Informe 2020

L'Observatori de Drets Sexuals i Reproductius

La iniquitat del sistema accelerada per la COVID-19

Presentació

Aquest és el segon any que, des de L’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius, s’ha elaborat un informe específic sobre l’estat d’aquests drets a Catalunya. En un temps de crisi sanitària, econòmica, social i política com el que vivim, els Drets Sexuals i Reproductius han rebut l’impacte frontal dels greuges que se’n deriven. Així doncs, presentem aquest nou informe construït des dels feminismes interseccionals com una cartografia formada per les denúncies de la pròpia ciutadania que situa les mancances més greus en l’actualitat.

#1 Drets Sexuals i Reproductius per a dones i trans migrades

Una noia de 16 anys, migrada de fa molt poc, visita el Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS) per tramitar una Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE). Havia visitat prèviament l’Hospital General de l’Hospitalet de Llobregat, el CAP de la Torrassa i el Centre d’Atenció Primària Sant Ildefons. Cap dels tres llocs no la va atendre per manca del CIP, tampoc no li van oferir informació ni proposar cap alternativa.

L’empadronament és per a moltes dones, que lloguen habitacions o treballen d’internes, un obstacle administratiu insalvable. Per a les treballadores internes, a més, resulta molt dificultós disposar del temps per accedir a l’atenció, ja que els  permisos de sortida són escassos.

#2 Accés a la Salut Sexual i Reproductiva per a les treballadores sexuals

Les dificultats en l’accés a la Salut Sexual i Reproductiva durant el període de confinament s’han vist agreujades per a tothom, però sobretot per a les treballadores sexuals i les dones que es troben en situació de prostitució forçada. Diferents col·lectius ha denunciat les dificultats en l’accés a l’atenció presencial, en la disminució dels serveis i el nombre de professionals disponibles, en la reducció de proves de seguiment, en la manca de controls periòdics i també en l’ajornament de determinades intervencions ginecològiques.

#3 Accés a l'anticoncepció

Una usuària del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS), i major d’edat, ens explica que va anar a la Farmàcia Sardenya, Barcelona, a buscar una pastilla de l’endemà.

Des de la farmàcia van assegurar-li que necessitava una recepta mèdica per poder disposar de l’anticoncepció d’urgència. No va poder prendre’s la pastilla fins que va arribar al CJAS.

Aquest és un dels casos més freqüents de denúncia a L’Observatori. Massa sovint la informació sobre l’anticoncepció d’urgència és falsa; no hi ha problemes per demanar-la sense recepta o per repetir la presa. A més, sovint es tracta amb paternalisme o s’esbronca a les dones joves que la demanen, en un moment en què estan fent un exercici d’empoderament i autocura.

#4 Dret a l'avortament

Donem per fet que a Catalunya avortar és un dret garantit però, què en sabem de les barreres i obstacles?

Una dona embarassada de 14 setmanes demana ajuda per avortar al CAP. Des del servei li diuen que a partir de les 14 setmanes de gestació està prohibit i que haurà de continuar l’embaràs.

Una dona de 38 anys truca al Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS) i explica que al seu CAP, a Sarrià, li han dit que no la podien ajudar “perquè no feien res amb relació a l’avortament”. Al mateix CAP li han donat el telèfon de contacte del CJAS. Des de L’Associació hem trucat per saber què estava passant i ens expliquen que des que ha començat el confinament no s’estan ocupant dels casos relacionats amb l’avortament.

#5 Accés a la reproducció assistida

Un dona de 36 anys ens explica que des del novembre de 2018 està a la llista de la Generalitat de dones que esperen una inseminació artificial o in vitro. Explica que de maig a novembre de 2018, com a mínim, no es va citar cap dona per poder fer aquesta intervenció, que només dura un parell de minuts. Explica que la llista d’espera és de 2000 dones. Critica que hagi de ser una clínica privada com la Clínica Puigvert, l’encarregada de gestionar les inseminacions a Catalunya. Confessa que, al final, sembla que l’única opció possible siguin les clíniques privades, que demanes xifres astronòmiques.

Diferents dones han reportat aquesta mateixa situació, afegint complicacions provocades per la desigualtat territorial o la mirada heteronormativa.

#6 Violència obstètrica

Una dona ens explica que va rebre pressions per induir el part des de la setmana 40. El dia del part no es van tenir en compte les especificitats pactades. Volia un part sense epidural, però no li van facilitar eines per alleujar el dolor. Finalment va accedir a una analgèsia opiàcia d’efecte limitat. Quan estava dilatada hi va haver un canvi en l’equip de metges. Li van fer una litotomia col·locant-la a la força. Va demanar estar asseguda, però li van dir que “no era ella qui havia d’estar còmoda”.

Durant l’expulsiu va rebre comentaris despectius sobre la seva setmana de gestació i el pes de la criatura i crits dient que no sabia empènyer, que ho feia malament i la criatura patia. Va tenir un esquinç de tercer nivell i la van cosir sense anestèsia local.

#7 Atenció a les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS)

Una dona de 30 anys explica que va tenir relacions sexuals sense protecció abans del confinament i que quan va voler-se fer les proves, es va trobar amb dificultats per accedir-hi. L’Atenció telefònica al CAP li va dificultar poder explicar amb confiança els símptomes i el procés va ser molt llarg. A més, comenta que en cada trucada la va atendre una metgessa diferent, i la que va sol·licitar les proves no va ser la mateixa que li va facilitar els resultats. Pensa que davant la situació de col·lapse del sistema es va prioritzar l’atenció d’acord amb criteris “mèdics” que resulten androcèntrics i on l’atenció a la salut sexual de les dones joves és menystinguda. Creu que així és com es patologitza l’atenció, quan només es dona resposta davant d’una urgència o malaltia.

#8 Amenaces fonamentalistes als Drets Sexuals i Reproductius

Un cop aixecat l’estat d’alarma, diferents centres mèdics acreditats per a la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) denuncien la presència de grups anti-drets que increpen a les dones davant les clíniques per evitar que avortin. Aquesta activitat, que les clíniques denominen “de fustigament” s’incrementa amb campanyes com “40 dies per la vida”, una iniciativa nascuda als Estats Units que proposa concentracions de 9.00 h a 21.00 h per resar “per la fi de l’avortament”.

L’assetjament a les clíniques és una vulneració clara dels Drets Humans de les dones, i compta amb la màniga ampla de les institucions. El respecte absolut al marc de Drets Humans és una obligació per a les institucions, ja que són precisament aquestes les garants del compliment.

Epíleg

Nou mesos sobrevivint i resistint a una situació que ha trastocat les nostres vides, les nostres relacions, la nostra quotidianitat. Però, el dia abans de les mesures de confinament i de restricció de moviments ja no estàvem bé. Anys de crisis superposades s’acarnissaven de manera cruenta amb els cossos de les més vulnerabilitzades, les oblidades del sistema, les que no són reconegudes, les que el sistema no els parla, i molt menys escolta, encara que criden ben fort.