Les dificultats en l’accés a la Salut Sexual i Reproductiva durant el període de confinament s’han vist agreujades per a tothom, però sobretot per a les treballadores sexuals i les dones que es troben en situació de prostitució forçada. Diferents col·lectius ha denunciat les dificultats en l’accés a l’atenció presencial, en la disminució dels serveis i el nombre de professionals disponibles, en la reducció de proves de seguiment, en la manca de controls periòdics i també en l’ajornament de determinades intervencions ginecològiques.
Són dones que han viscut en primera persona l’agreujament de les limitacions que abans ja suposaven un repte, com un domini nul o baix de l’idioma, la manca de recursos econòmics o l’escletxa digital.
És un fet que les crisis sanitàries no afecten per igual als diferents sectors de la població. Per això, les conseqüències de la pandèmia originades per la COVID-19 requereixen una anàlisi diversa, que considerin les seqüeles a mig i llarg termini. El nostre sistema sanitari no ha seguit aquesta lògica i ha patit grans canvis per orientar-se principalment a cobrir només les necessitats d’atenció urgent de les persones afectades pel virus SARS-CoV-2, no prioritzant els serveis d’atenció a les dones i les seves necessitats en l’atenció hospitalària i darrerament impactant de ple i col·lapsant l’atenció primària.
Això s’ha concretat en dificultats en l’accés a l’atenció presencial, en la disminució dels serveis i el nombre de professionals disponibles, en la reducció de proves de seguiment, en la manca de controls periòdics i també en l’aplaçament de determinades intervencions ginecològiques. Aquests fets, sens dubte estan tenint una gran repercussió sobre la salut sexual i reproductiva de totes les dones, però especialment en les treballadores sexuals i en les dones que es troben en situació de prostitució forçada.
La disminució de les visites presencials i la priorització de l’atenció telefònica o les video-trucades suposen un gran escull, en especial, per l’atenció de dones que han ingressat fa poc al sistema sanitari. Altres factors que agreugen encara més aquesta situació tenen a veure amb limitacions que abans ja suposaven un repte, com un domini nul o baix de l’idioma, la manca de recursos econòmics, la bretxa digital i, les dificultats per tenir una relació de confiança amb les professionals que es troben a l’altra banda de l’auricular.
Un altre aspecte a tenir en consideració és la precarietat laboral, entre d’altres eixos de desigualtat que les travessen, que ha sofert un dràstic increment en l’actual context de crisi. Aquest fet, està deixant a les dones que treballen en aquests sectors més precaritzats, com són les treballadores sexuals, en una situació particularment vulnerable. I molt especialment les que es troben en situació administrativa irregular i les que no disposen de targeta sanitària ni de cap altre tipus de cobertura sanitària o social. El treball sexual suposa, per la majoria d’elles, la seva font principal d’ingressos i, per tant, la impossibilitat de treballar, la disminució i/o la manca de clients i l’empitjorament de les condicions de treball les exposa a un major nombre de riscos que sens dubte impacten en la seva salut i especialment en la seva salut sexual.
L’abordatge d’aquestes qüestions és clau en la promoció i la cura de la salut i en la lluita contra l’estigma que està associat a l’exercici del treball sexual.
Totes les activitats laborals presenten una sèrie de característiques i el treball sexual no és una excepció. Les dones treballadores sexuals tenen múltiples parelles sexuals i, per tant, múltiples relacions sexuals amb modalitats diverses (orals, vaginals i anals), moltes vinculades a les relacions amb els seus clients, però també d’altres on no existeix la remuneració econòmica i que formen part de les seves relacions personals.
Quin serà l’impacte de l’allunyament d’aquest col·lectiu dels serveis assistencials?
Sovint la manca de dades específiques sobre aquest col·lectiu de dones invisibilitza la seva realitat i les seves demandes. La monitorització dels canvis que es produeixin en la seva salut sexual amb dades fiables ens ajudarà a preveure situacions i a actuar de manera més eficient. És per això important comentar algunes dades que destaquen en l’estudi de prevalença realitzat en el 2018, sobre els factors de vulnerabilitat enfront el VIH i altres ITS en una mostra de 400 treballadores sexuals de Catalunya. En aquest estudi s’han obtingut dades sobre l’exercici del treball, tipologia de les seves pràctiques sexuals, dades sobre salut sexual i l’ús i accés als recursos sanitaris.
Les dones entrevistades en l’estudi manifestaven treballar diàriament (32%), amb una mitjana setmanal de 12 clients. Contactaven en un alt percentatge en l’espai públic (36,5%) i en pisos i meublés (44%). La utilització “sempre” del preservatiu es vinculava tant al tipus de pràctica com al tipus de parella sexual, habitual, client fix o l’esporàdic, sent amb aquest darrer la utilització més elevada (96%) en les relacions de penetració vaginal. Cal assenyalar que entre els motius per no utilitzar-lo “sempre” tenien a veure amb la pressió exercida pel client o per qüestions econòmiques. Un 60% de les dones manifestaven haver tingut un trencament de preservatiu en els darrer sis mesos i un 7% una interrupció voluntària d’embaràs en el darrer any.
Un 19% havien patit relacions sexuals forçades alguna vegada a la vida, per desconeguts (37%), clients (33%) i parella (16%), dades que indiquen l’elevat risc d’exposició al que una part important de les treballadores sexuals es troba exposada.
Altres dades de l’estudi tenen a veure amb la vinculació d’aquestes dones als serveis de salut i comunitaris i resultats d’algunes proves sobre infeccions de transmissió sexual. Un 79% s’havien realitzat una revisió ginecològica en el darrers 12 mesos. Respecte a la utilització de serveis sanitaris en els darrers 6 mesos, un 64% havien utilitzat l’atenció primària i un 26% l’hospitalària. Un 7% tenien vinculació amb entitats comunitàries i en el mateix percentatge disposaven de Targeta Sanitaria Individual (TSI). Segons l’anàlisi de les mostres biològiques realitzades també en l’estudi esmentat, es va trobar que un 3% eren resultats positius al VIH, un 2% en clamídia i un 0,5 en gonorrea.
Aquestes dades mostren la realitat d’un gran nombre de dones treballadores sexuals del nostre entorn i la importància que tenen els serveis comunitaris i d’atenció a la salut. Especialment el paper que juga l’atenció primària en la detecció i el manteniment de la seva salut sexual, donada l’elevada exposició a situacions que poden augmentar el risc de contraure infeccions de transmissió sexual i d’altres que se’n deriven del trencament de preservatius i/o situacions originades amb la relació amb el client i altres parelles; la seva situació de necessitat econòmica, i l’elevat patiment d’agressions sexuals, segons les dades anteriorment citades de l’estudi.
Les estratègies de promoció i prevenció són indispensables, i la seva sostenibilitat en el temps, fonamental. Altres actuacions enfocades a l’eliminació de barreres d’accés al sistema públic, que van des de l’acompanyament a la mediació amb els recursos assistencials i o professionals d’atenció, també són essencials per l’efectiva consideració de les treballadores sexuals com a subjectes de drets.
Les treballadores sexuals formen part d’un dels grups de dones que estan més exposades a la COVID-19 i, tenint en compte la naturalesa del treball que realitzen, han esdevingut en les grans oblidades de les recomanacions de les autoritats sanitàries del país. A mig i llarg termini, ens queden per resoldre molts interrogants.
Les dones més precàries, les racialitzades, les que es troben en situació administrativa irregular presentaran un major impacte de les conseqüències de la reducció d’atenció provocades per la COVID19? Augmentaran el nombre d’interrupcions d’embaràs amb mètodes alternatius no segurs que posen en perill la salut de les dones? S’incrementaran les incidències de VIH i altres ITS? Augmentarà el percentatge de dones que presenten episodis de violència per part de les seves parelles i/o clients i no poden ser ateses per la manca de vinculació a serveis especialitzats de detecció i seguiment? Quin ha estat l’accés a la Profilaxis Post Exposició i a la Post-coital per part de les treballadores sexuals?
Avancem algunes possibles respostes. Aquesta nova situació provocarà sens dubte l’augment de les taxes d’embaràs no desitjats, de VIH i d’altres malalties de transmissió sexual, entre d’altres, i pert tant cal obrir un debat sobre mesures eficients, adaptades a les necessitats actuals de les dones treballadores sexuals.
Mercè Meroño. Psicòloga. Màster en Salut Pública. Presidenta Fundació Àmbit Prevenció.
© 2020 Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears | Política de privacitat i protecció de dades.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.