Dificultats d'accés a l'anticoncepció d'urgència.

Per a poder gaudir del dret a una bona salut sexual i reproductiva és fonamental l’accés a la contracepció, perquè ens permet deslligar la sexualitat de la reproducció i viure una vida sexual autònoma i en llibertat. És necessari garantir-ne l’accés de forma equitativa, gratuïta i universal per tal d’evitar que les desigualtats en l’accés impactin negativament en aquelles persones més vulnerabilitzades, com ara les noies menors d’edat o les persones migrades. El dret a l’anticoncepció està estrictament lligat amb el dret a l’educació i a l’accés a una informació clara i suficient, vitals per a poder garantir l’elecció del mètode que ens convé més en cada etapa o relació.

Durant aquest any de funcionament la major part de les denúncies rebudes a L’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius han estat relacionades amb les dificultats d’accés a l’anticoncepció d’urgència (AU). Segons càlculs de l’OMS (2018), l’AU pot prevenir el 95% dels embarassos no planificats si s’administra fins cinc dies després de la relació sexual. A més, l’evidència és clara respecte a la seva seguretat i l’OMS propugna que l’anticoncepció d’urgència hauria d’estar garantida en qualsevol programa de planificació familiar i/o servei de salut. Malgrat això, hem pogut comprovar a través dels testimonis rebuts que  el dret a l’accés a l’AU és sovint vulnerat, especialment en el cas de les persones menors d’edat.

Denúncia:

Una noia de 16 anys visita una farmàcia per demanar una pastilla d’anticoncepció d’urgència. Ella manifesta sentir-se “interrogada”. Els hi comenta que se n’havia pres una feia tres mesos. Després d’haver-ho explicat, els professionals farmacèutics li neguen l’accés al·legant que és menor d’edat i que, a més, han de transcórrer sis mesos entre una i altra. Finalment, la noia no pot accedir al tractament i queda embarassada.

La vulneració del dret a l’anticoncepció d’emergència pot conduir a un embaràs no planificat. Malgrat la gravetat de la situació, és la denúncia més freqüent a L’Observatori. D’entre les denúncies rebudes, destaquen els casos de persones menors d’edat a les que se’ls hi ha negat la pastilla de l’endemà en una farmàcia. Hem pogut recollir testimonis de com, a les menors se les tracta amb paternalisme, se les interroga, se’ls hi demana el carnet d’identitat sense necessitat ni justificació o es jutja la seva situació o demanda.

En el cas de les menors d’edat parlem de situacions especialment sensibles. Un embaràs no planificat en dones menors d’edat implica trobar-se amb obstacles legals que poden acabar conduint a una maternitat forçada, amb greus conseqüències sobre les seves vides, o un avortament clandestí.

En una altra de les denúncies rebudes, la persona que atén a la usuària l’esbronca per haver anat a un centre assistencial diferent del que li correspon per zona. La noia explica que ho ha fet per no coincidir ni amb familiars ni amb el metge o metgessa de família. Malgrat l’explicació, l’actitud del professional és inadequada i injustificada i provoca que la noia se senti incompresa.

De totes les denúncies recollides on es vulnera el dret a l’AU es troben motius molt variats: l’edat de la persona que la demana, objecció de consciència, manca del tractament al lloc on se sol·licita o, com en l’exemple, el temps que ha transcorregut entre els tractaments.

Un altre dels aspectes que indueixen la seva vulneració és l’estigma que la rodeja. L’AU encara es veu envoltada d’actituds i idees negatives i la persona que en fa una demanda sovint ha de rebre informacions errònies i suportar actituds amb una càrrega moral força distant a la garantia de drets. La pàgina web de la Generalitat de Catalunya (consultat el 4/12/2019) simula la pregunta “què fer si em fa vergonya demanar la contracepció d’urgència”. Si la mateixa pregunta denota una mirada estigmatitzadora del tema en qüestió, la resposta és -encara- pitjor, ja que s’aconsella anar acompanyada per “compartir la vergonya”. És preocupant que una pàgina institucional reforci la idea que s’ha de / o es pot sentir vergonya davant l’exercici d’un dret i situï la possibilitat que aquest sigui jutjat per terceres persones. Actituds com aquesta són l’evidència que encara es castiga la llibertat sexual i el gaudi.

També és preocupant que des de les oficines de farmàcia no disposin de protocols clars i actualitzats tant pel que fa a aspectes estrictament tècnics com pel que fa al tipus d’atenció respectuosa des d’una òptica de drets.

El dret a l’accés a l’anticoncepció és un Dret Sexual i Reproductiu que ha de ser fàcilment accessible per a totes les persones, sense condicions. Les denúncies rebudes a L’Observatori ens demostren que la vulneració d’aquest dret no és un fet excepcional, ans al contrari.

Segons les recomanacions de l’Institut Català de la Salut (2004) (consultades el 04/12/2019) la persona professional que atén la demanda és la responsable d’avaluar el grau de maduresa de la menor i el seu estat psicològic. Cal considerar les adolescents com a subjectes de drets, que han de poder decidir autònomament sobre el seu propi cos i sobre les seves pròpies vides.

Tal com s’estipula a la Llei 14/2010 del 27 de maig, sobre drets i les oportunitats en la infància i adolescència, les persones menors d’edat poden fer exercici dels seus drets com seria el cas de l’ús de l’AU sense prèvia notificació dels progenitors o tutors. El principi del bé superior de l’infant d’una banda, i la del menor madur per una altra són les claus per entendre que cal respectar les necessitats, drets, opinions i individualitats de les persones adolescents.

Totes les persones professionals responsables de dispensar l’AU han d’estar degudament informades sobre tots aquests aspectes, incidint especialment en les persones usuàries menors d’edat. Una bona mesura que contribuiria a la garantia del dret a l’anticoncepció d’urgència, seria renovar el protocol, el que és vigent actualment no contempla l’anticoncepció d’emergència a les farmàcies.

Tot i que l’AU és per casos en els quals hagi fallat el mètode habitual i, per tant, la seva presa no ha de ser regular, no s’han demostrat problemes vinculats a una presa repetida ni existeix cap indicació on s’especifiqui un període d’espera obligatori entre dues preses. Cal treballar en campanyes de sensibilització que trenquin els tòpics vinculats a aquesta anticoncepció, que només generen confusió i inseguretats a la població i a les persones professionals.

És imprescindible que l’actitud del personal sigui respectuosa, que no avergonyeixi, ni jutgi, ni qüestioni la situació en què una persona necessita l’AU, garantint els seus drets. Les actituds paternalistes, moralitzadores i les esbroncades davant d’aquestes situacions causen molt malestar, suposen trencar vincles amb el sistema sanitari i no tenen justificació en un acte d’exercici de drets com és la demanda de l’AU.

L’imaginari com el que es projecta des de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya és encara una mostra de l’estigma present en tot el relacionat amb la sexualitat. Així doncs, és urgent rectificar la imatge que se’n desprèn. Cal aclarir que NO ha de fer vergonya demanar l’anticoncepció d’urgència perquè, per damunt de qualsevol altra consideració, és un enorme exercici de responsabilitat i d’autocura per part de les noies que l’utilitzen.

Què fem?

Transformem.

Copyright © 2019 Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears | Política de privacitat i protecció de dades