Prop d’un any i mig després de l’entrada en vigor de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i Interrupció Voluntària de l’Embaràs, diverses associacions de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït asseguren que l’accés a mètodes anticonceptius i a l’avortament dins la sanitat pública està lluny de ser una realitat, així com la transversalització de l’educació sexual a l’ensenyament. Tot i que el Departament de Salut ha anunciat la implantació d’un nou circuit a partir de l’octubre perquè les dones que avortin no hagin de seguir avançant el pagament a les clíniques privades (com han hagut de fer 6.800 dones durant l’últim any), des de la Campanya afirmen que tant professionals com usuàries tenen una gran incertesa sobre quins centres facilitaran aquesta prestació.
Si vols seguir llegint clica aquí.
El 27 de setembre, la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït, que compta amb l’adhesió de 127 entitats, va fer un acte de valoració de l’aplicació de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i Interrupció Voluntària de l’Embaràs del 2010. Al Centre de Cultura de la Dona Francesca Bonnemaison de Barcelona van realitzar-se dues taules rodones on van participar representants de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB), l’Associació Catalana de Llevadores, l’Associació de Clíniques Acreditades per la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (ACAI), l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona, de Centres d’Atenció Primària de la Costa de Ponent i el grup de Dones i Educació de Ca la Dona.
Les ponents van explicar que tot i que la Llei estableix l’accés a l’avortament, anticonceptius, programes i serveis de salut sexual i reproductiva a la sanitat pública, regula l’objecció de consciència a la sanitat pública de forma que es garanteixi l’avortament com una prestació sanitària normalitzada, i estableix que l’educació sexual ha de transversalitzar-se a tot el currículum escolar, aquestes disposicions estan lluny de complir-se, tant al territori català com a la resta de l’Estat. Segons Maria Ferreiro, presidenta de l’APFCIB, "la majoria de mitjans anticonceptius estan fora de la cobertura sanitària, s’han prioritzat els hormonals perquè els governs han assumit la pressió dels laboratoris" i alguns dels mètodes quirúrgics que tenen cobertura "estan trigant molt per les retallades sanitàries". A més, hi ha "pocs recursos per als programes d’atenció en salut sexual i reproductiva".