Des que el passat 20 de desembre de 2013 el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, presenta la reforma de llei de l’avortament, la mobilització feminista no ha cessat per frenar una regulació que suposaria una restricció major a un dret fonamental per a les dones que la primera Llei de 1985.
Després que l’Avantprojecte de Llei Orgànica per a la protecció de la vida del concebut i de la dona embarassada hagi estat retardat una vegada i una altra, atrapat en una burocràcia sense límits, les tensions internes dins del mateix PP han fet que la Llei Gallardón es guardi en un calaix, segons ha confirmat avui Mariano Rajoy als mitjans de comunicació, qui anuncia que la seva intenció és reformar la legislació actual sobre l’avortament per impedir que les menors de 17 anys puguin exercir el dret a decidir sobre la interrupció de l’embaràs sense el permís patern i crear un Pla de Protecció de la Família que podria veure la llum abans de final d’any.
Malgrat l’anunci de Rajoy, els col·lectius feministes temen que el Tribunal Constitucional sigui ara el braç executor d’una batalla perduda en l’esfera política des que el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, assenyalés en un programa de televisió que encara està pendent un recurs d’inconstitucionalitat presentat contra la llei actual. Fins al moment, el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel PP a la Llei de 2010 estava en suspens, en previsió d’una possible derogació de la llei i substitució per una altra. El recurs se centra en part de l’articulat, no en el conjunt de la llei.
Una porta de darrere
Adoración Guamán, professora de Dret a la Universitat de València, creu que "s’aprofitarà una possible inconstitucionalitat de l’articulat per afrontar una reforma total o parcial que acontenti els sectors més durs, sobretot pel que fa a l’objecció del personal sanitari, les menors i la regulació per terminis". Segons la seva opinió, l’ús del Tribunal Constitucional com a porta de darrere per entrar a regular una qüestió vinculada a l’ètica i al dret a decidir de les dones vulnera la independència d’un dels pilars de l’Estat de Dret. "Demostra la crisi democràtica en la qual ens trobem submergits i planteja seriosos dubtes sobre la mateixa legitimitat del Tribunal", afegeix Guamán, que destaca que, traspassant el tema a l’alt tribunal, "el debat es trasllada de la dona i la seva autonomia com a subjecte polític de cara a decidir sobre temes ètics o biològics en què un tribunal no ha de prendre part".
Centrar el debat en termes jurídics deixa al marge altres qüestions fonamentals que la despenalització parcial de l’avortament que suposa l’actual llei tampoc afronta. Les retallades en sanitat estan afectant la prevenció d’embarassos no desitjats, per la qual cosa la informació sobre anticoncepció que es dóna en els centres o la col·laboració amb instituts de la zona per donar suport a l’educació sexual és una de les tasques més importants.
C., treballadora auxiliar del personal sanitari d’un d’aquests centres i participant en la Marea Blanca, explica a Diagonal les conseqüències en la prevenció dels embarassos no desitjats que estan tenint les retallades en sanitat. "Si només hi ha dues o tres persones capaces d’abordar la prevenció i l’educació sexual, la càrrega de treball és tal que es queda per l’últim". La reforma en educació, amb l’entrada de la LOMCE, també ha suposat deixar de banda l’educació sexual-afectiva que s’impartia a l’escola pública.
Nova etapa de mobilitzacions
Per a les feministes està clar. Justa Montero, de Mujers ante el Congreso, i activista feminista des de la Transició, subratlla que sobren raons per mantenir la mobilització perquè "l’amenaça de l’avantprojecte existeix encara avui dia". Segons explica Montero a Diagonal, encara que no es presenti l’avantprojecte de llei, el 28 de setembre hi ha una cita ineludible per reclamar el dret de les dones a decidir. "És una cosa que està qüestionada i hem d’exigir lleis que el respectin", afirma.
El 28 de setembre se celebra el Dia d’Acció Global per la Despenalització de l’Avortament, una jornada amb més tradició a Amèrica Llatina, i que a El Salvador s’uneix a la campanya per l’excarceració de disset dones acusades d’haver avortat, algunes de les quals porten ja catorze anys a la presó. Ana Suaiti, col·laboradora de la campanya a l’Estat espanyol, destaca que els moviments antielecció a El Salvador estan dirigits per militars o fills de militars. "El 1997, van aconseguir una reforma constitucional per introduir el dret del nasciturus. Anteriorment teníem una llei de supòsits. Amb la reforma constitucional la penalització és completa", explica Suaiti, que assenyala també com les dones que estan anant a la presó són les més pobres, les que van a hospitals públics al patir avortaments espontanis i són denunciades pel personal de l’hospital. "L’única dona que va ser denunciada per un hospital privat va ser una que no va poder pagar la factura. A Amèrica Llatina, l’avortament insegur causa el 17% de les morts de dones. Es practiquen al voltant de dinou milions d’avortaments a l’any en països on es considera il·legal. Els països llatinoamericans on avui dia l’avortament és completament il·legal són Colòmbia, El Salvador i Xile. Mentrestant, a Uruguai, on es va despenalitzar el 2013, ha deixat d’haver morts per avortaments insegurs. A Xile ja es parla d’una possible despenalització, però la reforma de Bachelet és similar a l’espanyola de 1985 pel que fa a restriccions.
Montero assenyala que, des del seu col·lectiu, entenen el dret a l’avortament en un context major, d’exigència de llibertats sexuals i reproductives de totes les identitats sexuals, incloses les no normatives, i en el context d’una maternitat lliure i desitjada. "En l’actualitat, el nostre dret sembla la moneda de canvi de negociacions en un context de profunda crisi democràtica", explica Montero. "En qualsevol cas, hem de tenir clar que les mobilitzacions han demostrat que sí es pot, perquè si al final es retira l’avantprojecte de llei, és per la pressió exercida al carrer, perquè amb ella hem aconseguit crear una hegemonia al voltant del dret a decidir de les dones sobre els mateixos votants del PP continua aquesta històrica activista. Això és una cosa que hem aconseguit pel moviment feminista i per altres agents socials que han participat en les mobilitzacions".
El debat sobre el fet jurídic obre una nova etapa en les mobilitzacions per la despenalització de l’avortament en les quals el moviment feminista veu la completa despenalització com un objectiu que es pot aconseguir, ja que els carrers tornen a omplir-se per reclamar el dret a decidir.