Informe 2019
L'Observatori de Drets Sexuals i Reproductius.

L’Informe 2019 de L’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius és una iniciativa de L’Associació per a la incidència política local i internacional i per a la mobilització ciutadana. L’Informe vol esdevenir una eina de seguiment i mesura de l’estat i la qualitat dels Drets Sexuals i Reproductius a Catalunya per a poder-ne millorar la seva aplicació i garantia.

Aquest informe recull les vulneracions denunciades a L’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius al llarg del 2019.

portada1

La història del reconeixement dels Drets Sexuals i Reproductius és una història de resistència, subversió i, sobretot, de lluita per l’exercici de la llibertat i en favor de la justícia social.

Els Drets Sexuals i Reproductius, des d’un posicionament polític feminista, anticapitalista, antiracista, anticolonialista i antiimperialista soscaven el sistema heteropatriarcal i neoliberalaustericida. De manera radical, transformen els imaginaris, les normes i les pràctiques socials que mantenen els nostres cossos disciplinats i oprimits.

L’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius es construeix des d’aquesta realitat social i des de l’ideal de subversió. Esperem que aquest primer informe contribueixi a capgirar l’ordre establert i contribueixi a l’exercici de la llibertat de totes i tots.

Avortament.

Donem per fet que a Catalunya avortar és un dret garantit i hem tancat el debat, però què sabem de la realitat de l’avortament en el nostre territori? Quines són les barreres i les vulneracions de Drets Humans a què s’enfronta una dona i/o persona gestant a l’hora d’avortar? S’exerceix violència institucional sobre elles?

Una dona de 38 anys que vol avortar dedica tot un dissabte a anar a centres de salut i fer trucades per aconseguir informació. Assisteix a dos centres de primària i a dos centres hospitalaris on va rebre informació contradictòria i incorrecta sobre el procés a seguir. Finalment, la setmana següent va al seu centre de primària i per fer el tràmit correctament ha d’esperar els 3 dies de reflexió però li comuniquen que haurà d’esperar més perquè per aquelles dates no hi ha ni un sol ginecòleg que no sigui objector de consciència.

Durant les proves dels primers mesos d’embaràs, els i les professionals sanitaris li comuniquen a la dona que el desenvolupament de l’embrió no evoluciona com hauria i que és probable que si continua endavant, posi en risc la seva salut i la del fetus. Necessitarà un avortament instrumental, però l’avisen que no podrà fer-ho a l’hospital que li pertoca, a la Catalunya Central. El personal que l’atén li recomana anar fins a Barcelona, perquè a l’hospital de la zona no practiquen avortaments per motius religiosos.

Durant la revisió rutinària de les 20 setmanes de gestació, es descobreix un problema en el fetus. La dona visita dos hospitals més amb diagnòstics imprecisos. Visita un neuròleg especialista que diagnostica una malformació del sistema nerviós central a les 26 setmanes de gestació. Realitza una primera sol·licitud d’IVE a les 27 setmanes que és denegada. Decideixen continuar fent proves i se’ls confirma l’extrema gravetat del diagnòstic. Fan una segona sol·licitud d’IVE a les 29 setmanes de gestació i, aquest cop, s’aprova. Ho aconsegueix, després 9 setmanes, d’haver visitat 3 hospitals, 2 clíniques diferents, pagar les proves diagnòstiques extres i sol·licitant ajuda psicològica per la manca de circuit d’acompanyament.

Una jove de 16 anys està embarassada i ha pres la decisió d’avortar però no ho pot fer sense almenys el consentiment d’un dels seus progenitors. Quan explica el seu estat a la família i la decisió que ha pres, es neguen a donar-li el consentiment a causa de les seves creences religioses. La jove, que no pot complir els requisits legals que se li exigeixen per les conviccions dels seus progenitors, acaba avortant clandestinament.
Una dona visita un ASSIR de Barcelona per sol·licitar un avortament farmacològic i l’informen que el servei li costaria 170€, perquè no disposa de targeta sanitària. La plataforma PASUCAT va acompanyar la dona i va aconseguir que es reconegués l’IVE com un procediment d’urgència perquè la dona no hagués de pagar gràcies a la pressió social i la intervenció d’una de les professionals que va contradir la lògica inicial.

Educació sexual.

La Coordinadora de Comissions de Gènere, Feminismes i Coeducació de les Escoles Públiques de Gràcia denuncia el contingut d’un llibre de text de 6è de primària on es poden llegir les definicions que fan de l’úter i la vagina. Han contactat amb l’editorial del llibre de text, la direcció de l’escola i el Departament d’Educació per abordar aquest tema.

L’educació sexual i afectiva és un dels Drets Sexuals i Reproductius amb més mancances a Catalunya. Davant d’això, la societat civil i les comunitats dels espais educatius reivindiquen la necessitat de prendre mesures efectives. L’educació sexual ha de ser l’espai des d’on entendre la sexualitat, les diversitats i ha d’estar centrada en el plaer i des d’una perspectiva feminista i de drets per construir relacions positives que fomentin la no-discriminació, el respecte i l’afectivitat com a elements clau d’empoderament.

Anticoncepció d'urgència.

Una noia acudeix a la farmàcia per demanar l’anticoncepció d’urgència o pastilla postcoital. A la farmàcia l’interroguen fins a conèixer que la dona ja n’havia pres una feia tres mesos, fet pel qual li neguen la pastilla al·legant que han de transcórrer almenys sis mesos entre ambdues pastilles. A causa de la negativa de la farmàcia, finalment la noia es queda embarassada.

Per a poder gaudir del dret a una bona salut sexual i reproductiva és fonamental l’accés a la contracepció, perquè ens permet deslligar la sexualitat de la reproducció i viure una vida sexual autònoma i en llibertat. És necessari garantir-ne l’accés de forma equitativa, gratuïta i universal per tal d’evitar que les desigualtats en l’accés impactin negativament en aquelles persones més vulnerabilitzades, com ara les noies menors d’edat o les persones migrades

RHA en dones LGTBI+.

Una dona ens explica que, fa tres anys que la seva parella i ella, dues dones, van començar un procés de Reproducció Humana Assistida a la xarxa sanitària pública fa tres anys. Durant tot aquest procés han viscut diverses situacions, errors i atencions que vulneren diversos drets. En el procés de derivació des de l’ASSIR al centre on es fa l’atenció, hi va haver un error que els va fer perdre cinc mesos. Adonar-se’n i comunicar-ho va portar fins a tres mesos més.

Des d’una perspectiva interseccional, els Drets Sexuals i Reproductius estan condicionats i, per tant, poden ser vulnerats, segons diferents eixos: ètnia, classe, gènere, orientació del desig, diversitat funcional o edat, entre d’altres. Tenint en compte que la nostra societat actual viu sota el mandat de l’heteronormativitat obligatòria, la majoria de serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva estaran també dissenyats i encarats a aquesta. Concretament, el col·lectiu LGTBI s’enfronta a certs obstacles en matèria de DSiR que constitueixen la seva vulneració i de discriminació del col·lectiu.

Fonamentalismes.

La CUP Tarragona denuncia el finançament públic que rep Llar Natalis, una residència d’acollida de la Fundació Obra Pia Montserrat. Mitjançant un conveni de col·laboració amb el Consell Comarcal del Tarragonès i els ajuntaments de la zona, Llar Natalis rebia usuàries de serveis socials. El seu perfil són dones embarassades sense recursos i sense teixit familiar o social i que poden estar considerant avortar. Així doncs, Llar Natalis les acull amb la intenció de dissuadir-les mitjançant fal·làcies com la síndrome postavortament i/o reforçant mites.

Assistim en els darrers anys a un auge dels  grups fonamentalistes religiosos, polítics i econòmics arreu del món. Aquests grups intenten, a través de la implementació de diverses estratègies, aconseguir el retrocés dels Drets Humans de les persones i el tancament d’espais a  la societat civil per mantenir el poder econòmic,  el sistema neoliberal i el que anomenen “ordre natural”.

Violències sexuals.

Una jove de 16 anys visita el CJAS per sol·licitar l’anticoncepció d’urgència. Durant la consulta s’aplica el protocol de detecció de violències masclistes i heteropatriarcals i es detecta que ha patit una violació múltiple. Se l’informa que haurà de desplaçar-se a un servei especialitzat en violències sexuals per rebre el tractament de profilaxi postexposició pel VIH. La noia es nega a anar-hi perquè sap que el centre informarà la seva família.

La violència sexual és una greu violació dels Drets Humans i una de les manifestacions més esteses de les violències masclistes, que tenen les seves arrels en la discriminació cap a les dones. Les violències sexuals es produeixen en una societat heteropatriarcal on la diferència sexual es naturalitza i reprodueix en forma de violències múltiples cap a les dones. La violència sexual és una de les manifestacions de les violències masclistes més invisibilitzada i suposa una vulneració directa dels Drets Sexuals i Reproductius.

Violència obstètrica.

Una dona ens explica el seu part en una clínica a la província de Girona. L’anestesista la punxa fins a quatre vegades, ella seguia sentint dolor i no tenia dificultats per moure les cames i els peus, fet que sembla indicar que l’anestèsia no va fer gaire o cap efecte. Cada vegada que la dona expressava que sentia dolor, la metgessa que atenia el part li contestava, de males maneres, que no era dolor sinó pressió. Durant el part, la metgessa li fa comentaris com “no t’han ensenyat a empènyer?” o “ho estàs fent malament”

El dret al propi cos i a la integritat corporal és un DSiR fonamental. Malauradament, el control sobre aquest resulta complicat en algunes ocasions, com és en el part. La violència obstètrica és una forma de violència masclista i, sovint, institucional. A més, constitueix una vulneració dels drets fonamentals i Drets Humans de les dones.

Trastorn de Consum de Substàncies i DSIR.

Amb relació a les dones que pateixen TCS s’ha reportat una manca d’accés a anticonceptius de llarga durada, als recursos de salut i d’acompanyament postpart, manca d’acompanyament al “dol perinatal” quan es retira l’infant, resistències dels serveis de salut a permetre l’alletament, vulneració del dret a la confidencialitat i a la intimitat, estigmatització i visió punitiva, infantilització de les dones associant el consum de drogues amb la incapacitat de fer de mares, manca de potenciació de les capacitats preservades de les dones i poc, o un nul, anàlisi en relació amb altres causes que pugui patir la dona com ara pobresa o violència.

Entre els col·lectius de dones més vulnerabilitzades es troben aquelles que pateixen Trastorns per Consum de Substàncies (TCS). Si bé, en general, totes les persones que pateixen TCS tendeixen a ser penalitzades i estigmatitzades socialment per patir aquest trastorn, en el cas de les dones ho són per partida doble.

Obstacles d'accés.

Una noia sol·licita l’esterilització voluntària, els professionals sanitaris ignoren la seva demanda i li recomanen un DUI. Ella menstrua durant un any sencer sense que li donin cap altra opció. Demanen que es desdigui d’aquesta idea perquè el seu “desig hauria de ser la maternitat”.

Després d’un avortament instrumental a una clínica, una noia, ha d’anar al CAP del seu barri a demanar la vacuna per a RH negatiu. Es neguen a atendre-la d’urgència. Quan explica que la vacuna la necessita abans de 72 hores, recomanen que la compri a la farmàcia i després demani cita al seu metge o metgessa perquè li dispensi la recepta i pugui reemborsar-la.

Una noia ens explica que a l’ASSIR de la seva zona, ubicat a Barcelona, no és possible contactar per telèfon i presencialment li han explicat que no poden donar hores de visita perquè tenen l’agenda plena i no saben quan podran tornar-la a obrir.

L’accessibilitat als diferents de serveis de salut és un dret a garantir, però sovint es veu limitada o obstaculitzada per factors com el cost del servei, perjudicis professionals, circuits i serveis mal dissenyats, horaris poc adequats o violència institucional.

Què fem?

Transformem.

Copyright © 2019 Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears | Política de privacitat i protecció de dades