També enguany, la nostra Federación Española de Cáncer de Mama (FECMA) i les 37 associacions de dones que en ella s’integren, vinculem el 19 d’octubre al DIA INTERNACIONAL DEL CÀNCER DE MAMA. Les dificultats ens reafirmen en la nostra iniciativa.
Ninguna crisi pot qüestionar la importància de la detecció precoç del càncer de mama i defensem que s’intensifiquin les campanyes promogudes pel sistema públic de salut, desenvolupades per personal format i qualificat i avaluant en els seus resultats els índex de participació. Animem a totes les dones a que participin en aquestes campanyes quan són convocades.
A les dones-pacients de càncer de mama, com a usuàries de la sanitat, ens preocupa el seu finançament actual i futur, però les retallades pressupostàries en sanitat i les mesures d’ajustament no poden anar en contra dels serveis i prestacions. La qualitat dels diagnòstics, de les diferents teràpies i dels tractaments no pot ser negociable. No som alienes a la situació econòmica en la que estem. Nosaltres també sentim la crisi com a ciutadanes i com a usuàries de la sanitat, però hi ha altres àmbits on pot i ha d’aplicar-se l’estalvi i el control de la despesa pública.
Es pot examinar la relació cost i eficàcia de les noves tecnologies, prestacions, serveis o medicaments que s’incorporen al sistema de salut, però, si es fa, és obligatori que afegir que no és correcte avaluar únicament determinats costos, quan del que parlem és de la seva eficàcia sobre vides humanes.
Amb més exigència que mai, defensem la sostenibilitat i la suficiència del Sistema Nacional de Salut i que la sanitat espanyola continuï essent pública, universal i gratuïta, que sigui element de cohesió social i d’igualtat, que es sustenti en la progressió dels impostos i en la solidaritat i que no es trenqui o es posi en qüestió el principi del dret universal a la salut.
Ens preocupa la divisió que el Real Decreto-Ley 16/2012, de 20 d’abril de “mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat dels pacients”, fa sobre cartera comuna bàsica, cartera comuna suplementària i cartera comuna de serveis accessoris del Sistema Nacional de Salut i la cartera de serveis complementaris de les Comunitats Autònomes. Mantenim una reivindicació legítima de les pacients: no han d’existir diferències en l’accés a la sanitat i a les seves prestacions pel fet casual de la residència. El Sistema Nacional de Salut, gestionat per les Comunitats Autònomes, continua sent únic i exigeix lleialtat i coresponsabilitat de totes les administracions sanitàries.
Continuem lamentant que fins ara no s’hagi aconseguit un Pacte d’Estat per la defensa, la sostenibilitat, la cohesió, la suficiència i la qualitat del Sistema Nacional de Salut, i que com a prioritat afronti el finançament present i futur del propi Sistema.
Cada dia a Espanya tenim més raons que mai per no decaure en el nostre treball de reivindicar els millors mètodes de diagnòstic, els tractaments més eficaços, la formació i recolzament als professionals de la sanitat i l’atenció als problemes i necessitats derivades de la supervivència de llarga durada de dones amb càncer de mama.
Després d’anys presentant el nostre manifest, reiterem els nostres drets: a una informació objectiva, veraç, completa, comprensible i específica, a una segona opinió i a decidir per nosaltres mateixes; a la seguretat com a expressió de polítiques de qualitat i al reconeixement d’una visió integral del pacient com a persona.
Mantenim les nostres reivindicacions: atenció als problemes laborals i socials, a l’assistència psico-social, a la rehabilitació física i als controls dels efectes adversos de les dones afectades pel càncer de mama.
I reiterem la necessitat de l’existència de registres poblacionals homogenis i actualitzats de càncer, de recolzament a la investigació i als assajos clínics; d’atenció a les cures pal·liatives per a pacients en estadis avançats; d’avaluació dels riscos de dones susceptibles de presentar síndrome hereditari de càncer; d’atenció particular a dones joves a qui se’ls hi detecta un càncer de mama; de tractaments especialitzats del limfedema i la implantació del gangli sentinella.
Des de la nostra Federació Española de Càncer de Mama i des de les 37 Associacions que en ella s’integren, com a dones que sobrevivim a la malaltia, recorrem el camí de la nostra vida, rebent testimonis solidaris de dones que es van comprometre en la lluita d’aquesta malaltia. Hi ha pors i angoixes, però també hi ha vida després del diagnòstic i els tractaments del càncer i des de la complexitat d’aquesta vida, compartim afectes. Parlem i reivindiquem per a les dones que avui, Dia Internacional del Càncer de Mama, estem aquí, però parlem i reivindiquem per a les dones que hi seran demà. Ignorem el nostre futur, però volem assumir la plenitud del nostre present