La proposició de llei que presentarà la setmana que ve el Partit Socialdemòcrata per despenalitzar l’avortament deixarà que “la interpretació sigui àmplia” a l’hora de determinar els casos que es podrien acollir al supòsit de perill per a la salut de la mare.

Així ho van explicar alguns dels consellers del grup parlamentari socialdemòcrata, si bé van voler deixar clar que el text encara no està del tot desenvolupat i serà la setmana que ve quan se’n coneixeran tots els detalls.
    Així, preguntats per si l’argument que un embaràs podria afectar psicològicament la mare entraria dins d’aquest supòsit, Mariona Gonzàlez va exposar que “es podria incloure en cas que fos una menor i que existís un perill molt gran per al seu esdevenidor”. Amb tot, va afegir que “la voluntat és deixar que la interpretació sigui àmplia”. En línies semblants van anar també les respostes de Rosa Gili, que va matisar, però, que el text “tan desenvolupat no està”, i David Rios, que va explicar que “no es concretaran les malalties, però estic d’acord que el sentit d’interpretació serà ampli”. 
    No obstant això, la resta de supòsits que preveu la proposició són molt més clars i no deixen lloc a dubtes: violació o malformació del fetus. En aquests dos casos el límit temporal per practicar l’avortament es fixaria en les dotze primeres setmanes de gestació.

Sensibilitat
D’altra banda, ahir també es van conèixer les primeres reaccions del Govern sobre la proposta. La ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, va reconèixer que el de l’avortament és “un tema important” al qual “no hem de tancar els ulls a una realitat que és molt gran”. En aquest sentit, va remarcar que cada any rep les estadístiques de les dones que duen a terme aquesta pràctica a l’estranger, destacant que “potser no es fa al país, però sí a fora, i jo vull saber en quines condicions es fa”.
    D’altra banda, el ministre d’Interior, Xavier Espot, va admetre que cal una “reflexió profunda” sobre aquest tema, perquè “és una cosa que depèn de la consciència personal de cadascú”. Pel que fa a un possible canvi del codi penal, va apuntar que la Constitució “protegeix la vida en tots els seus estadis”. Espot va indicar que el tema no s’ha tractat en el si del Govern, però no es descarta fer-ho si prospera la proposició del PS. 
    La cònsol d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, també va valorar la proposta. Ferrer va indicar que no coneix el text a fons, però que si es planteja en els mateixos termes del que s’havia redactat quan ella estava al partit “hi estic d’acord”.

REPORTATGE

Igualtat qüestionada

‘El rol de la dona en temps de crisi’ va ser el tema al voltant del qual van reflexionar ahir joves i grans al Casal Calones de la capital. L’equiparació de salaris i la millora de les polítiques d’igualtat van ser algunes de les demandes.

Que la situació de la dona ha canviat, ningú ho posa en dubte, però que encara queda camí per recórrer per arribar a la igualtat amb els homes, tampoc. De fet, a la taula debat que va tenir lloc ahir al Casal Calones d’Andorra la Vella per reflexionar sobre el rol de la dona en temps de crisi, organitzada conjuntament pel comú i el ministeri de Salut i Benestar, una de les participants, Anna Vives, tinent d’alcalde i regidora de serveis a les persones de l’ajuntament de la Seu d’Urgell, va alertar que la davallada d’ingressos a les famílies ha fet que “es torni als orígens de cuidar els nens i els padrins a casa, i aquest procés passa més factura a la dona”, ja que sovint “els seus sous són inferiors i si algú ha de deixar la feina la primera de fer-ho és la dona”.
    A partir d’un vídeo en què dones d’Espanya, França i Andorra donaven el seu punt de vista sobre diferents qüestions, els assistents a l’acte, tant adults com joves d’entre 14 i 16 anys, van poder expressar les seves opinions i neguits al voltant de la igualtat de gènere. Precisament un dels temes que van fer aixecar la veu de les assistents va ser la desigualtat de salaris i el fet que es considera que les polítiques d’igualtat no són suficients. “Els polítics fan les lleis, però no ajuden a fer que es compleixin”, va manifestar una de les assistents, que va lamentar que “els sous no són iguals per als homes que per a les dones”. Des de la taula, Josep Manzano, secretari de la Fundació Jacqueline Pradère, reclamava la transmissió de valors d’igualtat a la llar com a pilar bàsic per aconseguir un canvi de caire social, i recordava que “els polítics generalment van per darrere de la societat”, per tant animava que sigui “la societat qui marqui el ritme, perquè així obligarà a legislar i a fer el seguiment corresponent”. I és que, segons ell, “sense igualtat la democràcia no és real ni total”.
    Malgrat que el sector més jove exposava que la crisi tant la pateixen homes com dones, durant la presentació de l’acte, tant la cònsol major, Rosa Ferrer, com al ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, van evidenciar que en el context econòmic tan dur que es viu la dona és qui surt més malparada. Amb tot, Ferrer va destacar el paper emprenedor de les dones en el si de la família per aconseguir tirar endavant, i Rodríguez va assegurar que les dones poden aportar un “plus significatiu” en els moments de “canvi profund que viu la societat”. Així, va explicar que tenint en compte els canvis profunds que viu el país i en la gestió de conflictes, “la dona es mobilitza i pot aportar alguna cosa diferent”.