Pregunta parlamentaria Laia Ortiz sobre la Plataforma d’Acció de Bejing

Extret del DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

PREGUNTA al Govern sobre el compliment dels objectius de la Plataforma d’Acció de Beijing en polítiques de gènere
…la formula, en nom del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, la il·lustre senyora Laia Ortiz.

La Sra. Ortiz Castellví
Gràcies, president. Honorable consellera, fa tot just dues setmanes es va celebrar la reunió de la Comissió de les Nacions Unides sobre la situació jurídica i social de les dones, on vaig tenir la oportunitat d’assistir, conjuntament també amb una delegació del Consell Nacional de Dones de Catalunya, i evidentment amb representants del Govern i vostè mateixa. Una comissió que revisava i feia balanç de la implementació dels objectius de Beijing.

Aquesta conferència del 95, sota el lema «Mirar el món amb ulls de dona», va marcar un abans i un després en les polítiques de gènere, i també ha marcat l’acció d’aquest Govern. Però malauradament, quinze anys després, queda molt camí per recórrer i massa objectius per complir, especialment veient la situació de les dones arreu del món.

Ahir precisament, les representants del consell que van comparèixer a la Comissió de Dones van mostrar preocupacions que des del nostre grup parlamentari compartim. Les que vam ser allà vam poder constatar que hi ha hagut passos enrere en els discursos i en els continguts. Els estats i governs posen massa accent en els progressos, amb una manca d’autocrítica, i perden així també la capacitat transformadora de les polítiques. La feminització de la pobresa, la violència vers les dones, l’oblit en les polítiques de desenvolupament dels drets sexuals i reproductius, les desigualtats de les dones en el mercat de treball, són qüestions que encara són molt presents i alarmants per caure en l’autocomplaença.

Però, a més a més, en el context actual de crisis múltiples, la crisi alimentària, econòmica, energètica, i també la invisible crisi de la cura de les persones, s’estan posant en risc també els avenços aconseguits.
Des de casa nostra hem fet molta feina; per això les dones de molts països, i també els governs, podem ser un referent. Però precisament aquesta situació ens obliga a ser més exigents. Tenim una responsabilitat des de Catalunya, cal fer més i més ràpidament, perquè la difícil situació de moltes dones ens ha d’esperonar a liderar una transformació que encara està pendent. I cal fer-ho des del conjunt del Govern.

La transversalitat s’ha de visualitzar des de l’ICD, és veritat, però cal anar més enllà en la responsabilitat de totes les àrees; més enllà, com per exemple amb pressupostos en perspectiva de gènere, a impulsar decididament la coeducació, avançar en un model productiu que posi en valor la cura dels treballs reproductius. També per avançar des de Catalunya per un sistema públic que garanteixi els recursos efectivament per accedir de forma gratuïta i universal i garantir els drets sexuals i reproductius de les dones.

Per això, consellera ens agradaria saber quina és l’agenda del departament i del Govern per tal de donar impuls a les polítiques de dones.

La consellera d’Acció Social i Ciutadania (Sra. Carme Capdevila i Palau)
Senyora diputada, l’avenç de la situació de les dones no es pot fer d’una manera aïllada des dels països. És per això que calia analitzar el que ha passat i cal analitzar el que ha passat en aquestos primers quinze dies de març en el marc de la cinquanta-quatrena sessió de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona, de la seu de les Nacions Unides, a Nova York. En aquesta reunió es van revisar els objectius establerts l’any 95, fa quinze anys –fa quinze anys–, en el marc de la IV Conferència Mundial de Nacions Unides sobre les Dones, i es van avaluar i definir quins són els objectius i les àrees estratègiques que cal continuar treballant, que cal continuar avançant per millorar la situació de les dones en els propers anys.

Si recordem la cimera que va tindre lloc fa quinze anys, es van aprovar una declaració i una plataforma d’acció, que aquesta declaració i aquesta plataforma d’accions comportaven o ens animaven a potenciar i a promoure i a fer la promoció de les dones en tots els àmbits, i crec que van suposar per primera vegada que la comunitat internacional disposés d’una agenda per la igualtat d’oportunitats entre dones i homes i un conjunt d’accions concretes pels governs, per les comunitats internacionals i per les ONG que es comprometien a realitzar.

El Govern de la Generalitat, conjuntament amb les representants del Consell Nacional de les Dones, que és un òrgan consultiu de l’Institut Català de les Dones, també de Fecafamm, vam participar en el fòrum de les ONG, i també en totes les reunions que s’activaven des de l’agenda dels estats. Es va presentar un document, aquest document «Cap a la plena ciutadania de les dones», a on s’exposava que Catalunya disposa de polítiques per a les dones compromeses amb els termes que es van determinar l’any 95 a Beijing, i especialment pel que fa a les polítiques de transversalitat i al foment de la participació de les entitats de dones en el conjunt d’aquestes polítiques.

Jo vull posar en valor que aquestes dones representaven 345 entitats de dones de Catalunya que participen, totes elles, activament en el desenvolupament de les polítiques del Govern de la Generalitat.
És precisament des d’aquesta participació activa de les dones a Catalunya que de manera conjunta amb el Govern de la Generalitat, nosaltres vam acceptar i vam renovar aquest compromís respecte a mirar amb ulls, mirar el món amb els de dona, que era el lema de la quarta conferència.www.parlament.cat/activitat/dspcp/08p114.pdf