#3 a l'anticoncepció

Una usuària del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS), i major d’edat, ens explica que va anar a la Farmàcia Sardenya, Barcelona, a buscar una pastilla de l’endemà.

Des de la farmàcia van assegurar-li que necessitava una recepta mèdica per poder disposar de l’anticoncepció d’urgència. No va poder prendre’s la pastilla fins que va arribar al CJAS.

Aquest és un dels casos més freqüents de denúncia a L’Observatori. Massa sovint la informació sobre l’anticoncepció d’urgència és falsa; no hi ha problemes per demanar-la sense recepta o per repetir la presa. A més, sovint es tracta amb paternalisme o s’esbronca a les dones joves que la demanen, en un moment en què estan fent un exercici d’empoderament i autocura.

Accessibilitat a l'anticoncepció

L’accés a l’anticoncepció és un factor que impacta en els Drets Sexuals i Reproductius i en l’estat de salut i de benestar de la ciutadania. Tota persona té dret a rebre informació veraç, científica i comprensible que permeti una presa de decisions autònoma i informada vers la seva sexualitat, inclosa la reproducció.

La població i, en concret, les dones han de disposar de tota la informació necessària per poder decidir sobre el mètode que millor respon a les seves necessitats. Aquesta informació ha de permetre conèixer tots els mètodes contraceptius disponibles, per poder triar el que millor s’adapti al seu estat de salut, necessitats i preferències personals, en consens amb el  professional de referència en salut sexual i reproductiva i tenint en compte l’evidència científica disponible, així com els criteris d’elegibilitat dels mètodes anticonceptius. Les decisions compartides per a l’elecció de mètode anticonceptiu per les persones és un element cabdal per a l’accessibilitat als diferents mètodes anticonceptius.

Aquests aspectes exposats queden clarament recollits en el document de l’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària (ENAPISC) pel que fa el procés assistencial de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) a la xarxa d’atenció primària, elaborat pel Departament de Salut al 2019. En aquest document s’especifica a més a més que es considera prioritària la prestació universal gratuïta de tots els mètodes i que en el cas que hi hagués la necessitat d’una implementació de caràcter gradual, es recomana prioritzar els mètodes barrera i de llarga durada, fent èmfasi en la població jove i les persones en situació de vulnerabilitat.

Aquest document també especifica que cal que la cartera de serveis en ASSIR asseguri un accés universal a la contracepció definitiva per a dones i homes, amb circuits de derivació àgils als centres hospitalaris on es fa la cirurgia i a més a més demana uns criteris homogenis i no restrictius pel que fa a l’edat o al nombre de fills, prioritzant el dret de les persones a la pròpia decisió.

En un altre entorn, segons l’Atles de l’anticoncepció a Europa, presentat el maig de 2017 pel Fòrum Parlamentari Europeu sobre Població i Desenvolupament (EPF) hi ha una realitat molt desigual a Europa i, en concret, una posició negativa per a Espanya. L’estudi està basat en l’accés a subministraments d’anticonceptius, assessorament en planificació familiar i informació en línia. Espanya, per exemple, es troba en pitjor situació que Portugal, Turquia o Irlanda en l’accés a anticoncepció d’última generació.

Catalunya compta amb un programa i cartera de serveis d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) amb equips formats per professionals: llevadores, obstetra-ginecòlegs/òlogues, psicòlegs/òlogues, personal d’atenció a la ciutadania i tècnics de cures auxiliars d’infermeria d’accés directe per a la ciutadania i que formen part de l’Atenció Primària i Comunitària de Salut i donen suport als Equips d’Atenció Primària (EAP).

Tot i tenir una organització a Catalunya de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva pioner en l’Estat espanyol i alguns països europeus, l’accés als diferents mètodes anticonceptius continua limitat per la prescripció i/o col·locació del mètode escollit i la manca de finançament del mateix, parcial o nul, en la majoria dels casos. Hi ha dones que acudeixen a la sanitat pública i no poden fer front al pagament del mètode escollit, sobretot en el col·lectiu de joves i dones vulnerables, per tant, el NO finançament de la majoria de mètodes limita l’accessibilitat constituint una barrera infranquejable per a una part de les dones.

El consell i l’accessibilitat econòmica als diferents mètodes permetria evitar embarassos no desitjats, infeccions de transmissió sexual, interrupcions voluntàries de l’embaràs i les seves conseqüències per a les persones, la salut pública i la corresponent despesa econòmica per al sistema sanitari públic.

 

El CatSalut està treballant en aquesta proposta però la seva resposta no és prou àgil i comporta un temps excessiu per donar una resposta a la situació de millora de l’accessibilitat econòmica. Els circuits actuals sovint dificulten que els professionals resolguin el consell anticonceptiu de manera eficaç i àgil ja que moltes vegades no es pot fer la prescripció i dispensació de forma immediata, com en el cas dels mètodes d’alta efectivitat i llarga durada (LARC) que no depenen de l’acompliment i el comportament de les persones en el seu ús.

Com a influït la situació de pandèmia per COVID-19 en l’accessibilitat a l’anticoncepció en el sistema públic?

La pandèmia per COVID-19 ha modificat l’assistència a nivell de l’atenció primària i en l’ASSIR, especialment, durant la primera onada. Durant els primers tres mesos de pandèmia, a l’ASSIR es va continuar oferint assistència però disminuint la presencialitat, augmentant la consulta telefònica i la videoconsulta, de manera que es va aconseguir millorar considerablement la resposta a les consultes per a les persones que requerien ser ateses a través de consultes virtuals (web i econsulta). A partir del mes de maig i després del pic màxim de pandèmia es va retornar a la presencialitat.

Aquesta situació de pandèmia també va afectar l’accessibilitat a l’anticoncepció, tot i intentar mantenir, des del seu inici, el consell anticonceptiu, l’atenció davant de dubtes, necessitats de canvi de mètode, atenció a l’anticoncepció d’urgència, valoració de problemes en el seu ús i altres situacions lligades al seu ús.

La reducció de la presencialitat va afectar directament la inserció de DIU o implants (mètodes LARC), tal i com es mostra en les dades registrades a la història clínica (ecap) a nivell dels ASSIR de Catalunya, amb una davallada important de les dones en les quals s’ha registrat l’ús de DIU o implant durant els mesos de la 1a onada, tot i que es recupera posteriorment.

La transformació de les visites presencials a virtuals durant els primers mesos de pandèmia, va fer que les dones no poguessin accedir a la col·locació d’un DIU o d’un implant que requerien, per a la seva inserció, de presencialitat. En canvi, la contracepció hormonal combinada, amb gestàgens o l’anell vaginal, tot i fer un lleuger descens durant el pic de la pandèmia, es va mantenir amb certa estabilitat respecte l’any 2019.

Un aspecte també important en el cas de l’accessibilitat al DIU i que empitjora aquesta  accessibilitat és no disposar en l’ASSIR de DIU per la seva inserció immediata, ja que això endarrereix  la inserció des de que la dona decideix utilitzar el DIU fins que es col·loca. Les dades de 2019, de gener a novembre als ASSIR ICS, van registrar la inserció de 7.436 DIU.

Es van analitzar 5.008 d’aquestes insercions i en un 31,4% de les dones el DIU es va inserir en un termini de 7 o menys dies des de la demanada de DIU fins a la inserció, però en un 39,7%  es va fer amb més de 60 dies. 

  • Desenvolupar un protocol únic i homogeni sobre el circuit assistencial que elimini la variabilitat d’atenció.
  • Assegurar una formació per afavorir l’adquisició d’habilitats i actualització de coneixements dels professionals.
  • Tenir en compte, les accions realitzades per territoris que tenen un temps més reduït entre la demanda i la inserció del DIU (Gironès – Pla de l’Estany, Sta. Coloma de Gramenet, la Mina, Bages, Osona).
  • Sistema de finançament dels mètodes anticonceptius estesos a totes les persones en edat reproductiva, especialment en aquelles persones amb un accés limitat (adolescents i persones en situació vulnerable) amb integració d’aquest finançament en les polítiques de salut tenint en compte la rentabilitat i l’efectivitat d’aquestes polítiques, especialment pel que fa la reducció d’embarassos no desitjats.
  • Garantir l’accessibilitat dels serveis de salut sexual i reproductiva, especialment en la postpandèmia en les poblacions en situacions socioeconòmiques més desfavorables.
  • Proporcionar accés a l’anticoncepció d’urgència (AU) gratuïta, no tant sols l’AU hormonal sinó també incloure el DIU com una opció segura i altament eficaç.
  • Oferir informació sobre l’ampli ventall de mètodes anticonceptius disponibles i no limitar el nombre d’anticonceptius en funció de criteris personals i preferències dels professionals que fan l’assessorament, mantenint la formació de tots els professionals.
  • Proporcionar a la població informació basada en l’evidència científica durant l’assessorament en l’anticoncepció.
  • Millorar i treballar sobre les decisions compartides en l’elecció de l’anticoncepció.
  • Avançar en la informació clara, científica i veraç sobre l’anticoncepció utilitzant recursos digitals i en línia que permetin a les persones accedir de manera autònoma a la informació.
  • Adaptar els mitjans d’informació a les necessitats d’entorn, socials i culturals de les persones que requereixen consell anticonceptiu.

Cristina Martínez Bueno. Responsable corporativa dels Serveis d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de Catalunya. Direcció Assistencial d’Atenció Primària i a la Comunitat. Institut Català de la Salut.