23 d’Octubre de 2010
Seguim resistint!
Un any més donant arguments per a defensar la nostra llibertat, buscant alternatives, construint ponts per a dialogar. No obstant això la terrible maquinària mèdica i política segueix, l’estigmatització de les persones trans contínua. Com si considerar la nostra identitat de gènere com patològica ens ajudés en alguna cosa, com si realment importés la nostra salut mental.
El trastorn d’identitat de gènere no existeix. El que sí existeix és la transfòbia.
Ens estudien, ens toquen, ens expliquen el que ens passa, ens fan milers de proves per a buscar la causa del nostre terrible mal, ens analitzen, ens peguen, ens violen. Ens tracten com a nens i ens maten com a gossos. De dia ens odien i de nit ens compren.
Però no poden amb nosaltres, seguim aquí, trencant el silenci i resistint a la violència, la dels cops i la de les paraules, amb ràbia però amb pedagogia, teixint una xarxa que ens mantingui a flotació. Seguim aquí!
El discurs de la patologització s’ha esfondrat, ho hem derrocat a força de denunciar aquestes teràpies any rere any. Ja no hi ha excuses que valguin. Hi ha idees que ja no poden defensar-se.
Activistes trans de tot el món, de diferents continents i ciutats, tornem a sortir al carrer per a demandar la despatologització trans, sota el lema “Les identitats trans no són una malaltia”. Denunciem que encara avui, en ple segle XXI, les identitats trans, transexuals, transgènere, travestis segueixin presents com “incongruència de gènere” o “trastorn de travestisme” en el recent publicat esborrany del DSM-5. Exigim la descatalogació dels trastorns d’identitat de gènere dels catàlegs internacionals de malalties (DSM i CIE) i lluitem pel dret a decidir amb autonomia sobre els nostres propis cossos.
Recordem que la despatologització no pot implicar en cap cas que les persones trans perdin els seus drets sanitaris. Exigim una atenció sanitària trans-específica públicament coberta.
El dret a la identitat de gènere i a la cobertura sanitària pública de les persones trans són drets humans fonamentals i no deurien ser excloents. Reivindiquem el dret a un reconeixement legal del nom i gènere triat sense necessitat d’un diagnòstic i/o tractament mèdic, hormonal o quirúrgic. Ningú pot decidir sobre la identitat de gènere d’altra persona.
Les nostres demandes són clares:
1.La retirada del TIG dels manuals internacionals de diagnòstic (les seves pròximes versions DSM-V i CIE-11).
2.L’abolició dels tractaments de normalització binària a persones intersexuals.
3.El lliure accés als tractaments hormonals i a les cirurgies (sense tutela psiquiàtrica).
4.La cobertura sanitària pública del procés de reassignació de gènere.
5.La lluita contra la transfòbia: el treball per a la formació educativa i la inserció social i laboral de les persones trans, així com la visibilització i denúncia de tot tipus de transfòbia institucional o social.
A nivell estatal, exigim al govern que assumeixi les nostres demandes, que conti amb la participació dels diferents col•lectius i activistes trans tenint en compte la seva pluralitat i que deixi de realitzar estranyes maniobres cosmètiques per a salvar la seva imatge. El passat mes de Juny la Ministra d’Igualtat va dir públicament que no es pot tolerar que se segueixi considerant a les persones trans com persones malaltes. Paradoxalment, el Govern no ha donat cap pas per a modificar l’actual Llei 3/2007, coneguda com Llei “d’Identitat de Gènere”, que ens segueix patologitzant.
A més, demanem la retirada de l’esment de sexe en els documents oficials públics. És una dada obsoleta, i la seva presència no es justifica de cap manera en un document d’identitat, a més de ser un obstacle en la vida quotidiana de moltes persones trans.
Finalment, li demanem al Govern que abandoni el seu rol colonitzador amb el qual tutoritza les polítiques LGTB a Amèrica Llatina. Des dels països occidentals, se segueixen exportant els discursos mèdics violents i patologitzants, augmentant el risc de violència transfòbica i posant en perill identitats i expressions de gènere diverses en diferents parts del món.
Els nostres noms, els nostres cossos, les nostres vides són solament nostres.
Seguirem resistint!
Xarxa per la Despatologització de les Identitats Trans de l’Estat Espanyol
23 d’octubre de 2010