Nota de premsa
Rebuig davant les declaracions del Ministre Gallardón en relació a la prohibició de l’avortament en els supòsits de malformació o minusvalidesa del fetus
Des de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB) volem manifestar públicament el nostre més profund rebuig i preocupació davant les declaracions del Ministre de Justícia sobre la intenció de restringir l’avortament en els supòsits de malformació o minusvalidesa del fetus, tal com recull l’actual Llei de Salut Sexual i Reproductiva i Interrupció Voluntària de l’Embaràs.
Seguint amb la seva determinació de retornar la Llei de SSiR i d’IVE a un sistema de pressupòsits que situaria a Espanya entre els països menys respectuosos amb els drets sexuals i reproductius, Alberto Ruiz-Gallardón, en una entrevista publicada al diari La Razón el passat diumenge 22 de juliol de 2012, va anunciar que la malformació del fetus ja no serà un supòsit per avortar, al considerar que es tracta d’una proposta «èticament inconcebible». L’APFCIB vol recordar al Ministre Gallardón que la hipòtesi del valor inviolable del fetus des de la concepció no té justificació científica i du a contradiccions que fan impossible qualsevol regulació de la interrupció voluntària de l’embaràs. A més, es tracta d’un posicionament ideològic repressiu que atempta contra l’autonomia reproductiva de les dones; autonomia que constitueix un dels drets reconeguts per La Carta dels Drets Sexuals i Reproductius de la International Planned Parenthoot Federation (IPPF), basada en les conclusions de les diferents Conferències de Nacions Unides, que Espanya va subscriure i ratificar, i que obliguen als diferents governs a realitzar actuacions encaminades al compliment d’allò que es va acordar.
Pensem que la llei ha de possibilitar que la interrupció voluntària de l’embaràs es pugui realitzar més enllà del termini establert quan existeixi risc per la salut física o psíquica de la dona o existeixin malformacions fetals greus, que poden implicar situacions de patiment a curt i llarg termini, tant per les famílies com pel propi nasciturus. En aquests casos, tal com recull l’actual llei vigent, aquesta indicació haurà d’ésser valorada i autoritzada ja sigui amb l’informe mèdic que certifiqui el sofriment físic o psíquic o per una comissió adhoc que valori la gravetat de la lesió fetal. En tot cas les condicions de qualitat de la vida futura han d’ésser un altre dels criteris que determini la viabilitat fetal en cas de malformacions fetals greus, aspecte aquest que el Ministre Gallardón sembla obviar. Allò que és realment important de remarcar és la necessitat d’oferir assessorament professional, des d’una perspectiva el més neutre possible, sobre les diferents conseqüències i opcions que existeixen en aquestes ocasions, per tal de facilitar una decisió que ha de ser personal, lliure i responsable.
Nosaltres, com a professionals experts de la planificació familiar, recolzem qualsevol mesura encaminada a afavorir la consecució d’un embaràs desitjat i d’una maternitat i paternitat digne, responsable i enriquidora. Però pensem que les úniques iniciatives que han demostrat la seva validesa i fiabilitat són l’educació sexual, mitjançant mecanismes de col·laboració entre el sistema educatiu i el sanitari, i l’accés als mitjans anticonceptius, així com als serveis específics d’educació i orientació sexual culturalment adaptats a les necessitats de la població.
A més, advoquem per una comprensió de la vida que vagi més enllà del moment de la concepció i reculli, sobretot, la qualitat de vida. En aquest sentit, volem evidenciar que cap dels propòsits que el Ministre Gallardón ha anunciat fins ara impliquen una millora en la qualitat de vida o en l’estat del benestar físic, psicològic i social; de fet, sovint, el seu discurs sembla oblidar-se de fer aquesta reflexió, amb les conseqüències que això pot tenir i té per la població més vulnerable. Conseqüències no exemptes de patiment i desemparament, situacions que sí són “inconcebibles” dins una societat basada en l’estat de benestar.
Per tot això, exigim al Ministre Gallardón, al Govern i al Partit Popular que reflexioni sobre les mesures anunciades i les conseqüències d’aquestes mesures, que van més enllà dels ideals d’un sector minoritari dels seus votants, tenint present la realitat social i la responsabilitat implícita al seu càrrec. Ens preocupa profundament la postura del Govern Espanyol perquè pot abocar a un gran nombre de dones a la pràctica d’avortaments il·legals i sense cap garantia, amb el risc físic, psicològic i social que això comporta per a les seves vides o a l’èxode avortiu cap a d’altres països, que solament podran realitzar les dones amb poder econòmic, la qual cosa constitueix una falta d’equitat.
Una vegada més, insistim en el fet que el Ministre de Justícia està anunciant unes mesures restrictives, contràries a la realitat social que, sense cap mena de dubte, estan encaminades a abolir de facto el dret a l’avortament de les dones a Espanya i fonamentades en un criteri ideològic i moralista, sense que intervinguin criteris sanitaris o socials recolzats per organismes internacionals com la OMS i la ONU. Aquesta mena d’accions solament responen a la voluntat de tutelar els drets i la capacitat de decisió de les dones, constituint una agressió par part de postulats masclistes, la qual cosa no és pròpia d’un govern del segle XXI.
Solament ens resta exigir al Govern de l’Estat i al partit polític que el recolza, que no continuï endavant amb aquestes mesures restrictives i incoherents i que, abans de prendre decisions com aquesta, recordi que les dones som subjectes de dret, entre els quals es troben els Drets Sexuals i Drets Reproductius.
Per a més informació, us podeu posar en contacte amb Santiago Barambio tel. 670246982