La denúncia, presentada per la mateixa plataforma PASUCAT, evidencia una vulneració del dret al propi cos, autonomia i al dret a la salut universal, tot plegat a causa de no disposar de la targeta sanitària. La Resolució del CatSalut (2016) regula l’atenció sanitària urgent i estipula que les persones migrades empadronades a Catalunya tenen accés a la cobertura sanitària pública quan es tracti d’atenció urgent i no hi hagi una tercera persona que pugui abonar l’import. A més, estableix com a situacions especials les persones menors d’edat i les dones embarassades. Tanmateix, un dels problemes de la resolució és la falta d’especificitat a l’hora d’establir què es considera com a atenció urgent i, també, quan parla de dones embarassades on una de les opcions possibles davant d’un embaràs és sol·licitar la IVE, deixant-ho a la interpretació de la persona professional que atén el cas.

Un altre problema de la resolució és la manca de difusió que ha tingut, ja que s’han rebut dues denúncies més al respecte: una dona embarassada que, espantada pels dolors que presentava, li cobren l’atenció rebuda i una altra dona que sol·licita la IVE i se li exigeix el pagament de la prestació. Així doncs, actualment l’atenció de la sol·licitud de la IVE queda a discreció de la informació que tingui el personal professional que atén a la dona, de la interpretació que aquest faci sobre què és atenció urgent i la voluntat de poder donar una solució.

Negar el dret a l’avortament a les dones independentment de quin sigui el motiu és una vulneració dels DSiR. A més, és una manera de posar en perill la salut de la dona, ja que en molts casos acaben acudint a la clandestinitat o a una maternitat forçada, amb tot el que això comporta. La vulneració del dret a l’avortament en aquest cas no procedeix ja que aquest forma part de l’atenció urgent i, també, de l’atenció a l’embaràs. Quan una dona sol·licita una IVE vol ser atesa amb la major prestesa. Per tant, és un servei que s’ha de donar quan abans millor i s’hauria de considerar urgent i també com una opció durant l’embaràs.

Cal destacar que el comitè de la CEDAW (2015) també va fer un requeriment a l’estat espanyol, exigint que assegurés la cobertura sanitària universal gratuïta a les persones migrades. No obstant això, amb casos com el present queda palès que els governs de l’estat espanyol i Catalunya, com a garants de drets que són, no estan complint amb l’obligació de vetllar pels drets humans i els DSiR de totes les persones. Per tots aquests motius diversos col·lectius ens vam unir, el passat mes de juliol, per llançar una campanya reivindicant l’atenció sanitària universal a totes les persones i específicament, garantir el dret a l’avortament universal per a totes les dones a Catalunya.

Tenint en compte que el govern de l’estat espanyol, com a garant de drets i amb l’obligació de complir els requeriments del comitè de la CEDAW, es considera que està vulnerant els drets humans de les persones migrades negant-los-hi l’assistència sanitària gratuïta. Per tant, és urgent que, com a màxima institució responsable, garanteixi la cobertura sanitària universal per a totes les persones, independentment del seu estat migratori o situació administrativa.
D’altra banda, és necessari que les institucions catalanes actuïn al respecte i modifiquin la resolució tal com s’exigeix a la campanya. En primer lloc, ha d’assegurar l’atenció sanitària a totes les persones en tant que és una qüestió de drets humans. En segon lloc, en aquesta atenció s’ha d’incloure l’avortament gratuït sense que hagi d’anar supeditat a criteris com l’empadronament o la targeta sanitària.

Garantir els DSiR és l’obligació que tenen les institucions de vetllar pels drets humans de totes les persones, independentment del seu origen, gènere, classe o edat.