En resposta l’avantprojecte de “Llei orgànica per la Protecció de la vida del concebut i dels drets de la dona embarassada” aprovat al Consell de Ministres i que pretén la modificació de la “Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs”, des de l’Associació Salut i Progrés volem manifestar el nostre total desacord i,
Manifestem que,
1. L’aplicació de la Llei 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, (en endavant Llei 2/2010), va marcar uns canvis importants en el nostre sistema sanitari, ja que es va passar d’una normativa restrictiva on només es contemplaven alguns supòsits despenalitzats, avalats per un informe mèdic (Llei orgànica 9/1985, de 5 de juliol, de reforma de l’article 417 bis del Codi Penal, per la despenalització de l’avortament en certs supòsits a l’Estat Espanyol), a una llei de terminis en què l’avortament es despenalitza i es pot interrompre l’embaràs amb uns requisits concrets:
a. Dins de les 14 setmanes de gestació a petició de la dona
b. Fins a les 22 setmanes de gestació quan existeixi un greu risc per la vida de la dona o un risc de greus anomalies en el fetus
c. Sense límit quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida o extremadament greu o incurable, i així ho determini un Comitè clínic.
2. A l’actual llei aquesta prestació passa a estar inclosa en la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salud.
3. La Llei 2/2010, ha permès l’accés de les dones als serveis essencials de salut reproductiva, basats en els drets sexuals i drets reproductius com drets humans bàsics. A més ha afavorit el dret de les dones a l’autonomia i lliure decisió, a la seva la intimitat, a la no discriminació i per tant, el dret a la salut.
4. En l’aplicació de la Llei 2/2010 a Catalunya, s’ha introduït el model de la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) farmacològica, equiparable al model d’altres països europeus del nostre entorn. Aquest model ha afavorit la conscienciació de la importància de la IVE precoç, la reducció de riscos i una major llibertat i autonomia de les dones en tenir la possibilitat d’escollir el mètode (farmacològic o quirúrgic).
5. El número d’IVE ha disminuït a Catalunya any rere any des de l’aprovació de la Llei 2/2010, i en els darrers anys també s’han reduït les setmanes de gestació en el moment d’accedir a la pràctica de la IVE.
6. La Llei 2/2010, assegura l’equitat en l’accés i accessibilitat a la IVE. A més, protegeix la salut física i mental de les dones en permetre la lliure decisió i assegurar l’atenció en les millors condicions socials i sanitàries per a la pràctica de la IVE.
7. La Llei 2010 ha estat ben acollida pels professionals de la salut, ja que respecta la objecció de consciencia i els posiciona en el paper d’acompanyament, garantint la salut de la dona i respectant la seva decisió.
8. La Llei 2/2010 ha afavorit l’acceptació social i la no estigmatització de les dones que han decidit avortar.
9. Ha estat una llei de les més avançades a nivell europeu en la defensa dels drets sexuals i reproductius, va ser provada amb un ampli consens, ha estat molt ben acceptada socialment i no ha generat conflictes ideològics entre els diferents professionals de la salut.
10. La llei actual ha suposat un important avanç en la percepció de seguretat jurídica tant de les dones com dels professionals, gràcies a un redactat clar i concís. Així, en els tres anys de vigència de la Llei 2/2010, cap dona ni professional sanitari ha estat qüestionat i/o denunciat.
També volem exposar que,
1. Aspectes que contempla la Llei actual (2/2010) i reivindicats històricament, com son la educació sexual i afectiva igualitària dins del marc de l’educació i la sanitat, i l’accés lliure i gratuït als diferents mitjans anticonceptius, no s’han cobert.
2. De l’actual Llei cal desenvolupar encara els aspectes relacionats amb la promoció de la salut sexual i la prevenció de riscos, especialment els que es refereixen a l’educació sexual i l’accés als mitjans anticonceptius, mecanismes aquests que han demostrat àmpliament la seva validesa per afavorir la salut sexual i la salut reproductiva de les persones.
3. El context polític en el que el Govern de l’Estat ha fet una relectura a la baixa tan profunda de la vigent Llei 2/210, i sense que hagi hagut una demanda social constatable, deixa palès que es tracta d’un posicionament ideològic emmarcat en un retrocés de les conquestes socials i de deteriorament institucional, pel que té de desconnexió de les demanes de la ciutadania.
4. En aquest sentit des de SiP manifestem que l’avantprojecte de llei orgànica de la pretesa protecció de la vida a més de ser retirat ha d’anar acompanyat de propostes que impossibilitin que els drets de les dones es facin servir com a torna política. És per això que entre altres creiem inajornable la separació efectiva entre Esglesia i Estat amb la denuncia de l’actual concordat amb el Vaticà.
Per tots aquest motius instem al Govern d’Espanya a que mantingui l’actual Llei del 2010, que sabem garanteix els drets de les dones a decidir sobre si volen o no interrompre l’embaràs, així com avançar en el desplegament d’aquesta Llei acceptada àmpliament per la ciutadania i que fa dies està manifestant el seu parer. Es tracta d’escoltar i fer cas de les diferents veus que ja fa dies s’han alçat en la nostre societat i acceptar que som un país plural, divers i democràtic.
Associació Salut i Progrés
Barcelona febrer del 2014