Obstacles d'accés a l'atenció en salut sexual i reproductiva.
L’accessibilitat als diferents serveis de salut és un dret a garantir, però sovint es veu limitada o obstaculitzada per factors com el cost del servei, perjudicis professionals, circuits i serveis mal dissenyats, horaris poc adequats o violència institucional.
A continuació i a tall d’exemple, recollim tres denúncies que tenen en comú l’obstaculització a diferents serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva i que han constituït una vulneració dels Drets Sexuals i Reproductius.
Denúncies:
1. Una noia, havent provat tots els mètodes anticonceptius, sol·licita l’esterilització voluntària. Explica que durant la consulta, el personal professional que l’atén ignora la seva demanda i li recomana el DIU, el qual acaba abonant l’import del dispositiu. No obstant això, ometen quins són els possibles efectes secundaris d’aquest. La noia explica que va estar un any menstruant sense descans mentre li recomanaven que esperés per treure-se’l. Explica que tots els mètodes contraceptius han afectat molt a la seva qualitat de vida, motiu pel qual està decidida a realitzar-se l’esterilització permanent. No obstant això, l’única resposta que rep per part del personal professional és que esperi a tenir fills, ja que com a dona, el seu desig ha de ser la maternitat.
2. Després d’un avortament instrumental a una clínica, una noia, ha d’anar al CAP del seu barri a demanar la vacuna per a RH negatiu. Allà parla amb dues persones diferents que li indiquen que no es tracta d’una atenció urgent per donar-li hora de visita, ja que el motiu és obtenir una recepta. Quan la noia explica que la vacuna la necessita abans de 72 hores, el personal administratiu li indica que compri la vacuna a la farmàcia, abonant l’import, i demani cita amb el seu metge o metgessa perquè li dispensi la recepta i poder reemborsar-la.
3. Una noia que s’adreça a L’Observatori Drets Sexuals i Reproductius per explicar que a l’ASSIR de la seva zona, ubicat a Barcelona, no és possible contactar per telèfon i presencialment li han explicat que no poden donar hores de visita perquè tenen l’agenda plena i no saben quan podran tornar-la a obrir.
- En el primer dels casos, tot i que la noia ha decidit autònomament quina solució és millor per la seva situació, el personal que l’atén ignora la seva demanda i li proposa un mètode sense informar-la dels possibles efectes secundaris. A més, cal destacar que la noia ha tingut molèsties amb tots els mètodes contraceptius, motiu de pes per avisar-la de quins símptomes pot sentir amb el DIU o inclús qüestionar-se si aquest és un mètode recomanable en el seu cas. Malgrat estar decidida a realitzar-se l’esterilització i exercir el seu dret a decidir sobre el seu propi cos, la resposta del personal professional és esperar a tenir fills/es, encara que ella expressa no voler ser mare. La forma de procedir de les persones professionals que l’estan atenent estan vulnerant el dret de la noia a decidir sobre el seu propi cos negant-li un mètode definitiu com la lligadura de trompes. Aquest cas il·lustra molt bé com d’associada està la maternitat a les dones i les reaccions que suscita el desafiament a aquest mandat de gènere. Socialment encara està establert que en un moment o un altre la maternitat serà un camí que les dones acabem prenent. És per aquest motiu que li neguen el dret a fer el procediment que està demanant, ja que el personal que l’atén té la concepció que més endavant tindrà el desig de la maternitat, malgrat que ella expressi el contrari.
- En el segon cas, el problema s’ubica en el circuit establert per a aquests casos en els quals es necessita administrar una vacuna que, de fer l’avortament en una clínica acreditada, s’ha d’abonar l’import. L’opció proposada pel personal professional que l’atén al CAP implica haver de costejar part d’una prestació coberta per la seguretat social a causa d’un problema administratiu, com és disposar de la recepta, anar a la farmàcia, adquirir la vacuna i tornar al CAP perquè una persona professional li injecti.
- En el tercer cas, el problema radica en la saturació que poden arribar a tenir certs serveis i en la vulneració dels DSiR que això pot arribar a suposar, ja que no poden atendre a tota la població a causa d’una manca de recursos.
- En el primer cas exposat, l’obstaculització prové d’un mandat de gènere. Per aquest motiu es considera que cal aplicar una perspectiva de drets per tal de respectar i no qüestionar les decisions de les dones. D’altra banda, respecte al dret a la informació és important que en qualsevol consulta, en aquest cas sobre mètodes anticonceptius, s’informi degudament dels possibles efectes secundaris que poden arribar a tenir. Aquest dret és bàsic per poder exercir tots els DSiR i que les dones puguin prendre decisions adequant-les a les seves pròpies necessitats i moments vitals.
- En el segon cas, es recomana que des de les institucions responsables es repensi el circuit establert per als casos de RH negatiu quan es tracta de l’avortament, sobretot quan es realitza a les clíniques acreditades, que és des d’on es genera la demanda. Tenint en compte que l’IVE es pot fer en centres ASSIR, clíniques acreditades (mitjançant un concert) i hospitals, són tres llocs diferents on es pot generar la necessitat. Degut que el problema es troba en el circuit quan la IVE s’ha realitzat mitjançant el concert públic – privat, la solució es trobaria en incloure la vacuna dins d’aquest contracte. D’aquesta manera les clíniques tindrien coberta la prestació de la vacuna i les dones podrien accedir a ella des de la mateixa clínica, simplificant tot el circuit i evitant que pugui expirar el temps per a administrar-la.
- En el tercer cas, es considera que per facilitar l’accés als ASSIR i per tant al dret a la salut s’haurien de revisar on es produeixen aquests “taps” en l’accés i valorar si es tracta d’un reajustament de les prestacions actuals -horaris, adequació de cartera de serveis, eficiència o necessitat d’augmentar els recursos. Sigui el que sigui cal garantir la prestació i l’accés.
Copyright © 2019 Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears | Política de privacitat i protecció de dades