la informació relacionada amb l’avortament i els centres on poden acudir. A més, és necessari eliminar les imatges i discursos que l’estigmatitzen i utilitzar el llenguatge dels drets i l’empoderament ja que, l’avortament forma part de la vida de moltes dones i es dona en múltiples situacions i per diferents motius. Normalitzem i dignifiquem la intervenció per poder donar el poder de decisió a les dones i el prestigi professional d’actuació a tots aquells equips que les acompanyin en el procés. Així doncs, és urgent canviar l’imaginari associat a l’avortament i començar a pensar-lo com un exercici de drets sobre el propi cos i sobirania, una decisió que contribueix a millorar la vida de les dones.

Respecte a les estadístiques disponibles sobre l’avortament, les institucions responsables estan obligades a rendir comptes i oferir informació de qualitat i fiable. Per tant, és urgent que es rectifiquin les errades detectades i es canviï la manera d’agrupar les dades quan es tracta del lloc de naixement pels motius ja esmentats. A més, en un acte de transparència, cal que s’especifiqui el nombre d’avortaments que han estat coberts per la xarxa sanitària pública respecte del total anual.