La jornada, organitzada per la Campanya pel dret a l’Avortament, i la Xarxa de Dones per la Salut ha girat a l’entorn de la valoració de l’aplicació de la llei a Catalunya en l’àmbit sanitari. Precisament en el dia en que s’han sentit declaracions de l’ex ministra de Sanitat i coordinadora de participació social dels conservadors, Ana Pastor, i confirmat per la secretaria general del partit i presidenta de Castella- La Manxa, María Dolores de Cospedal, qui en els darrers dies també ha estat notícia, precisament per no garantir el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs en la seva comunitat.
Així doncs, el balanç i les ponències adquireixen una nova dimensió. Perquè, tal i com ha declarat la presidenta l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB), Maria Ferrero : (podeu veure l’entrevista adjunta) “La salut sexual s’ha de despullar de consideracions ètiques i morals” i ha afegit que cal “garantir l’accessibilitat als mètodes anticonceptius sense biaix de gènere”, aquesta darrera afirmació entronca amb la resta de la seva intervenció, que porta el nom de ’Pel que fa al mètodes anticonceptius’, que aquests estiguin coberts per l’assistència sanitaria pública, com a única manera de reconeixement dels drets de la dona, i per tant, de garantir la plena llibertat.
Consideracions ètiques i morals
Les consideracions ètiques i morals de la interrupció voluntària de l’embaràs en els termes que dicta la llei 2/2010, van ser analitzades per Neus Prat, Responsable de Coordinació dels ASSIR. DAP Costa de Ponent, en la seva intervenció titulada : L’IVE farmacològic i l’Objecció de consciència, per a Prat, “és important conèixer els casos que contempla la llei de l’objecció de consciència, saber que és de caràcter individual i específica”. És a dir, que un servei o un hospital no poden adherir-se a aquesta condició, i per tant, no poden deixar de prestar el servei. També ha remarcat que “el metge que objecta, ho ha de fer tant a la sanitat pública com a la privada”.
’Un llarg camí’
I és que el camí fins arribar a aquesta taula rodona no ha estat gens fàcil de fet, Raquel Novo, ginecòloga, directora mèdica del Centre Casanova i membre d’ACAI i de l’APFCIB, i darrera ponent en la primera taula qui ha qualificat de “llarg, penós i esgotador el camí que ha portat fins aquí, més de 25 anys”. Per a ella l’avortament ha estat un conflicte sotmès a debats jurídics i sanitaris, bàsicament entre els ‘pro vida’ que conceben l’avortament com un delicte i els ‘pro elecció’ que posen l’enfocament en el dret. Per a Novo, i en aquest sentit, "cal considerar la tolerància com una virtut bàsica de la democràcia”.
En el recorregut des dels 1970 fins a l’actualitat, Novo posa l’accent en la necessitat que es consideri l’avortament com una lliure decisió de la dona i no és fins al 1996 que es despenalitza “sempre que no es noti massa”, afegeix, i és aleshores quan entra en joc el tema del prestigi mèdic, i les clíniques concertades, doncs denúncia Novo que “és més rentable concertar les clíniques que oferir l’assistència des dels serveis públics”, recordà aleshores la persecució d’alguns professionals i d’algunes clíniques quan tot just arrenca el S. XXI, l’any 2000 a Barcelona. Fins arribar al punt que al juliol de 2010 “l’avortament extra hospitalari està situat en una extraterritorialitat”, i tot i que reconeix el gran avenç des dels anys 70, “són molts temes els que encara es presenten a la taula”, perquè la “demanda de l’avortament és una, i en base a això s’ha de treballar per oferir una assistència segura i de qualitat”.
La història de la despenalització de l’avortament és també la victòria de la llibertat de les dones, l’avortament es dóna en la circumstàncies de la vida d’una dona, aleshores hauria de constituir una pràctica sanitària normalitzada. ’L’acollida per a la demanda d’IVE’, és la ponència de la presidenta de l’Associació Catalana de Llevadores (ACLL),Eva Vela qui ha fet un repàs sobre els protocols i els terminis que la llei contempla.
La segona taula s’ha basat en l’impacte de la llei en l’àmbit educatiu, amb dues conferenciants, ’Aportacions en l’educació universitària’, Maria Honrubia, Professora de l’Escola d’Infermeria de la UB i membre de la junta l’APFCIB i la presentació de la web d’Educació afectiva i sexual. Eines de treball, Montserrat Roset : Grup de mestres de la Campanya. Roset (podeu veure el vídeo) ha posat l’èmfasi en la importància de l’educació i en els continguts transversals en l’educació sexual.
Informació, pedagogia i memòria per valorar i reclamar la importància de la despenalització de l’avortament per tal de prendre les decisions en llibertat, i fer així una societat més justa. És una part de la història de la reivindicació de les dones com a subjectes de ple dret.
La iniciativa ha estat gràcies a la col·laboració de la Ca la Dona, el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison i la Xarxa de Dones per laSalut i la Campanya pel Dret al’avortament