Les denúncies arribades a L’Observatori i la pràctica de la nostra feina ens mostra de manera evident que, tot i comptar amb una llei que reconeix l’exercici de l’avortament, es produeixen un gran nombre de vulneracions de Drets Humans i en nombroses ocasions s’exerceix violència institucional sobre les dones.

I, què passa quan la dona que decideix exercir un avortament és migrada i no compta amb targeta sanitària? I amb les dones amb trastorns de consum de substàncies, o les menors de 18 anys  a qui es nega penalment la capacitat de decidir sobre el seu cos i si aquesta maternitat és desitjada o no?

Les històries de vida que aquí narrem suposen casos paradigmàtics de vulneracions de Drets Humans i exemples flagrants de violència institucional sobre dones que han decidit avortar a Catalunya. Denúncies rebudes a L’Observatori que suposen una cartografia de vulneracions de drets i de violència institucional que hauria d’obligar-nos a posar aquest tema en l’agenda política i social perquè el dret a l’avortament i la sobirania corporal de les dones sigui plenament garantida al nostre territori.

A continuació es presentaran cinc històries de vida, recollides a partir de les denúncies rebudes que permeten visibilitzar la dificultat i els obstacles que es poden trobar en l’exercici del dret a l’avortament a Catalunya. Aquestes es distribuiran en cinc barreres d’accés a l’avortament: informació, desigualtats territorials, avortament a partir de les 22 setmanes de gestació, dones de 16 i 17 anys i dones sense targeta sanitària.