Vulneració del dret a l'educació sexual.

L’educació sexual i afectiva és un dels Drets Sexuals i Reproductius amb més mancances a Catalunya. Davant d’això, la societat civil i les comunitats dels espais educatius reivindiquen la necessitat de prendre mesures efectives.

L’educació sexual ha de ser l’espai des d’on entendre la sexualitat, les diversitats i ha d’estar centrada en el plaer i des d’una perspectiva feminista i de drets per construir relacions positives que fomentin la no-discriminació, el respecte i l’afectivitat com a elements clau d’empoderament. L’educació sexual és l’eina que transforma les relacions entre els gèneres eliminant aquelles basades i construïdes des del poder o les opressions. I, per tant, també contribueix a l’erradicació de les violències masclistes. A la vegada, l’educació afectiva i sexual és un Dret Humà reconegut en diferents instruments i acords internacionals com: El Caire, Beijing, CEDAW.

Denúncia:

La Coordinadora de Comissions de Gènere, Feminismes i Coeducació de les Escoles Públiques de Gràcia denuncia el contingut d’un llibre de text de 6è de primària on es poden llegir les definicions que fan de l’úter i la vagina. Han contactat amb l’editorial del llibre de text, la direcció de l’escola i el Departament d’Educació per abordar aquest tema.

Com es pot observar, el llibre de text vulnera el dret a l’educació sexual i afectiva des d’un abordatge de Drets Sexuals i Reproductius. Les definicions d’úter i vagina que incorpora el llibre, visibilitzen la falta de perspectiva feminista en una matèria tan important com és l’educació sexual i afectiva. S’expliquen diferents parts del cos a partir de la contraposició entre dos sexes i des d’un enfocament marcadament heteronormatiu i fal·locèntric. Ell llibre de text descriu la vagina com un “passadís per introduir el penis durant una unió sexual”, donant a entendre que aquesta és la seva única funció i reduint l’acte sexual al coit. Així, la vagina queda reduïda a una “cavitat” i s’ignoren les múltiples funcions de l’òrgan.

Seguint aquesta mateixa lògica, el text ens descriu l’úter basant-se únicament i exclusiva en la reproducció humana, contribuint així a la idea que les relacions sexuals són inseparables de la reproducció. Caldrà insistir de nou en el nostre dret al plaer sense tenir com a fi la reproducció. I, de la mateixa manera que amb la descripció de la vagina, al final, s’obvien les funcions de l’òrgan en qüestió.

Una altra denúncia que volem destacar està relacionada amb una carta que l’Agència de Salut Pública de Barcelona i l’Institut Català de la Salut envien a les famílies en el marc de la campanya de vacunacions, informant que es vacunarà contra el virus del papil·loma humà a les noies. De nou, la Coordinadora de Comissions de Gènere, Feminismes i Coeducació de les Escoles Públiques de Gràcia, denuncia el redactat de la carta, que inclou “per prevenir el càncer del cèrvix uterí, és necessari que en el futur les noies vacunades utilitzin preservatius”. Amb sentències com aquesta, s’atribueix tota la responsabilitat de prevenir el virus a les dones i noies, sense fer cap al·lusió a homes i nois en aquesta tasca. A més, el redactat és, una altra vegada, des d’una perspectiva heteronormativa.

Malgrat tot, existeixen múltiples casos de vulneracions d’aquest dret al nostre territori, i fins que no s’implementi l’educació sexual a les competències obligatòries de l’educació formal, entenem que ja partim d’una vulneració inicial que fa una esmena a la totalitat del sistema educatiu. Quan s’aconsegueixi incorporar-la i, fer-ho des d’una perspectiva feminista i un abordatge de drets sexuals i reproductius haurem fet una passa de gegant en aquest àmbit.

Moltes d’altres vulneracions són presents diàriament en el nostre entorn, quan mirem els llibres de text que s’utilitzen a moltes escoles, contes que s’expliquen, obres de teatre que es representen en centres cívics, activitats familiars a espais comunitaris, materials i campanyes veiem com els estereotips masclistes i heteropatriarcals es van reproduint i consolidant constantment.

Casos com aquests són múltiples i freqüents però no sempre aconseguim que s’identifiquin i pugui fer-se la tasca d’incidència per resoldre’ls tal com tocaria i arribar a transformar aquests discursos. El dret a una bona educació sexual i afectiva és imprescindible perquè totes les persones, disposant de tota la informació veraç, puguin prendre decisions d’acord a cada moment de les seves vides, desitjos, valors i creences.

Per tant, queda palès que el dret a l’educació sexual i afectiva i el dret a la informació són drets àmpliament vulnerats a l’estat espanyol a causa de la manca de voluntat política de les institucions implicades que no implementen mesures àmplies i permanents que consolidin la seva garantia.

Tal com va recordar el Relator especial pel Dret a l’Educació de Nacions Unides:

El dret a l’educació inclou el dret a l’educació sexual, és un dret humà en si mateix i resulta condició indispensable per assegurar que les persones gaudim d’altres Drets Humans, com el dret a la salut, el dret a la informació i els Drets Sexuals i Reproductius. Així, el dret a l’educació sexual integral és part del dret de les persones a ser educades en Drets Humans”.

Segons la definició de l’OMS del 2010, l’educació sexual integral significa l’“aprenentatge sobre els aspectes cognitius, emocionals, socials, interactius i físics de la sexualitat. L’educació sexual comença en la infància i progressa a través de l’adolescència i l’edat adulta. El seu objectiu és donar suport i protegir el desenvolupament sexual. Es proveeix de forma gradual els infants i joves de la informació, de les habilitats i els valors positius per comprendre i gaudir de la seva sexualitat, poder tenir relacions segures i satisfactòries i assumir la responsabilitat per la pròpia salut sexual i el benestar de la resta de les persones.

I la UNESCO segueix explicant l’any 2018 que l’educació sexual inclou: “educació per a la prevenció, educació en relacions i sexualitat, educació sobre la vida en família, estils de vida saludable i seguretat bàsica per a la vida“. Es refereix al desenvolupament del coneixement, habilitats i actituds per tal de viure una sexualitat positiva i una bona salut sexual i reproductiva. Els elements centrals tenen una fonamentació ferma en els drets humans i un reconeixement del concepte ampli de la sexualitat com una part natural del desenvolupament de l’ésser humà.

L’educació és el pilar fonamental de la construcció social i està obligada a promoure tot allò que potenciï la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de tota mena de discriminació així com la integració de forma explícita i amb continguts d’aprenentatge de la perspectiva de gènere. L’acció educativa es fonamenta en el reconeixement de les potencialitats i individualitats d’infants i joves i es potencia, així, la igualtat real d’oportunitats.

A Europa, el context és d’una diversitat força impactant però, des de 1955 que Suècia ja va incorporar l’Educació Sexual com obligatòria dins del currículum escolar i, van anar sumant-se molts d’altres països del Nord-oest durant la dècada dels 60-70. Als 90 s’hi sumen alguns països de l’Est com Estònia. Actualment, només 11 països europeus garanteixen l’educació sexual integral de forma universal i obligatòria a les seves escoles i són aquests els que tenen unes taxes d’embarassos no desitjats i embarassos adolescents més baixes d’Europa, on les persones joves utilitzen més mètodes preventius i d’autocura, entre moltes altres qüestions.

L’últim informe emès pel Comitè de la CEDAW (2015) ja assenyalava la mancança de matèries obligatòries a les escoles sobre l’educació en la salut i en els Drets Sexuals i Reproductius i instava a l’estat espanyol a incloure, com a part del currículum escolar obligatori, l’educació sexual i afectiva i en Drets Sexuals i Reproductius de manera adaptada a cada etapa escolar.

Sabem de múltiples instruments internacionals que confirmen la imprescindible centralitat de l’educació sexual com un dret a garantir i, l’actual Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, s’afegeix situant l’educació en drets i salut sexual i reproductiva com a eix fonamental per assolir el desenvolupament i la transformació de les societats en més equitatives i sostenibles.

Aquests instruments internacionals signats i ratificats pel Govern de l’Estat espanyol, alguns d’obligat compliment i d’altres com a recomanacions claus a seguir acompanyen també legislació constitutiva del govern de l’estat com és la vigent Ley Orgáncia 2/2010, de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva y de interrupción voluntària del embarazo i la seva Estrategia Nacional de Salud Sexual y Reproductiva (ENSSR) que se’n desplega. Al cos legislatiu de la llei ja es deixa clar quin és l’objectiu i l’esperit d’aquesta llei:

Capítulo III: Artículo 9. Incorporación de la formación en salud sexual y reproductiva al sistema educativo.

A Catalunya tenim un marc legislatiu que contempla l’educació afectiva i sexual a través de diferents normatives, algunes de les lleis que la contemplen són:

  • Llei 17/2015 d’igualtat efectiva entre homes i dones;
  • Llei11/2014, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.
  • Llei 14/2010 dels drets i oportunitats en la infància i l’adolescència.
  • Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

Per tant, les institucions públiques han de promoure, protegir i garantir el seu compliment. Actualment, a Catalunya, s’està iniciant el procés per poder incorporar l’educació sexual i afectiva dins de les competències a impartir durant l’etapa educativa obligatòria als centres d’educació formal. Malgrat tot, el camí és llarg i l’escenari incorpora riscos i amenaces que sempre poden bloquejar i obstaculitzar aquests avenços que es van aconseguint, amb massa retard.

Per altra banda, és imprescindible estendre l’educació sexual des d’aquesta perspectiva feminista i de drets als espais d’educació no formal i d’acció comunitària, perquè són espais privilegiats per treballar i aplicar els canvis d’imaginaris per construir discursos en favor de la garantia de drets, i en aquest cas dels drets sexuals i reproductius. El context comunitari, l’escolar i el familiar és on la població es desenvolupa tant individualment com socialment, d’aquí la importància de tenir-ho present en tots els espais. L’educació afectiva i sexual s’ha de concebre com a una part constitutiva i ineludible de l’acció educativa de tota la ciutadania.

La UNESCO ja assenyala clarament en el seu últim document sobre aquest tema que els entorns no formals i comunitaris també són oportunitats importants per a proporcionar l’educació sexual amb base en un currículum.

Garantir el dret a una bona educació sexual i afectiva és garantir l’exercici de tots els altres DSiR, en tant que s’està contribuint a conèixer-los per poder exercir-los i a crear una societat més justa i equitativa.

Què fem?

Transformem.

Copyright © 2019 Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears | Política de privacitat i protecció de dades