-Un dilluns al matí arriba a aquest centre una noia de 17 anys que tem estar embarassada. ¿Què fan?
-L’atenem, encara que vingui sense cita prèvia. Obrim fitxa amb les seves dades, però només li demanem la data de naixement i un nom. El que ella vulgui. Si sospita un embaràs, li fem aquí mateix la prova que li permetrà sortir de dubtes. Abans, li preguntem què faria en cas que el resultat fos positiu.
-Està embarassada. ¿I llavors?
-Li oferim les opcions de què disposa. Si veiem que no té clara la decisió, la psicòloga i la treballadora social parlen amb ella tant com ho necessiti. Si té clara la seva decisió de mantenir la gestació, li expliquem les ajudes socials a les quals pot accedir. Si ho vol interrompre, li diem com i on.
-¿Què decideix la majoria?
-El 90% de les que atenem avorten. El 4% segueix l’embaràs i un altre 5% no sabem què decideix. Se’n van per reflexionar, i no tornen.
-¿Quantes en van atendre el 2014?
-En persona, 1.841, que van fer 3.424 consultes durant l’any. I 2.300 més per telèfon. El 71% eren noies, d’una mitjana d’edat de 18 anys. D’aquestes, 636 van sol·licitar la prova de l’embaràs, que va resultar ser positiu per a 188.
-La majoria, dones.
-Sí. Però el 29% de nois és molt important. Pràcticament no hi ha centres que els atenguin, com si el tema de la reproducció i la sexualitat fos només cosa de dones.
-¿Les noies vénen soles?
-Hi ha de tot. Si vénen acompanyades, sol ser la seva parella o una amiga. Molt poques arriben amb un familiar.
-¿Els pares n’estan informats?
-No sempre. El nostre principal objectiu és resoldre el problema de la noia que ens demana ajuda. En alguns casos, ja sigui per l’edat o pel que sigui, ens sentim en el compromís ètic d’intentar incorporar els pares en el procés, si el noi o la noia hi estan d’acord. A vegades, aquesta intervenció és imprescindible.
-¿El dia de més demanda?
-Dilluns al matí és el dia en què més sol·liciten la pastilla de l’endemà. El 2014, en vam dispensar 738. En aquests casos, el temps -les hores transcorregudes des de la relació que sospiten que pot haver sigut de risc- és molt important.
-¿Augmenta aquesta xifra de peticions?
-No. És més o menys similar cada any. La por social, més moral que real, que deia que les noies abusarien d’aquesta pastilla, que se la prendrien com si fossin pastilles de menta i que seria un anticonceptiu més, no s’ha complert.
-No hi ha demanda irresponsable.
-No. Crec que la noia que passa pel tràngol de venir aquí a sol·licitar una pastilla postcoital no es pot dir que sigui una irresponsable. No és un plat que agradi a ningú. I tampoc són gaires les que repeteixen de forma sistemàtica la sol·licitud. Són molt poques, i treballem amb elles perquè aprenguin a negociar la relació sexual amb la parella.
-¿Aquesta informació és ben rebuda?
-Sens dubte. Nosaltres sempre aprofitem que la noia ha vingut per preguntar-li què ha passat, si ha fallat alguna cosa. Considerem que l’important no és si la xifra de sol·licituds puja o baixa, sinó com es tracta els joves que exerceixen el dret de sol·licitar ajuda per evitar un embaràs que no desitgen. Em consta que hi ha serveis on la dispensació de la pastilla postcoital, que es ven a la farmàcia, va acompanyada d’un discurs en què subjau el missatge ‘t’has portat malament’.
-¿Quin mètode anticonceptiu utilitzen amb més freqüència les noies?
-El 80%, el preservatiu. El 10% recorre al mètode de la marxa enrere i el 8% pren hormones. Un sector de nois fan servir incorrectament el preservatiu, és a dir, se’l col·loquen només en l’últim moment, amb la qual cosa el líquid preseminal i el risc de patir una malaltia de transmissió sexual no s’eviten. Ens arriben bastants casos per aquest motiu.
-¿Les noies que atenen tenen el suport de la parella en aquest tema?
-Hi ha de tot. Crec que s’està tornant a un cert masclisme. Ho notem en la forma com expliquen la forma de viure la sexualitat i de quins referents parteixen els nois per abordar l’assumpte. La principal font d’informació sexual dels joves és la pornografia que troben a internet. És d’on extreuen el patró sobre el que és el plaer.
-¿Les webs sanitàries sobre sexualitat no tenen èxit?
-Se centren a com evitar el risc de malalties, el VIH i altres, però sobre la gestió de les emocions, què és el plaer o què esperen de les primeres vegades no ofereixen un discurs que contraresti o equilibri el pes de la pornografia, que no és ni bona ni dolenta, sinó simplement ficció. Ficció amb un component masclista molt important.
-¿A què els condueix?
-A molta frustració, perquè no són acròbates però intenten assolir expectatives que no són reals, i en què la dona és un objecte, no un subjecte actiu. El seu imaginari sobre el que són les relacions sexuals està molt distorsionat. La publicitat i els mitjans audiovisuals no ajuden a anar endavant en això. Estan plens d’anuncis i discursos masclistes.
-¿Què diuen les noies de tot això?
-És que elles no són alienes a aquest discurs, hi estiguin o no d’acord. Algunes en són conscients, però moltes en són partícips. En els nostres tallers de teràpia hi surt tot això, i intentem que reflexionin sobre si el que faran és realment el que volen fer. Intentem que, malgrat aquesta pressió social, siguin capaços de sostenir el seu criteri, i tinguin eines per mantenir unes relacions sexuals com volen.
-¿Què proposaria vostè?
-Canviar la situació des de la base: oferir a l’escola educació sexual completa i transversal. Tots els joves de Catalunya passen pel sistema educatiu, i no s’aprofita aquesta oportunitat per treballar amb ells sobre aquests temes. Cadascú al seu nivell, segons l’edat: abordar l’autoestima, la relació amb els altres, l’afectivitat, el cos, l’embaràs… tot això forma part de la nostra idea de sexualitat. De moment, segueixen fent una sessió aïllada sobre el sexe en l’ensenyament secundari. A diferència del que es diu, crec que això ajudaria a endarrerir l’edat d’inici de les relacions sexuals.
-¿Sí?
-Està demostrat a molts països. Una bona educació sexual fa que els joves se sentin més preparats per decidir com fer-ho.
-¿Quin criteri aplica aquest centre?
-Ens basem en la idea que el jove és un subjecte de ple dret, reconegut per la llei del 2010, que ha d’accedir a informació i als mètodes anticonceptius. I com a tal subjecte de dret, ha de ser atès. Els joves que vénen aquí són persones generalment sanes, res a veure amb la idea que són irresponsables, negatius o impulsius. Si els joves no consulten amb els pares el motiu pel qual vénen, penso que deuen tenir els seus motius. Respectem el seu espai.
-¿La reforma de la llei de l’avortament que tramita el PP quins canvis imposarà en la pràctica?
-Perjudicarà les noies de 16 a 18 anys que decideixin no prosseguir un embaràs i no se senten en situació d’informar d’això els seus pares. La majoria ja ho comunicaven, no feia falta un canvi legal. Afectarà menors en desemparament que saben que no poden comentar el problema amb els pares perquè la seva decisió no serà respectada. A algunes, els obligaran a prosseguir la gestació
-cosa que entenem que és una vulneració de drets gravíssima- o els imposaran un càstig sever.
-¿Què creu que motiva el canvi?
-És una concessió del Govern per silenciar sectors molt conservadors del país, vinculats a l’Església, que tenien altes expectatives amb el frustrat projecte de llei Gallardón. Aquesta reforma legal castiga, i exposa a més risc o a l’avortament clandestí, el sector social més desprotegit. Augmentarà la desigualtat.