Maria Membrive, regidora del Grup Socialista a l’Ajuntament de Maó
Els darrers mesos hem pogut assistir al debat obert amb motiu de l’anunci del Ministre de Justícia de què el Govern d’Espanya presentarà una nova regulació sobre la Interrupció voluntària de l’embaràs.
L’actual Llei Orgànica 2/2010 de 3 de març va ser avalada plenament pel Consell d’Estat que en aquell moment va argumentar que era necessari reformar la regulació per adequar-la a la realitat espanyola i, a més, destacava la plena constitucionalitat del seu articulat.
L’actual llei és una llei de terminis que garanteix a la dona la possibilitat de decidir de manera lliure sobre la interrupció del seu embaràs durant la primera fase de la gestació, complint, està clar, una sèrie de requisits que garanteixen per una banda el compliment, per part de l’Estat, del especial interès per la vida prenatal, sense interferir, a la vegada, en l’autonomia de la dona en la seva decisió.
En contraposició a l’actual llei, el nou text que prepara el Ministre Gallardón tindrà els seus punts clau en la tornada a una Llei molt més restrictiva que la que teníem a l’any 1985, perquè amb la seva aprovació les dones no podrem decidir sinó que seran altres persones les que ho faran per nosaltres, perquè, a més, sembla ser que s’eliminarà la possibilitat d’interrompre l’embaràs quan hi hagi malformacions fetals i perquè es fiscalitzarà de manera intolerable el suposat de risc per a la salut de la mare, el que dóna a entendre un clar menyspreu i desconfiança cap a les dones.
Amb l’aprovació d’aquesta llei s’aprovarà una de les normes més restrictives del món occidental i legislarem retrocedint en el temps en lloc d’anar avançant. Aquesta llei el què vol és imposar un criteri únic a la societat, a una societat conformada per un munt de criteris diferents i totalment respectables.
Paral·lelament al tema legal hem de destacar el paper important dels sentiments i la llibertat, sentiments que té una dona en el moment de prendre la decisió de no seguir endavant, per determinades circumstàncies, amb el seu embaràs. No podem creure que la decisió sigui fàcil. ¿Realment pensen que per a una dona haver de decidir interrompre el seu embaràs es una situació fàcil i que aquesta decisió es pren de manera inconscient, sense cap tipus de sentiment negatiu i que, com a tal, no l’afecta?
Al contrari, penso que és un moment complicat, en la majoria dels casos un moment de sentiments contraposats, de remordiments, de culpabilitat; un moment en el qual el darrer que necessita una dona és ser amenaçada, rebre imposicions de cap tipus o ser condemnada socialment i sí necessita, en canvi, suport i comprensió cap a una decisió que probablement marcarà la seva vida.
Els darrers anys havíem avançat positivament cap a la igualtat real de dones i homes amb l’aprovació de determinades lleis i, ara, en cas d’aprovar-se la reforma del senyor Gallardon anirem retrocedint a grans passes, perquè amb aquesta llei a les dones se’ns vol restringir el dret a decidir lliurement quan considerem que és el moment més adequat o no per a ser mares…que se’t despulli d’un dret adquirit en cap moment significa avançar. I em nego a creure que totes les persones que realment creiem en la capacitat de les dones com a persones amb drets i deures puguem estar d’acord amb una llei que ens restringeix els drets.
Podrem estar o no d’acord amb una decisió i la podrem acceptar o rebutjar però sempre respectant la llibertat, la dignitat, l’autonomia i els drets de les persones. I el que sí està clar és que la restricció de drets resta llibertat.