L’any passat, la manifestació del 28 de juny a Catalunya denunciava les discriminacions en l’àmbit de la salut –entre moltes altres– que pateixen les persones amb VIH i la necessitat d’una sanitat sense discriminacions. Era la primera vegada que la manifestació del 28-J i les jornades prèvies giraven al voltant de la realitat de les persones seropositives, una gran assignatura pendent. Enguany, el lema de la mobilització LGTBI s’amplia i esdevé més complex: El meu cos, un camp de batalla.
La manifestació de la Comissió Unitària planteja, en aquest cas, recollir una sèrie d’opressions i violències relacionades amb els nostres cossos i, de retruc, amplia el focus a les diferents realitats que conformen el col·lectiu LGTBI. "A causa de la complexitat del lema, vam pensar que el millor seria que, per col·lectius i entitats, anéssim aportant les reivindicacions relacionades amb la temàtica que treballem", apunta Elena Longares, portaveu de la Comissió Unitària 28 de juny i membre del col·lectiu Lesbicat. "Tenim l’avantatge que les entitats que conformem la comissió estem especialitzades en àmbits molt concrets i això és molt aprofitable quan es tracten temàtiques com aquesta", recalca.
Dret al propi cos
Un dels temes centrals que incorpora el lema del 28-J és la lluita pel dret al propi cos, una batalla que, aquest any, ha estat inevitablement intensa pel moviment feminista, davant l’amenaça de la contrareforma de la llei de l’avortament del ministre Alberto Ruíz Gallardón, que ha generat un fort rebuig i moltes mobilitzacions.
El dret a la reproducció assistida és una altra de les batalles que es lliuren en el cos, concretament, en el de les dones lesbianes, bisexuals i pansexuals. Tot i ser un dret reconegut a la llei contra la LGTBfòbia, aprovada fa gairebé nou mesos al Parlament de Catalunya, les dones no tenen garantit l’accés a tècniques de reproducció assistida dins el sistema de la sanitat pública i, sovint, pateixen discriminacions per part de les administracions i durant el tractament. Més de 50 col·lectius s’han adherit a una campanya per denunciar-ho.
Salut sense discriminacions
El cos també és un camp de batalla constant per a tota la població trans i intersexe, que pateix la violència tant del sistema heteropatriarcal com de l’àmbit de la salut: sobremedicalització, necessitat d’etiquetar-se i definir-se, qüestionament… El col·lectiu LGBTI continua exigint la llibertat perquè les persones trans visquin la seva identitat de gènere sense discriminacions i demana la despatologització de la transsexualitat.
Una bandera LGTB durant la manifestació del 28-J de 2014 al centre de Barcelona / Victor Serri
Tampoc no s’oblida tractar un àmbit essencial: la salut sexual. "En el sistema de salut que tenim, acabes sent un número més, un cas biologitzat", afirma Elena Longares. "Nosaltres demanem una atenció sanitària que es basi en l’acompanyament i que desenvolupi les aptituds de la persona per treballar la seva salut sexual conforme a les seves necessitats, no simplement des del diagnòstic mèdic", afegeix. Com en el cas de les persones trans i intersexe, la Comissió Unitària denuncia la sobremedicalització i l’estigma que pateixen les persones seropositives i les dones trans, entre d’altres.
La Comissió Unitària 28-J denuncia la sobremedicalització i l’estigma que pateixen les persones seropositives i les dones trans
Finalment, la concepció de família i el model de relacions heteronormatiu també són qüestionats quan es parla del cos com a camp de batalla. Hi ha tot un ventall de relacions afectives i sexuals que s’escapen de la concepció clàssica de família i exclouen i discriminen les persones que no segueixen la norma. Persones no binàries, plurisexuals, que no tenen relacions monògames, que no tenen criatures ni volen tenir-ne… Sovint, representen realitats invisibilitzades, però comencen a organitzar-se: per exemple, el nou col·lectiu Enrenou, que es va presentar el 16 de juny passat i vol ser l’altaveu d’una comunitat plurisexual que, fins ara, diuen, "ha estat dissolta en la gran lluita LGBTI i no ha tingut ple reconeixement i acollida". Les activistes d’Enrenou exigeixen, també, que se’ls facilitin els mitjans per formar les famílies que ho vulguin des dels seus valors i no des dels que imposa la societat normalitzadora i "una cobertura legal equitativa amb la resta de famílies que contempla el sistema".
Una llei pionera, però incompleta
La manifestació per l’alliberament LGBTI, que arrenca dissabte 27 a dos quarts de set del vespre a la plaça Universitat de Barcelona, serà l’ocasió, també, per reivindicar el compliment de la llei contra la LGTBfòbia que va aprovar el Parlament de Catalunya el 2 d’octubre de 2014, un text pioner a tot el món. No obstant això, gairebé nou mesos després de la seva aprovació, el desplegament és molt inferior al 50% i les entitats LGBTI denuncien una manca de voluntat política. "Aquesta llei no ens arreglarà la vida, però és imprescindible i necessària i, a més, ens ha costat molt d’aconseguir", assegura Longares. "Té moltes possibilitats i, tot i que es pot millorar, cobreix totes les etapes de la vida d’una persona i és una eina útil; no podem permetre que quedi abandonada".
El desplegament de la llei contra la LGTBfòbia, gairebé nou mesos després d’aprovar-se, és molt inferior al 50% i les entitats LGBTI denuncien una manca de voluntat política per implementar la norma
Aquest 27 de juny, el moviment d’alliberament LGBTI mesurarà la seva força als carrers. I ho farà coincidint amb la desfilada del Pride, la festa de l’orgull organitzada per l’empresariat rosa de Barcelona, amb la col·laboració de diverses entitats, al Paral·lel. La manifestació d’Universitat aposta, com cada any des de fa 40 anys, per l’activisme i la denúncia de les discriminacions i les injustícies. Un any més, el propi cos i els carrers
directa.cat/cos-camp-de-batalla-contra-sistema-heteropatriarcal