Informe 2021:

L’ofensiva fonamentalista

contra el dret a l’avortament.

L’Observatori de Drets Sexuals

i Reproductius.

Dossier: L'ofensiva fonamentalista contra el dret a l'avortament

A diferents ciutats de l’Estat espanyol trobem grups de persones davant les portes de les clíniques acreditades per a la Interrupció Voluntària de l’Embaràs que assetgen i violenten a dones i persones amb capacitat per gestar que decideixen exercir el seu dret a avortar.

A primer cop d’ull, ens pot semblar una acció localitzada, aïllada i duta a terme per grups de fanàtics religiosos. El dossier de l’Informe de L’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius traça una línia seqüencial que parteix des d’una acció concreta i localitzada a l’Estat espanyol fins a arribar al vincle existent amb accions implementades en altres estats i al sistema multilateral. A més a més, i per complementar la informació que trobareu en aquesta pàgina, us proposem que llegiu la publicació: Ofensiva fonamentalista contra la democràcia.

Assetjament a les clíniques de Barcelona

Durant els últims anys, hem vist com han augmentat el nombre d'individus i col·lectius que assetgen a dones i persones amb capacitat per gestar que decideixen exercir el dret a avortar a les clíniques de Barcelona. S'agrupen sota diversos noms com 40 días por la Vida, Derecho a Vivir  o Proyecto Ambulancia Vida, i estan relacionats amb lobbys com Hazte Oír o la formació política VOX. No podem parlar d'un fenomen circumscrit només a Barcelona: s'està produint a la resta de l'estat, a escala global i amb un modus operandi similar.

Denúncies recollides a L'Observatori

L'Observatori recollim denúncies sobre l'assetjament a les clíniques acreditades per a la Interrupció Voluntària de l'Embaràs. Amb la col·laboració de l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona realitzem un estudi i seguiment de la situació de les estratègies utilitzades davant les clíniques per part de grups contraris a l’accés a l’avortament.

Resposta al Congrés de Diputats

Com a resposta a la creixent problemàtica davant les clíniques, el Congrés de Diputats admet a tràmit una proposta de llei per penalitzar l'assetjament,  amb penes de fins a 1 any de presó (Proposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal).

Ofensiva fonamentalista a l'Estat espanyol

Darrere l'assetjament a les clíniques hi trobem una miríada de col·lectius que actuen tant a Catalunya com a la resta de l'Estat espanyol. L'ofensiva és total i abraça des de l'activisme fins a les institucions. Per una banda, trobem organitzacions que actuen directament enfront de les clíniques: 40 Días por la Vida, Cañas por España, Proyecto Ambulancia Vida o Rescatadores Juan Pablo II. Per altra, les organitzacions satèl·lits que legitimen i fomenten aquest tipus de comportaments: Fundación Provida, Abogados Cristianos, CIDEVIDA i organitzacions relacionades amb l'Església catòlica.

CitizenGO, Hazte Oír i VOX

Hazte Oír és una organització fonamentalista contra els Drets Sexuals i Reproductius fundada l'any 2001 per Ignacio Arsuaga amb la intenció de promoure valors ultraconservadors i "defensar la vida, la família i la llibertat." Es va fer especialment famosa l'any 2017 quan van posar en marxa "el bus de la llibertat", un autobús cobert d'eslògans contra les persones trans, que va circular a diferents ciutats de l'Estat espanyol i que va propiciar la denúncia per part de formacions parlamentàries i activistes. No era la primera acció polèmica: l'any 2009, amb altres entitats, va organitzar la Marxa per la vida contra la llei de l'avortament. Hazte Oír va fundar CitizenGO l'any 2013 amb la intenció de traslladar aquesta lluita a escala internacional. Una filtració de Wikileaks va revelar que el partit Ultraconservador VOX va estar fundat a través d'Hazte Oír i amb les donacions de grans fortunes espanyoles. La triada Hazte Oír, CitizenGo i Vox és un dels grans pilars del fonamentalisme a l'Estat espanyol.

Amenaça a l'educació sexual, el PIN Parental

Un dels punts més polèmics del programa electoral de VOX és la implementació del PIN Parental. Es tracta d'un mecanisme segons el qual els tutors legals de l'estudiant han de donar autorització perquè aquests facin activitats impartides per persones alienes al claustre escolar. La intenció d'aquesta mesura és impedir que els alumnes realitzin cap mena d'activitat relacionada amb l'educació sexual. La defensa de VOX del PIN Parental no és casual. Hazte Oír va posar en marxa la campanya Mis Hijos mi Decisión per, segons ells, evitar que s'adoctrinés als infants a les aules en el que defineixen com a "ideologia de gènere". Una vegada més, es tracta d'una iniciativa que s'ha promogut també a Argentina, Brasil, Guatemala, Colòmbia, Equador, Perú, Polònia, entre altres.

World Congress Of Families

El Congrés Mundial de Famílies és una plataforma de cooperació global per a col·lectius anti-gènere. És una de les organitzacions americanes més influents pel que fa a l'exportació de l'odi, i l'organització més influent del món pel que fa a la seva relació amb polítiques anti-LGTBI. Es va fundar l'any 1997 per ultraconservadors cristians americans i russos. El CMF està profundament vinculat amb multitud d'organitzacions i personalitats internacionals entre les quals podem incloure ADF International, Heartbeat International, CitizenGO, l'església ortodoxa russa, oligarques propers al kremlin o activistes anti-gènere africans. Ignacio Arsuaga, fundador d'Hazte Oír i CitizenGo va rebre el premi a L'home de l'any durant el CMF que es va organitzar a Madrid l'any 2012.

Agenda Europa

L'Agenda Europa és una xarxa informal de més de 350 organitzacions fonamentalistes anti-gènere. El seu origen el podem rastrejar en un blog anònim que va sorgir l'any 2014. Està fortament vinculada amb l'organització polonesa Ordo Iuris i amb l'Alliance Defending FreedomSegons Neil Datta, el secretari del Fòrum Parlamentari Europeu de Drets Sexuals i Reproductius, l'Agenda Europea funciona com un paraigua per les xarxes d'organitzacions ultraconservadores europees i és el centre gravitacional europeu de la comunitat global anti-DSIR representada al World Congress of Families.

One of Us

One of Us és una organització que neix com una iniciativa europea ciutadana després d'aconseguir el milió de signatures necessàries per establir-se com a tal. Actualment, One of Us disposa d'una plataforma cultural amb el mateix nom i un observatori per a la dignitat humana a Europa des del que estructura la seva feina. One of us està format per multitud de personalitats vinculades a organitzacions fonamentalistes i a partits ultraconservadors. L'actual president de la federació europea One of Us és Jaime Mayor Oreja, exministre d'interior del govern del Partit Popular. Ignacio Arsuaga és també membre de la junta directiva.

Institucionalització de polítiques "anti-gènere"

Les polítiques i grups anti-gènere han trobat en els partits populistes i d'extrema dreta uns aliats perfectes. Aquests partits utilitzen el rebuig a les polítiques de gènere per assolir el poder. Un cop assolit, les ataquen frontalment. En són exemples: la nomenació per part de Donald Trump de la jutge Amy Conney al Tribunal Suprem dels Estats Units, que posa en perill 50 anys de jusrisprudència en favor de l'avortament, l'aprovació de la Texas Heartbeat Act que prohibeix l'avortament una vegada es detecti activitat cardíaca en l'embrió, la declaració d'inconstitucionalitat per part del Tribunal Suprem de Polònia d'avortar en cas de malformacions del fetus o danys fetals irreversibles, la llei aprovada a Hongria que prohibeix la publicitat  l'exposició de contingut LGTBI, també els programes educatius o la mateixa arribada de Jair Bolsonaro al poder, després d'una campanya fortament marcada per l'oposició al que denominen "ideologia de gènere".

Declaració del Consens de Ginebra

Els Estats Units, amb Brasil, Hongria, Uganda, Egipte i Indonèsia, van impulsar la creació d'una declaració antiavortament i anti-gènere: la Declaració de Consens de Ginebra sobre la promoció de la salut de les dones i l'enfortiment de la família. Els objectius de la declaració són: (a) garantir desenvolupaments significatius per a la salut de les dones; (b) protegir la vida en totes les etapes; (c) declarar el dret sobirà de cada nació per fer les seves pròpies lleis que protegeixin la vida; i (d) defensar la família com a base de qualsevol societat sana. Els EEUU va presentar aquesta declaració el 7 de desembre de 2020 a l'Assemblea General de les Nacions Unides. S'hi van adherir 34 països. El 28 de gener de 2021, els EEUU es va retirar de la declaració amb l'arribada de Joe Biden al poder. El 28 d'octubre de 2021, després de la retirada dels Estats Units, Rússia va anunciar que se sumava a la declaració.

Atacs al Conveni d'Istanbul

El Conveni del Consell d'Europa sobre la prevenció i lluita contra la violència de les dones i la violència domestica, també anomenat Conveni d'Istanbul, és l'instrument jurídic europeu més important per lluitar i prevenir totes les formes de violència cap a les donesTurquia es va retirar el març de 2021 per considerar que "promovia l'homosexualitat i anava en contra dels valors tradicionals de la societat turca". Polònia ha amenaçat nombroses vegades amb la possible retirada del conveni. Hongria, Bulgària o Eslovàquia s'han distanciat d'una possible ratificació del conveni.

L'hidra

«Els atacs dels grups fonamentalistes tenen objectius específics, és a dir, són atacs contra col·lectius i persones concretes, però també tenen objectius majors, d'alteració de l'ordre polític. Els que habitem aquests camps de batalla estem davant del doble repte de visibilitzar, dimensionar i respondre als atacs concrets que es mobilitzen contra diferents subjectes, diferents lleis o diferents qüestions, sense oblidar que les hidres contra les quals ens enfrontem arrosseguen mars tempestuosos de desmocratització i de restauració de tendències autoritàries». - Sonia Corrêa

Informe 2021: L'Observatori de Drets Sexuals i Reproductius

Publicació: Ofensiva fonamentalista a la democràcia

Copyright © 2021 Associació pels Drets Sexuals i Reproductius | Política de privacitat i protecció de dades