Enquesta DSIR i COVID-19

Enquesta: L’efecte de la COVID-19 en la Salut Sexual i Reproductiva


 

Introducció i objectius

A mesura que la pandèmia global de la COVID-19 s’intensifica, assistim a l’impacte específic que té sobre els Drets Sexuals i Reproductius de les dones i persones LGTBIQ+. En aquest moment veiem multiplicades les ja de per si existents barreres d’accés als serveis de salut sexual i reproductiva i compromesa la seva disponibilitat arreu del món. Així mateix, les mesures de restricció de moviments i de confinament per a la població agreugen encara més les barreres per a l’atenció a la salut sexual i reproductiva. Per exemple, les mesures de confinament fan que moltes dones no puguin accedir a anticonceptius orals d’emergència ni a l’exercici del dret a l’avortament, ja sigui per tenir restringits els moviments com per la por a exposar-se al virus havent-se de desplaçar per aconseguir-ho.

Pel que fa al futur posterior a la COVID-19, la pandèmia està començant a transcendir l’entorn sanitari i a definir-se com el precursor d’una crisi social i econòmica global sense precedents recents. En aquest context futur, és d’esperar que es magnifiquin les vulneracions dels drets sexuals i reproductius i que l’accés als serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva perilli.

Des de L’Associació i L’Observatori considerem important obtenir informació de primera mà sobre aquesta qüestió. Per aquest motiu, vam plantejar una enquesta amb l’objectiu de compilar suficient informació que ens permeti presentar les percepcions i preocupacions de la població pel que fa a la salut sexual i reproductiva en el context de la COVID-19.

Anàlisi enquesta COVID-19 i DSIR

L’enquesta es va obrir el 19 de maig del 2020, quan encara ens trobàvem enmig del confinament i es va tancar al cap de quatre setmanes. Consistia en un seguit de preguntes tancades, majoritàriament vinculades a l’accés a serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva i en altres preguntes obertes més orientades a detectar noves necessitats, preocupacions i incerteses pel que fa a la salut sexual i reproductiva i als Drets Sexuals i Reproductius.

Descripció de la mostra

De les 432 persones que van contestar l’enquesta, el grup de persones més joves, fins a 30 anys, suposa un terç de la mostra, el 32,13%. El grup d’edat més freqüent es troba entre els 30 i els 49 anys suposaven un 52,26%. Finalment les persones de més de 50 anys suposen 19%. Pel que fa a la identitat de gènere, El 83,7% de les persones que han omplert l’enquesta van indicar ser dones cis (370), essent el segon grup més nombrós el dels homes cis amb un 14% (62) Un 2% de persones van indicar ser fluides / no binàries (7) i tant un home trans com una dona trans van contestar l’enquesta. Amb relació a l’orientació sexual, un 71% de les persones enquestades són heterosexuals, seguit per l’opció bisexual (16%) i les opcions de lesbiana (5%), gay (4%) i pansexual (4%). De les respostes obtingudes a la pregunta de si la persona se sentia part d’un grup minoritzat (23,7%) un 6,7% de les persones responen afirmativament, la majoria d’elles dones.

Accés a serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva

Les persones usuàries han assenyalat dificultats importants en l’accés durant el confinament en tres d’aquests serveis: la visita ginecològica, el seguiment d’embaràs i les proves d’ITS. Dues de cada tres dones que afirmaven necessitar una visita ginecològica no hi han pogut accedir durant el període. També les visites de seguiment d’embaràs s’han vist limitades durant el període i amb majors dificultats d’accés segons les dones enquestades que han necessitat aquest servei. Finalment amb relació a les ITS, la meitat de les persones que han demandat fer-se proves d’infeccions de transmissió sexual afirmen que no se les han pogut fer. Pel que fa a la resta de serveis, les persones que les han hagut de necessitar afirmen haver pogut accedir-hi sense més complicacions que les habituals en un període pre-COVID.

Necessitats, Incerteses i Preocupacions

Pel que fa a necessitats i canvis en el cos i en la sexualitat, les respostes més recurrents se centraven en les següents temàtiques:

Desig sexual En general la majoria de persones participants de l’enquesta que mencionen un canvi o una nova necessitat (un 60% de les respostes) mencionen un canvi substancial en el desig sexual i en la vivència de la pròpia sexualitat. Aquest canvi pot anar orientat a una disminució del desig sexual, un augment d’aquest on en formes diferents d’experimentar amb el propi cos i les diferents parelles sexuals. Gran part de les persones enquestades vinculen els canvis en el desig sexual amb la incapacitat de veure’s físicament amb la seva o les seves parelles sexoafectives, en alguns casos això ha suposat una major experimentació, a través de la qual es busca suplir aquesta mancança, ja sigui a través de la masturbació, el sexting o el cibersexe. Aquelles persones que durant el confinament van conviure amb la parella, mostren divergències pel que fa a la seva experiència. Per un costat, algunes destaquen un desig sexual més alt i sexe més freqüent en tenir més temps per estar junts, mentre altres destaquen una disminució del desig sexual derivada de la convivència continua.
Afectivitat Les respostes vinculades a canvis en les relacions afectives i en la seva vivència estan molt vinculades a les de desig sexual, però sí que en general denoten un canvi cap a pitjor si es comparen amb abans del confinament. Moltes persones refereixen com la incapacitat de rebre abraçades, carícies o simplement de trobar-se físicament amb la gent que estimen els ha passat factura emocionalment. Així mateix, també predominen moltes respostes que anuncien un empitjorament de les relacions amb la parella i una creixent preocupació per com serà tot en el futur.
Temes “biofisiològics” Les necessitats i els canvis percebuts pel que fa a la salut sexual i reproductiva presenten relativa diversitat, però moltes participants destaquen canvis en el cicle menstrual. Algunes refereixen cicles menys dolorosos i menor sagnat, així com la capacitat de prestar més atenció a la seva regla a l’estar a casa. Altres manifesten més símptomes pre-menstruals i un major sagnat i dolor que vinculen sobretot amb la situació d’estrès i preocupació viscuda durant el confinament. Un nombre significatiu de persones manifesta haver tingut càndida o altres problemes als genitals i expressen preocupació pel que fa a l’atenció a la qual van poder accedir.
Embaràs-avortament Les necessitats abordades també es vinculen amb temes a destacar. Un d’ells és l’embaràs i els canvis que en deriven, en moltes circumstàncies viscudes amb encara més dificultat pel context de crisi epidemiològica i amb manca d’acompanyament a visites obstètriques de seguiment a causa dels protocols i les mesures establertes. Així mateix, també és important destacar les dificultats que s’afegeixen als tractaments de fertilitat i als processos de fecundació in vitro, que en alguns casos s’han vist totalment aturats o s’han hagut de cancel·lar. Finalment, una participant de l’enquesta exemplificava les dificultats que les dones han tingut a l’hora de rebre atenció urgent i essencial explicant la seva experiència amb un avortament espontani i les barreres amb les quals es va trobar.

Pel que fa a les incerteses i preocupacions de futur:

Accés a serveis En general la preocupació més generalitzada és com es garantirà l’accés als serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva. Les participants de l’enquesta que mostren preocupació, solen pensar que la SSiR quedarà rellevada a un segon terme, primant per sobre de tot la COVID-19. Si ja de per si l’atenció a la SSiR era deficitària, ara encara ho serà més. Es mostra preocupació pels seguiments de l’embaràs, per l’accés a proves i tractaments de malalties de transmissió sexual, per l’accés a l’avortament, l’accés a mètodes anticonceptius i també per l’accés a tractament de regulació hormonal entre altres.
Relacions afectivosexuals La preocupació amb més pes sens dubte és com han canviat i s’estan veient afectades les relacions afectives i afectivosexuals en el context de la COVID-19. En general s’expressa molta tristesa i neguit per l’impacte que té la pandèmia en com ens relacionem amb les altres persones, ja siguin parelles casuals, parelles estables, amistats o familiars. Moltes respostes en aquest àmbit també vinculen les noves vivències amb una situació de salut mental i emocional desmillorada.
Embaràs i Part Les persones embarassades que han contestat l’enquesta, mostren una preocupació generalitzada per com serà el part en el context de la COVID, manifesten por a que sigui encara més deshumanitzat que habitualment i que no contempli la seva voluntat. Així mateix, també senten preocupació per l’acompanyament que reben i rebran a les visites de seguiment i per com serà el món en el moment en què tinguin el bebè (si es podran relacionar amb la seva família, preocupació pel contagi, etc.). Altres respostes estan més orientades al fet de quedar-se embarassat/da, doncs algunes persones plantegen el dilema de si és ara un bon moment per tenir un bebè, tot i haver buscat o estar buscant l’embaràs. Finalment, algunes persones també manifesten por de no poder accedir a un avortament en cas de quedar-se embarassades, preocupació molt lligada amb totes les respostes sobre incerteses amb l’accés als serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva.
Violències sexuals Existeix una preocupació present pel que fa a un possible augment de violències sexuals en les respostes de les participants de l’enquesta. Es veu reflectit en situacions expressades que fan referència a vivències pròpies i en també en deduccions de com el confinament, les mesures de distanciament i les mascaretes poden afavorir les agressions i la violència sexual tant al carrer com en l’àmbit domèstic.

Pel que fa a si consideren que les seves preocupacions seran ben ateses en el futur pròxim, les respostes obtingudes donen continuïtat a les preocupacions expressades: moltes participants de l’enquesta no consideren que seran ateses i ben acompanyades. Predominen comentaris que fan referència a una manca exacerbada de recursos especialitzats i en un augment d’obstacles pel que fa a l’accés als serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva. És important mencionar que moltes de les persones denoten que tot això no és res nou, sinó que són problemes que es veuran agreujats per la crisi de la COVID-19 però que posen de manifest desigualtats i iniquitats del sistema que ja estan presents. Algunes de les persones enquestades també consideren que les vulneracions directes als DSiR en entorns sanitaris també augmentaran, essent espais encara més agressius vers a col·lectius minoritzats del que ja acostumen a ser.