“La principal opressió monosexista és negar que existeix l’opressió monosexista”

 Enrenou vol fer honor al seu nom i inicia la seva activitat política pública com a col·lectiu pels volts del 28-J, Dia de l’orgull LGTB i per l’alliberament sexual. En particular, la seva militància pren com a punt de partida i de reivindicació aquesta lletra B. Es tracta d’una agrupació d’activistes de diferents orientacions sexuals que tenen com a objectiu lluitar contra l’homofòbia i el monosexisme.

“Volem ser un altaveu i reunir els reclams de la comunitat plurisexual, que, fins ara, han estat dissolts en la gran lluita LGTB i no han tingut ple reconeixement ni acollida als diferents espais. Volem fer xarxa i crear un entorn de seguretat on poder créixer i apoderar-nos”, explicaven Marc, Maria i Sara, membres del col·lectiu, durant la presentació que es va fer a El Rec el 16 de juny, que va comptar amb la participació d’una trentena de persones, tant plurisexuals com monosexuals.

Es tracta d’una agrupació d’activistes de diferents orientacions sexuals que tenen com a objectiu lluitar contra l’homofòbia i el monosexisme

La plurisexualitat engloba les persones pansexuals, polisexuals i bisexuals, a més d’altres etiquetes emprades per identificar-se com a no monosexual. En concret, la bisexualitat consisteix en l’atracció afectiva i/o sexual per persones de més d’un gènere o sexe, no necessàriament al mateix temps ni de la mateixa manera ni al mateix nivell. Sovint, la bisexualitat s’empra com a calaix de sastre on s’acomoden totes aquelles identitats no monosexuals, fet que les activistes d’Enrenou consideren perjudicial. “Amb el terme plurisexualitat, volem acollir les diferents identitats no monosexuals i remarcar la diversitat existent”, expliquen. Sovint, aquesta diversitat quedaria reduïda al no-res sota la tendència a perpetuar lògiques binaristes i reduccionistes, fins i tot des d’actituds no homòfobes.

Enrenou denuncia l’existència, més enllà de l’homofòbia, d’una bifòbia i d’un monosexisme que les discrimina per partida doble. D’una banda, per tenir relacions amb persones del mateix gènere; de l’altra, per no limitar-se a mantenir-les amb un únic gènere o sexe. “El monosexisme és una opressió exercida a través de la violència directa o simbòlica, que es pot efectuar, des de la base, negantl’existència de la plurisexualitat”, expliquen durant la presentació. “La principal opressió monosexista és negar que existeix l’opressió monosexista”, resumeixen. Però també hi hauria tota una sèrie de conductes bifòbiques que les persones plurisexuals viuen quotidianament.

Quan acaba la presentació, entreguen un llistat de conductes bifòbiques: una cinquantena llarga de situacions en què el llenguatge i l’actitud poden comportar una agressió, conscient o inconscient, cap a les plurisexuals. Les quatre pàgines impreses recullen recomanacions i denuncien atacs que provenen tant de suposades companyes de lluita com d’elements forans. Per exemple, la tendència a apropiar-se de les sexualitats d’una persona plurisexual en saber que és bisexual, pansexual, polisexual… atribuint-li una promiscuïtat inherent o bé donant per suposat que “li agradarà qualsevol persona que li passi pel davant, sense tenir un criteri propi”, exposen. D’altra banda, assumir que una persona plurisexual ha de ser, per força, cisgènere o que una transsexual serà monosexual també són maneres de negar la diversitat existent, amagada, que Enrenou vol treure a la superfície. Però només són un grapat d’exemples de situacions i agressions; la llista real, sens dubte, seria encara més llarga.

 Durant la presentació, les activistes preparen dinàmiques de tallers per mostrar com volen ajudar en aquest apoderament individual i col·lectiu / Ariana Nalda

Activisme interseccional i transversal

Entenen, també, que no viuen en una bombolla separada d’altres identitats o contextos socials: es declaren activistes transversals i interseccionals, perquè cada vivència és única i cada experiència és interpretada des de punts de vista diferents, segons les nostres biografies. Per això són feministes, anticapitalistes i antifeixistes, perquè la seva lluita contra el monosexisme “és també la lluita contra les relacions opressives de tota mena”.

Durant la presentació, les activistes preparen dinàmiques de tallers per mostrar com volen ajudar en aquest apoderament individual i col·lectiu. Comencen amb un teatre de l’oprimit per visibilitzar el monosexisme que es pot viure en situacions quotidianes; després, conviden les presents a expressar, per escrit i anònimament, situacions o sensacions experimentades que les han fet sentir discriminades, valorades, enfortides… Les pinzellades biogràfiques sorgeixen en algunes confessions.

Com a dona, et sents doblement discriminada perquè ets llegida com a no sexualitzada o bé sexualitzada com a objecte, segons el context, ets objecte passiu del plaer masculí. Però, com a bisexual, ets doblement sexualitzada; no es pensa en l’obligació d’un desig o el consentiment mutu previ a una relació", explica una de les participants. Potser per això les persones plurisexuals, com remarquen les companyes d’Enrenou, són víctimes d’agressions sexuals amb més freqüència.

"Sovint, els monosexistes interpreten la bisexualitat reconeguda i visibilitzada com una mena de mina on anar a buscar experiències fora de l’heteronormativitat"

"Sovint, els monosexistes interpreten la bisexualitat reconeguda i visibilitzada com una mena de mina on anar a buscar experiències fora de l’heteronormativitat. Donar per suposat que vull fer un trio o participar en una orgia, sempre i amb qualsevol persona, és bifòbia, és monosexisme. Això ens objectivitza i ens nega l’apoderament de la nostra pròpia sexualitat", evidencia una altra participant. “De fet, com que tinc més per escollir, segurament, seré molt més selectiva que no pas un monosexual homo o hetero!", afegeixen entre rialles de complicitat.

Un altre camp de batalla és la manca de credibilitat que s’atorga a les persones plurisexuals quan revelen la seva identitat sexual. “Et diuen que és una fase, que aviat descobriràs que només vivies una transició cap a ser lesbiana o gai, que vols experimentar amb noies o nois per provar coses noves, no pas perquè ho sentis de debò…”, relata una de les participants. “Et sents forçada a sortir de l’armari, a donar explicacions i a justificar què sents i què vols. A demostrar que ets real, pràcticament”, explica una altra assistent. Perquè, tal com exposen al llistat de privilegis monosexuals, les persones plurisexuals no poden sentir que el llenguatge normal de cada dia inclourà i acceptarà la seva identitat sexual. “Som invisibles dins de la invisibilitat”, confessen.

La B dins el col·lectiu LGTB i la posició de les aliades

En particular, una de les lluites que abandera Enrenou com a col·lectiu plurisexual és la de la visibilització de la seva opció dins els espais LGTB, on sovint les seves reivindicacions queden “apartades, es marquen com a secundàries i es deixen de banda en pro de la lluita comuna, que, en realitat, no ens inclou a nosaltres perquè renega de la nostra vivència des del monosexisme. Hi ha una jerarquització de les lluites i la nostra queda a la part de sota de la piràmide”, denuncien, quelcom que també associen al moviment queer, que creuen que cau en el mateix parany de centrar-se en punts de vista monosexuals.

Tal com recullen al document sobre bifòbia, la invisibilització d’una identitat és una forma d’opressió, a la qual estan més que disposades a plantar cara. Per això, organitzaran tallers no mixtos bisetmanals per crear espais de seguretat. “Espais propis que no ens obliguin a incloure altres identitats i altres relacions. Un refugi on sentir-nos còmodes, a recer”, expliquen.

Organitzaran tallers no mixtos bisetmanals per crear espais de seguretat: “Espais propis que no ens obliguin a incloure altres identitats i altres relacions”

Com a activistes, no volen padrines ni padrins; donen la benvinguda a les persones aliades que, des d’altres identitats i comunitats, vulguin donar suport a la seva lluita, però sense caure en el parany d’acceptar paternalismes que els diguin com han d’identificar-se, comportar-se o implicar-se en el seu activisme LGTB. Aconsellen que, si es vol ser una aliada de les plurisexuals, en general, no es pressuposi ni es doni res per sabut.

“Escolta, observa i para atenció. Responsabilitza’t de la teva pròpia ignorància o desconeixement. Pensa en el lloc des del qual parles, la posició des d’on parles, i respecta el dret a l’autodefinició de tota identitat estigmatitzada”, afirmen als seus documents. Demanen, doncs, l’exercici de reconeixement i de responsabilitat envers els privilegis que comporta cada identitat. Un exercici que volen posar a l’agenda d’aquestes jornades de reivindicació i celebració. “Volem que el pròxim 23 de setembre, dia de la bisexualitat, siguem moltes més les que sortim al carrer. I això ho començarem a evidenciar des d’aquest 27 i 28 de juny, celebrant el nostre Orgull”, afirmen, mentre comencen a fer enrenou.

directa.cat/actualitat/principal-opressio-monosexista-es-negar-que-existeix-lopressio-monosexista