Una dona de 30 anys explica que va tenir relacions sexuals sense protecció abans del confinament i que quan va voler-se fer les proves, es va trobar amb dificultats per accedir-hi. L’Atenció telefònica al CAP li va dificultar poder explicar amb confiança els símptomes i el procés va ser molt llarg. A més, comenta que en cada trucada la va atendre una metgessa diferent, i la que va sol·licitar les proves no va ser la mateixa que li va facilitar els resultats. Pensa que davant la situació de col·lapse del sistema es va prioritzar l’atenció d’acord amb criteris “mèdics” que resulten androcèntrics i on l’atenció a la salut sexual de les dones joves és menystinguda. Creu que així és com es patologitza l’atenció, quan només es dona resposta davant d’una urgència o malaltia.
A la segona meitat de l’any 2019 el tema de les ITS tornava a ser moda a Catalunya i a l’Estat espanyol. Les dades anaven confirmant la tendència seguida any rere any, un notabilíssim augment de les ITS, sobretot en població jove. A Catalunya, el 2018, segons dades recollides al CEEISCAT, es van notificar 13,733 casos de sífilis, gonocòccia, clamídia i limfogranuloma veneri a Catalunya, un augment del 9% respecte el nombre notificat al 2017. Durant els últims cinc anys (2014- 2018) el número de casos d’Infeccions de Transmissió Sexual havien augmentat de manera significativa, per sobre del 20% interanual per la gonocòccia i la clamídia i entorn al 10% interanual per la sífilis. També s’observava un augment de les taxes per herpes simple i Trichomonas vaginalis presentat valors el 2018 que són el doble dels del 2014. La taxa global de sífilis s’havia incrementat, passant de 5 casos per 100.000 habitants en 2009 a 23,8 casos al 2018.
El 2018, el 46% del total de casos notificats tenien entre 25-39 anys i el percentatge de menors de 25 anys era molt superior en dones que en homes, 23% i 6% respectivament. Dades com aquestes feien que les diferents administracions el situessin d’una manera explícita com un dels temes prioritaris a abordar en l’agenda de salut pública en els propers mesos. Així, des de l’Estat espanyol es va encetar una campanya important l’any 2019 sobre el tema a partir de les dades epidemiològiques de l’any 2017 [1].
A Barcelona, les dades presentades per l’Agència de Salut Pública de Barcelona, també apuntaven en aquesta línia i es manifestava públicament que “es reforçarien les mesures de prevenció i sensibilització per a revertir la tendència a l’augment de les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS)”. A la ciutat, el 2018 es van observar un augment del 22% casos de sífilis, 22% de gonocòccia i fins a un 44% de clamídia respecte el 2107. S’admetia, així, la necessitat de més informació a la ciutadania, de reforçar la sensibilització sobre l’ús del preservatiu –dins del marc de la prevenció combinada– i en reforçar la promoció de la salut sexual i reproductiva en els centres educatius de primària i secundària.
També era el moment clau de desplegament de la PrEP –profilaxi preexposició al VIH–després d’un llarg periple. El Ministeri de Sanitat aprovava a finals de setembre de 2019 el finançament públic de la píndola preventiva del VIH al Sistema Nacional de Salut per prevenir la infecció en persones amb elevat risc d’infecció. I el Departament de Salut, per la seva banda, anunciava a principis de novembre que el finançament aniria a càrrec de la Generalitat de Catalunya i que la PrEP es prescriuria a la unitats d’ITS de Drassanes Express i al centre comunitari BCN Preppoint, així com a les 19 unitats funcionals de VIH/sida que hi ha repartides per arreu de Catalunya.
En aquest escena d’una aposta pública per reforçar el treball respecte les ITS cau la tempesta de la COVID-19.
A partir d’aquí, i principalment a partir febrer-març del 2020, ens trobem en una situació de sense precedents que impacta la salut pública i l’atenció assistencial, tensionant el sistema d’una manera mai vista i obligant a nombrosos reajustos dels serveis. En el cas de les ITS, aquest escenari ha suposat una disminució importantíssima en la prestació de serveis, principalment de detecció.
Així, i a grans trets, s’ha produït un escenari que ha suposat que els ASSIR i el CAP hagin hagut de reajustar l’activitat suspenent bona part de les atencions programades no urgents, entre les quals la majoria de cribratges no simptomàtics d’ITS. Alhora, les unitats hospitalàries d’ITS van reenfocar bona part de la seva activitat a la COVID i les entitats comunitàries que fan deteccions també van veure disminuïda la seva activitat, havent-la d’aturar o de reduir. El que sí es va poder mantenir, amb alts i baixos, va ser l’accés a l’atenció simptomàtica des dels referents d’ITS d’atenció primària i els ASSIR. I per acabar l’enorme impacte que suposava el tancament de la Unitat d’ITS Vall d’Hebron-Drassanes, que el 2018 va fer més de 35.000 visites, i el centre Drassanes Express que es va crear el novembre del 2016 per oferir un diagnòstic ràpid a persones asimptomàtiques.
L’endarreriment diagnòstic és un dels factors que explica la dificultat per controlar aquestes infeccions. Disposar de diagnòstic ràpid en població asimptomàtica o amb simptomatologia lleu permet detectar precoçment, iniciant el tractament i reduint les complicacions, així com interrompre sense retards la cadena epidemiològica de transmissió.
I no oblidem que la realitat de l’accés als serveis sanitaris ja és desigual de partida a Catalunya -ja que a Barcelona es concentren la majoria de recursos. Per tant l’accés a les proves d’ITS a Catalunya s’ha pogut vist encara més dificultada durant l’època de la COVID. A aquestes dificultats “objectives” de tancament o restricció dels serveis se sumaria la percepció d’inaccessibilitat per part de la ciutadania que ja anticipen les dificultats d’accedir i per tant no intenten al considerar la seva visita com a no prioritària.
En relació a la PrEP, l’impacte de les restriccions també ha estat notable. D’una banda s’ha suspès el programa de PrEP a l’Unitat d’ITS de Drassanes deixant a les persones usuàries sense tractament preventiu i el centre comunitari. BCN.PrEP continua atenent a les persones usuàries en seguiment, però atura les noves incorporacions programa. I pel que fa a les poques unitats funcionals de VIH/sida del centres hospitalaris que havien començat a oferir programes de PrEP van aturar el servei i encara en alguns centres no s’ha restablert a data d’avui.
Impacte de la COVID
Segons dades facilitades pel CEEISCAT en relació a les ITS notificades a Catalunya del 1 de gener del 2018 al 31 d’octubre del 2020 a través del Repositori Epidemiològic de Catalunya (REC), la comparació en la notificació de casos d’ITS del període que va de març a octubre de 2020 respecte el mateix període en 2019 mostra una disminució del 70% en la notificació de clamídia i gonorrea i una reducció d’un 50% en sífilis i i linfogranuloma veneri (LGV). Poden haver diverses raons que puguin ajudar a explicar aquesta disminució però la que sembla més plausible és per la reducció de proves realitzades.
|
| 2018 | 2019 | 2020 | ||
|
| N | N | Canvi % | N | Canvi % |
Total ITS | fins el 13 de Març | 2447 | 3386 | 38,37 | 4197 | 23,95 |
a partir 13 de Març – Octubre | 8837 | 11292 | 27,78 | 3764 | -66,67 | |
Novembre – Desembre | 2429 | 3339 | 37,46 |
|
| |
Clamidia | fins el 13 de Març | 1240 | 1864 | 50,32 | 2286 | 22,64 |
a partir 13 de Març – Octubre | 4659 | 6187 | 32,8 | 1886 | -69,52 | |
Novembre – Desembre | 1333 | 1780 | 33,53 |
|
| |
Gonococ | fins el 13 de Març | 672 | 1068 | 58,93 | 1326 | 24,16 |
a partir 13 de Març – Octubre | 2681 | 3559 | 32,75 | 1110 | -68,81 | |
Novembre – Desembre | 734 | 1160 | 58,04 |
|
| |
Sifilis | fins el 13 de Març | 488 | 413 | -15,37 | 505 | 22,28 |
a partir 13 de Març – Octubre | 1367 | 1397 | 2,19 | 682 | -51,18 | |
Novembre – Desembre | 318 | 351 | 10,38 |
|
| |
LGV | fins el 13 de Març | 47 | 41 | -12,77 | 80 | 95,12 |
a partir 13 de Març – Octubre | 130 | 149 | 14,62 | 86 | -42,28 | |
Novembre – Desembre | 44 | 48 | 9,09 |
|
|
Pel que fa a la píndola preventiva, la gran majoria d’unitats funcionals de VIH/sida a Catalunya no han posat encara en marxa els programes de PrEP quan tot just ara fa un any que el Departament de Salut va anunciar que ja estaven disponibles a tot Catalunya. La manca d’un desplegament efectiu de la PrEP fa que els pocs centres que l’ofereixen tinguin llistes d’espera que en alguns casos arriben als 1.000 usuaris que són persones en situació de risc de VIH.
Conclusions
En relació a les ITS ens trobem en un escenari en el que, d’una banda, les ITS han anat augmentant de manera important en els darrers 10 anys i, de l’altra, en que els serveis de detecció i prevenció via PrEP s’han vist notablement afectats per la COVID i no poden cobrir les necessitats actuals de la població.
Així, i si no es reverteix aviat aquesta situació, estarem tirant la pilota endavant i posposant un problema de salut pública que probablement esclatarà en un futur. Les ITS que es detectin d’aquí a un temps podran manifestar major simptomatologia i problemes afegits al no haver-se detectat precoçment. D’altra banda, la interrupció dels programes de PrEP, la seva escassa implementació a tot el territori català i la manca de dotació econòmica per al seu desenvolupament efectiu farà inviable l’objectiu de reduir el nombre de nous diagnòstics de VIH –més de 600– que es notifiquen cada any a Catalunya.
Cal considerar, a més que ja es partia d’un accés desigual a aquest serveis i hi havia població més exclosa com persones sense targeta sanitària, població migrada, dones o població en risc o en situació d’exclusió social. La COVID no haurà fet altra cosa que, de nou, agreujar aquestes desigualtats, també en el cas de les ITS.
Des del Comitè 1r de Desembre creiem que és imprescindible no descuidar l’abordatge i la detecció precoç d’ITS ni l’accés a la PrEP i denunciem que aquesta dificultat per a accedir als serveis i centres d’atenció públics i, per tant, de garantir la salut sexual i reproductiva de totes les persones, implica una clara vulneració de drets per la impossibilitat d’accés a tractaments mèdics i de mesures de prevenció efectives. Una mesura d’aquestes característiques, d’allunyar els serveis d’atenció sanitària a la ciutadania, va contra les recomanacions internacionals, entre elles, les d’ONUSIDA, sobre l’abordatge de la salut sexual en temps de COVID-19.
Comitè 1r de Desembre – Plataforma Unitària d’ONG Sida de Catalunya.
© 2020 Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears | Política de privacitat i protecció de dades.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.