Després de mantenir ahir una trobada amb les formacions parlamentàries d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Izquierda Unida (IU) i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV)
ACAI I L’APFCIB CONFIEN QUE EL TRÀMIT PARLAMENTARI PERMETRÀ SUPERAR LES DEFICIÈNCIES DE L’AVANTPROJECTE DE LLEI SOBRE L’AVORTAMENT PROVOCAT.
Barcelona, 20 de maig de 2009. La reunió que va tenir lloc ahir al Congrés dels Diputats va permetre a ambdues organitzacions transmetre als portaveus d’aquestes formacions polítiques, Gaspar Llamazares i Joan Tardà una valoració, en termes generals, positiva d’un projecte de llei que recull aportacions bàsiques d’ambdues organitzacions en l’àmbit de la prestació sanitària d’Avortament Provocat i en relació a aspectes bàsics de la Salut Sexual i Reproductiva. Per als dirigents d’aquestes organitzacions el Ministeri s’ha mostrat receptiu als plantejaments sostinguts pels professionals, tal i com s’ha fet evident en l’anvantprojecte presentat, tot i així, segons ACAI i l’APFCiB, el projecte de llei encara pot millorar-se durant el tràmit parlamentari.
En aquest sentit, tant el President de l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’Embaràs (ACAI), Santiago Barambio, com la Vicepresidenta de la Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCiB), Isabel Iserte, van incidir en la necessitat de superar per via parlamentària algunes deficiències importants del projecte de llei socialista.
Per a ambdues organitzacions el reconeixement de la llibertat de decisió de la dona constitueix sens dubte un pas històric, si bé consideren que aquest termini és un límit “conservador” que ens distancia de les lleis més progressistes en matèria d’Avortament Provocat, com és el cas d’Holanda la legislació de la qual estableix (d’acord amb la possible viabilitat fetal) un termini únic que se situa entorn de les 24 setmanes de gestació.
De la mateixa manera, tant ACAI com l’APFCiB van considerar molt positiu que el text legislatiu faci seva la definició de salut que estableix la OMS, ja que aquesta explicitació aportarà seguretat jurídica tant a les persones professionals com a les dones. En aquesta mateixa línia ambdues formacions van demanar als grups parlamentaris que incideixin durant el tràmit parlamentari perquè la definició de gestació, entesa com la implantació de l’òvul i per tant com l’inici de l’embaràs, sigui recollida per l’articulat de la llei.
Els professionals d’ ACAI i de l’APFCiB van coincidir a assenyalar que la dona que accedeix a l’Avortament Provocat basa la seva decisió en una reflexió meditada que invalida l’exigència d’un període de reflexió previ, fixat per l’Executiu en tres dies. Aquesta circumstància no fa sinó allargar un procés que, una vegada presa la decisió, hauria de ser curt en els terminis i acompanyat en els temps, abans i després de la intervenció.
Igualment, els representants d’aquestes organitzacions consideren que la indicació que obliga a la dona a passar per dos dictàmens mèdics, quan l’actual llei solament contempla com necessari el criteri d’un facultatiu en els casos d’avortament provocat per salut materna; dificulta l’accessibilitat en la prestació, allargant un procés mèdic i vital complex i difícil per a la dona.
La creació d’un Comitè Mèdic que resolgui els casos en els quals s’han detectat patologies fetals greus més enllà de la setmana 22, és valorat de forma positiva tant per ACAI com per l’APFCiB, si bé ambdues associacions van transmetre als portaveus parlamentaris la necessitat que aquest comitè es pronunciï amb imparcialitat i criteri científic en un termini de 48-72 hores i que el silenci del mateix, en cas de produir-se, s’entengui com positiu. Una petició que busca aportar amb promptitud una solució per a les dones que s’enfronten a aquestes circumstàncies.
En el marc d’aquesta trobada, es va sospesar la possibilitat que els treballs parlamentaris incideixin en una reivindicació bàsica per a aquestes organitzacions: la necessitat d’incloure l’Educació Sexual com assignatura curricular dels plans d’estudi des de l’Educació Primària.
En l’àmbit de l’Anticoncepció aquestes organitzacions consideren que els diversos mètodes anticonceptius han de ser inclosos dintre de la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut per a assegurar “realment” un accés generalitzat de la població als mateixos. Un plantejament que persegueix, abans de res, la disminució dels embarassos no planificats.
Ambdues associacions van coincidir a assenyalar que l’Objecció de Consciència ha de ser regulada per a assegurar l’accés real a la prestació d’Avortament Provocat. Una objecció que solament ha d’afectar al personal que intervé directament en la pràctica sanitària, que ha de ser de caràcter individual i que en cap cas pot afectar a una unitat hospitalària completa, si el que tractem d’aconseguir és la normalització del recurs d’Avortament Provocat.
En referència a la protecció de les dades de les dones que acudeixen als centres acreditats, les clíniques d’ACAI volen assenyalar que les dades d’aquestes dones ja compten amb la protecció màxima que exigeixen la directrius establertes per l’Agència de Protecció de Dades de conformitat amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. No són per tant, les clíniques les quals vulneren la confidencialitat i la intimitat d’aquestes dones. Malgrat això, cap centre d’ACAI es negarà a reforçar aquesta confidencialitat, si bé volen advertir que les mateixes forces i cossos de seguretat de l’Estat que a instància judicial van demanar unes històries clíniques el coneixement públic de les quals va vulnerar la intimitat d’aquestes dones, podrien tornar a demanar, amb la nova normativa, els codis i les històries clíniques que hi ha darrere d’aquests codis. Amb això, el propòsit de confidencialitat quedaria de nou en dubte.
Finalment, tant l’Associació de Clíniques Acreditades com l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears volen agrair la receptivitat oferta per aquestes formacions polítiques amb les quals mantindran un contacte continuat durant tot el tràmit parlamentari d’aquesta llei.