Diafragma, dispositiu intrauterí, anell vaginal, lligadura de trompes, vasectomia, pegat anticonceptiu, espermicida… La lliga de mètodes anticonceptius que existeix és immensa. D’entre tots ells, però, n’hi ha dos que destaquen per sobre de la resta per ser els més coneguts i, sobretot, més utilitzats: els preservatius i les píndoles anticonceptives.
Tenim una concepció molt marcada sobre el destinatari de cada un d’aquests mètodes. Però, què passaria si es canviessin els rols de gènere? Per què quan ens diuen “preservatiu” no ens imaginem una funda que es col·loca dins de la vagina? Per què no visualitzem a un home ingerint un comprimit?
De fet, els preservatius femenins ja fa temps que existeixen i lespíndoles anticonceptives masculines estan en investigació. Però sembla que és una realitat que encara no ha calat a la nostra societat.
Un exemple el trobem en cercar la paraula “condó” al diccionari de la Real Academia Española, ja que el defineix com una “funda fina i elàstica per a cobrir el penis durant el coit, a fi d’evitar la fecundació o el possible contagi de malalties”. Enlloc fa referència al condó femení, tot i que ambdós tenen la mateixa característica primordial de ser els únics mètodes anticonceptius que protegeixen tant de l’embaràs com de les infeccions de transmissió sexual.
Com a diferencia essencial, el ginecòleg Manuel Samaranch, opina que “en general, no ha tingut molt d’èxit perquè la seva col·locació és més complicada que la del masculí, i si la seva manipulació no es del tot correcte el risc pot augmentar considerablement”.
Per la seva banda, Neus Elías, Psicòloga especialitzada en Sexologia i Teràpia de Parella, afegeix que si no ha tingut èxit ha estat perquè no se li ha donat suficient ressó publicitari i perquè a molta gent li sembla antiestètic. No obstant, destaca com una avantatge que “es pot col·locar fins i tot vuit hores abans de mantenir relacions, sense haver d’interrompre la dinàmica sexual de la parella”.
Ara bé, Helena Angel, psicòloga especialitzada en Sexologia clínica i Salut sexual, apunta que “no és gaire còmode anar amb un preservatiu a dins tota l’estona”. Per ella, el principal motiu pel qual no ha triomfat és perquè “no resulta maco de veure i moltes dones necessiten sentir-se atractives quan estan tenint relacions sexuals”.
El preservatiu femení consisteix en dues anelles, una encaixada al coll de l’úter i una altra més gran que queda cap a fora cobrint tota la superfície del genital femení.
Si bé és veritat que el masculí també es veu i podria considerar-se antiestètic, la gent està acostumada a veure’l i utilitzar-lo de manera regular. El femení es continua veient com un objecte estrany. “Es qüestió de percepció”, apunta Helena Angel.
www.vilaweb.cat/noticia/4240017/20150414/lanticoncepcio-tasca-dos.html