L'Observatori recollim denúncies sobre l'assetjament a les clíniques acreditades per a la Interrupció Voluntària de l'Embaràs. Amb la col·laboració de l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona realitzem un estudi i seguiment de la situació de les estratègies utilitzades davant les clíniques per part de grups contraris a l’accés a l’avortament.

Darrere l'assetjament a les clíniques hi trobem una miríada de col·lectius que actuen tant a Catalunya com a la resta de l'Estat espanyol. L'ofensiva és total i abraça des de l'activisme fins a les institucions. Per una banda, trobem organitzacions que actuen directament enfront de les clíniques: 40 Días por la Vida, Cañas por España, Proyecto Ambulancia Vida o Rescatadores Juan Pablo II. Per altra, les organitzacions satèl·lits que legitimen i fomenten aquest tipus de comportaments: Fundación Provida, Abogados Cristianos, CIDEVIDA i organitzacions relacionades amb l'Església catòlica.

Un dels punts més polèmics del programa electoral de VOX és la implementació del PIN Parental. Es tracta d'un mecanisme segons el qual els tutors legals de l'estudiant han de donar autorització perquè aquests facin activitats impartides per persones alienes al claustre escolar. La intenció d'aquesta mesura és impedir que els alumnes realitzin cap mena d'activitat relacionada amb l'educació sexual. La defensa de VOX del PIN Parental no és casual. Hazte Oír va posar en marxa la campanya Mis Hijos mi Decisión per, segons ells, evitar que s'adoctrinés als infants a les aules en el que defineixen com a "ideologia de gènere". Una vegada més, es tracta d'una iniciativa que s'ha promogut també a Argentina, Brasil, Guatemala, Colòmbia, Equador, Perú, Polònia, entre altres.

El Congrés Mundial de Famílies és una plataforma de cooperació global per a col·lectius anti-gènere. És una de les organitzacions americanes més influents pel que fa a l'exportació de l'odi, i l'organització més influent del món pel que fa a la seva relació amb polítiques anti-LGTBI. Es va fundar l'any 1997 per ultraconservadors cristians americans i russos. El CMF està profundament vinculat amb multitud d'organitzacions i personalitats internacionals entre les quals podem incloure ADF International, Heartbeat International, CitizenGO, l'església ortodoxa russa, oligarques propers al kremlin o activistes anti-gènere africans. Ignacio Arsuaga, fundador d'Hazte Oír i CitizenGo va rebre el premi a L'home de l'any durant el CMF que es va organitzar a Madrid l'any 2012.

One of Us és una organització que neix com una iniciativa europea ciutadana després d'aconseguir el milió de signatures necessàries per establir-se com a tal. Actualment, One of Us disposa d'una plataforma cultural amb el mateix nom i un observatori per a la dignitat humana a Europa des del que estructura la seva feina. One of us està format per multitud de personalitats vinculades a organitzacions fonamentalistes i a partits ultraconservadors. L'actual president de la federació europea One of Us és Jaime Mayor Oreja, exministre d'interior del govern del Partit Popular. Ignacio Arsuaga és també membre de la junta directiva.

Els Estats Units, amb Brasil, Hongria, Uganda, Egipte i Indonèsia, van impulsar la creació d'una declaració antiavortament i anti-gènere: la Declaració de Consens de Ginebra sobre la promoció de la salut de les dones i l'enfortiment de la família. Els objectius de la declaració són: (a) garantir desenvolupaments significatius per a la salut de les dones; (b) protegir la vida en totes les etapes; (c) declarar el dret sobirà de cada nació per fer les seves pròpies lleis que protegeixin la vida; i (d) defensar la família com a base de qualsevol societat sana. Els EEUU va presentar aquesta declaració el 7 de desembre de 2020 a l'Assemblea General de les Nacions Unides. S'hi van adherir 34 països. El 28 de gener de 2021, els EEUU es va retirar de la declaració amb l'arribada de Joe Biden al poder. El 28 d'octubre de 2021, després de la retirada dels Estats Units, Rússia va anunciar que se sumava a la declaració.

«Els atacs dels grups fonamentalistes tenen objectius específics, és a dir, són atacs contra col·lectius i persones concretes, però també tenen objectius majors, d'alteració de l'ordre polític. Els que habitem aquests camps de batalla estem davant del doble repte de visibilitzar, dimensionar i respondre als atacs concrets que es mobilitzen contra diferents subjectes, diferents lleis o diferents qüestions, sense oblidar que les hidres contra les quals ens enfrontem arrosseguen mars tempestuosos de desmocratització i de restauració de tendències autoritàries». - Sonia Corrêa