Sabies que l’avortament és una de les intervencions més nombroses i quotidianes que es realitzen a Catalunya? Sempre és sorprenent descobrir-ho quan t’adones de l’opacitat que existeix en aquest àmbit. A més, cal sumar el fet que a les facultats de medicina no ensenyen totes les tècniques per realitzar la Interrupció Voluntària de l’Embaràs i, per tant, no hi ha prou professionals formats i especialitzats per dur-la a terme.
Donem per fet que a Catalunya avortar és un dret garantit i hem tancat el debat, però què sabem de la realitat de l’avortament en el nostre territori? Quines són les barreres i les vulneracions de Drets Humans a què s’enfronta una dona i/o persona gestant a l’hora d’avortar? S’exerceix violència institucional sobre elles?
Les denúncies arribades a L’Observatori i la pràctica de la nostra feina ens mostra de manera evident que, tot i comptar amb una llei que reconeix l’exercici de l’avortament, es produeixen un gran nombre de vulneracions de Drets Humans i en nombroses ocasions s’exerceix violència institucional sobre les dones.
I, què passa quan la dona que decideix exercir un avortament és migrada i no compta amb targeta sanitària? I amb les dones amb trastorns de consum de substàncies, o les menors de 18 anys a qui es nega penalment la capacitat de decidir sobre el seu cos i si aquesta maternitat és desitjada o no?
Les històries de vida que aquí narrem suposen casos paradigmàtics de vulneracions de Drets Humans i exemples flagrants de violència institucional sobre dones que han decidit avortar a Catalunya. Denúncies rebudes a L’Observatori que suposen una cartografia de vulneracions de drets i de violència institucional que hauria d’obligar-nos a posar aquest tema en l’agenda política i social perquè el dret a l’avortament i la sobirania corporal de les dones sigui plenament garantida al nostre territori.
A continuació es presentaran cinc històries de vida, recollides a partir de les denúncies rebudes que permeten visibilitzar la dificultat i els obstacles que es poden trobar en l’exercici del dret a l’avortament a Catalunya. Aquestes es distribuiran en cinc barreres d’accés a l’avortament: informació, desigualtats territorials, avortament a partir de les 22 setmanes de gestació, dones de 16 i 17 anys i dones sense targeta sanitària.
Una dona de 38 anys que vol avortar dedica tot un dissabte a anar a centres de salut i fer trucades per aconseguir informació. Assisteix a dos centres de primària i a dos centres hospitalaris on reb informació contradictòria i incorrecta sobre el procés a seguir. La setmana següent va al seu centre de primària, per fer el tràmit correctament ha d’esperar els 3 dies de reflexió, però li comuniquen que haurà d’esperar més perquè per aquelles dates no hi ha ni un sol ginecòleg que no sigui objector de consciència.
Durant les proves dels primers mesos d’embaràs, els i les professionals sanitaris li comuniquen a la dona que el desenvolupament de l’embrió no evoluciona com hauria i que és probable que si continua endavant, posi en risc la seva salut i la del fetus. Necessitarà un avortament instrumental, però l’avisen que no podrà fer-ho a l’hospital que li pertoca, a la Catalunya Central. El personal que l’atén li recomana anar fins a Barcelona, perquè a l’hospital de la zona no practiquen avortaments per motius religiosos.
A la revisió rutinària de les 20 setmanes es descobreix un problema en el fetus. La dona visita 2 hospitals més amb diagnòstics imprecisos. Visita un neuròleg especialista que diagnostica una malformació del sistema nerviós central a les 26 setmanes de gestació. Realitza una primera sol·licitud d’IVE a les 27 setmanes que és denegada. Decideixen continuar fent proves i se’ls confirma l’extrema gravetat del diagnòstic. Fan una segona sol·licitud d’IVE a les 29 setmanes de gestació i, aquest cop, s’aprova. Ho aconsegueix, després 9 setmanes, d’haver visitat 3 hospitals, 2 clíniques diferents, pagar les proves diagnòstiques extres i sol·licitant ajuda psicològica per la manca de circuit d’acompanyament.
Una jove de 16 anys està embarassada i ha pres la decisió d’avortar però no ho pot fer sense almenys el consentiment d’un dels seus progenitors. Quan explica el seu estat a la família i la decisió que ha pres, es neguen a donar-li el consentiment a causa de les seves creences religioses. La jove, que no pot complir els requisits legals que se li exigeixen per les conviccions dels seus progenitors, acaba avortant clandestinament.
Una dona visita un ASSIR de Barcelona per sol·licitar un avortament farmacològic i l’informen que el servei li costaria 170€, perquè no disposa de targeta sanitària. La plataforma PASUCAT va acompanyar la dona i va aconseguir que es reconegués l’IVE com un procediment d’urgència perquè la dona no hagués de pagar gràcies a la pressió social i la intervenció d’una de les professionals que va contradir la lògica inicial.
Copyright © 2019 Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears | Política de privacitat i protecció de dades
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these cookies, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may have an effect on your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.