Aquesta situació mostra que no hi ha una garantia real de l’accés ni dels drets de les persones que accedeixen a les tècniques de RHA a través de la xarxa sanitària pública.

Els errors de derivacions i les llistes d’espera allarguen molt els processos de les persones que accedeixen a les tècniques de reproducció assistida, provocant un efecte dissuasiu de les possibles candidates, que no poden esperar tant i marxen per a fer-ho a través de clíniques i hospitals privats. L’atenció ineficient i poc coordinada no garanteix l’accés al servei, recollit a la Llei 11/2014, i sobretot se’n ressenten dones sense parella, parelles de dones, o persones amb capacitat gestant.

Un cop comença l’atenció directa, hi ha un tractament inadequat, especialment pel que fa a l’atenció, però també en els mètodes emprats a la Fundació Puigvert. És a dir, assignen una cita amb el metge, però el metge sempre arriba tard, des de 15 minuts fins a 1 hora, fet que dificulta la conciliació de la vida laboral amb el procés. Es realitzen preguntes inadequades i que no aporten cap informació rellevant per als professionals sanitaris. En moltes ocasions els professionals sanitaris no coneixen les realitats entorn la diversitat afectivosexual i de gènere, fet que provoca que les usuàries hagin de viure situacions incòmodes, on han de respondre preguntes innecessàries o han d’aclarir qüestions pràctiques davant del desconeixement dels professionals sanitaris.

No s’assegura l’equitat territorial; la majoria dels serveis d’accés a les tècniques de reproducció assistida es concentren a Barcelona i, especialment, a la Fundació Puigvert. Aquesta desigualtat no garanteix l’aplicació del protocol i suposa que les usuàries que viuen en punts del territori fora de l’àrea metropolitana, hagin d’acabar acudint a la xarxa privada per a realitzar tot el procés, amb un cost econòmic important, o bé fer llargs desplaçaments pel seguiment fins al centre públic més proper.

L’aplicació del protocol no s’ajusta a la definició del mateix en molts aspectes, primer perquè no garanteix l’accés a les tècniques de reproducció assistida a qualsevol persona amb capacitat gestant, però també perquè no es desplega pel territori, l’organització és ineficient i provoca llistes d’espera molt llargues, l’atenció és inadequada i no garanteix ni la igualtat ni els mateixos Drets Sexuals i Reproductius.

En alguns centres prioritzen en el seu propi protocol, sense tenir en compte el del Departament de Salut que és el que s’apropa més a un consens entre la comunitat científica i la societat civil. No es prioritza el compliment dels Drets Sexuals i Reproductius de les usuàries en tot moment del procés, sinó que es prioritzen els recursos i necessitats del centre mèdic i dels professionals.

A la denúncia també s’observa la discriminació de famílies LGTBI. Tal com es recull a la Llei 11/2014 del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia (article 16.k) s’estableix que en matèria de salut, s’ha de garantir a les dones lesbianes la igualtat d’accés a les tècniques de reproducció assistida. D’altra banda, a la Llei 14/2016, de 26 de maig, sobre tècniques de reproducció assistida (article 6) es reconeix com a usuària d’aquestes tècniques a la dona independentment del seu estat civil i de l’orientació del desig. Un altre aspecte que regula aquesta llei és, en cas que la dona gestant estigui casada amb una dona, aquesta podrà reconèixer la filiació de la criatura nascuda.

Cal destacar que la Llei 14/2016 conté un biaix heteronormatiu, ja que la majoria de vegades que es refereix a la família o parella ho fa al·ludint a la que està formada per un home i una dona i referint-se constantment a la família tradicional com a únic tipus de família. Excepcionalment parla de la dona com a cònjuge a l’hora de reconèixer la filiació amb la criatura. Tanmateix, segons aquesta mateixa llei, necessiten estar casades per a ser reconegudes com a família.

Tenint en compte aquesta falta de visibilització de diversitat familiar, a Catalunya neix la plataforma Campanya feminista pel dret a la reproducció assistida de totes les dones, amb la intenció d’actualitzar el protocol. El 2016 aquest protocol es va renovar amb nous objectius: garantir l’accés als serveis per la xarxa pública a totes les dones independentment de la existència o no de parella i del gènere d’aquesta; garantir que l’accés a aquests serveis estiguin lliures de discriminació; garantir l’accés equitatiu a totes les persones i col·lectius del territori; i que durant tot el procés es vetlli per l’autonomia, la dignitat i la intimitat de les dones (Generalitat de Catalunya, 2016). Malgrat aquest nou protocol, tal com s’observa a la denúncia, cal fer-ne difusió.

Tenint en compte que el protocol renovat contempla tots aquells aspectes a millorar dels serveis de la reproducció humana assistida, es considera que cal assegurar la seva correcta implantació. Cal, en primer lloc, difondre’l i informar el personal sanitari per tal que conegui les diferents famílies que sol·liciten el tractament, per tal que no se sentin discriminades. A la vegada, tota la informació referida a les famílies així com els formularis han d’incorporar aquesta diversitat.

D’altra banda, respecte a les diferències territorials, cal invertir més recursos en la xarxa sanitària pública implantant dues mesures complementàries: disminuir les llistes d’espera i augmentar el nombre de centres en tot el territori. Cal destacar que la disminució del temps d’espera és molt important, donat que per accedir al tractament per la xarxa sanitària pública s’ha establert el límit d’edat de 38 anys. Per tant, cal assegurar la major prestesa a l’hora d’accedir als tractaments. Alhora es considera que s’estarà contribuint a disminuir la sensació d’incertesa i neguit que es pot experimentar al llarg del procés i degut a aquest límit d’edat.

Assegurar aquests tractaments per la xarxa sanitària és una manera de garantir els DSiR de manera equitativa, independentment del lloc de residència o dels recursos econòmics disponibles.