Avortament. Passades les 22 setmanes de gestació.

L’avortament forma part del marc del Dret Internacional, dels Drets Sexuals i Reproductius (DSIR) i dels Drets Humans de les dones. La Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) permet exercir el dret a planificar una família, la sobirania corporal, l’autonomia i el Dret a la Salut, entre molts d’altres. Malgrat això, és un dels Drets Sexuals i Reproductius més vulnerats arreu del món.

Denúncia:

Una dona denuncia que, durant una revisió rutinària de la setmana 20 de gestació, al fetus se li detecta una lleugera dilatació del ventricle esquerre cerebral. Els i les professionals sanitaris la deriven a un altre hospital. Després de visitar dos hospitals diferents, on informen a la parella amb diagnòstics imprecisos, decideixen visitar un neuròleg especialista en diagnòstic prenatal buscant-ne un de més detallat. Aquest diagnostica una malformació del sistema nerviós central en evolució a les 26 setmanes de gestació, amb un pronòstic difícil de predir, anotant que la gravetat de les lesions podrien ser majors amb el desenvolupament de l’embaràs. La parella realitza una primera sol·licitud d’IVE a les 27 setmanes i demanen incloure al metge especialista que els ha visitat al comitè clínic. Malauradament els deneguen la sol·licitud al·legant que les malformacions no són incompatibles amb la vida i que la malaltia del fetus no és extremadament greu o incurable.

 

La parella decideix continuar fent proves de l’evolució del fetus acudint a diferents clíniques. Finalment, se’ls confirma l’extrema gravetat del diagnòstic, que no té possibilitat de cura. Amb aquest nou informe la parella sol·licita l’IVE per segona vegada amb un embaràs de 29 setmanes de gestació. Aquest cop el comitè clínic ho aprova, no obstant això, durant tot el procés han hagut de visitar tres hospitals, dues clíniques diferents i han hagut de sol·licitar ajuda psicològica ja que no existeix cap circuit d’acompanyament.

Aquest és un cas on es veu clarament l’obstaculització que presenta el dret a l’avortament quan s’han superat les 22 setmanes de gestació. A més, cal destacar que per poder exercir aquest dret, la parella va haver d’invertir molts recursos, sobretot econòmics i de temps, un privilegi que no totes les persones en aquesta situació es poden permetre.

En tot el procés de diagnòstic la parella va visitar tres hospitals diferents i dues clíniques privades per aclarir els resultats. També s’observa com des d’un principi, tot i que el diagnòstic és incert, la voluntat de la parella és d’interrompre l’embaràs en confirmar la presència d’anomalies en el desenvolupament del fetus. A causa de ser un embaràs que supera les 22 setmanes de gestació s’han d’acollir a l’article 15c de la Llei Orgànica 2/2010, on s’especifica que es pot avortar més enllà de les 22 setmanes de gestació quan es presentin anomalies fetals incompatibles amb la vida o quan es detecti una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic i així ho confirmi el comitè clínic.

Cal remarcar que entre la primera revisió, on sorgeixen dubtes en el desenvolupament del fetus, i la segona sol·licitud d’IVE han succeït 2 mesos. A més, el diagnòstic es confirma un cop han passat les 22 setmanes de gestació, fet que limita encara més les possibilitats d’avortar segons l’article 15 de la Llei Orgànica 2/2010. Malauradament aquest fet no és aïllat, ja que moltes malformacions es confirmen un cop s’ha superat aquest llindar.

El motiu de la visita a l’especialista en neurologia és conèixer la gravetat del diagnòstic i incloure l’informe i l’especialista en el comitè clínic que avaluarà la sol·licitud d’avortament. Malgrat això, el comitè els denega el dret a avortar al·legant que les malformacions no són incompatibles amb la vida. Aquesta primera negativa constitueix una vulneració donat que tampoc es té en compte en cap cas la voluntat de la dona. A més, aquesta primera negativa no només frustra la necessitat de la parella d’acabar amb el patiment que els està generant la situació, sinó que l’agreuja, ja que han de prosseguir amb les proves, amb el cost de recursos que això implica, mentre els confirmen la progressió de les malformacions, i ho fan en total soledat.

L’evolució del diagnòstic interfereix clarament en la vida de la parella, ja que sol·liciten ajuda psicològica, petició garantida un mes més tard d’haver realitzat l’avortament. És comprensible que en una situació d’incertesa, on el personal professional encoratja a esperar i a seguir realitzant proves, la salut mental i emocional de la parella es vegi afectada. Tanmateix, l’actuació del comitè clínic genera un patiment innecessari denegant l’avortament al qual setmanes més tard donarà la seva aprovació gràcies al seguiment que ha decidit i ha pogut fer aquesta parella, que no és el cas de totes les que es troben en aquesta situació.

Un altre fet important del cas és la inclusió de l’especialista al comitè clínic per part de la parella. Aquest fet és atípic, ja que moltes vegades no s’informa d’aquesta possibilitat tot i estar recollit a l’article 16 de la Llei Orgànica 2/2010:

Article 16. Comitè clínic.

  1. El comitè clínic a què es refereix l’article anterior estarà format per un equip pluridisciplinar integrat per dos metges especialistes en ginecologia i obstetrícia o experts en diagnòstic prenatal i un pediatre. La dona podrà triar un d’aquests especialistes.
  2. Confirmat el diagnòstic pel comitè, la dona ha de decidir sobre la intervenció.
  3. En cada comunitat autònoma hi haurà, al menys, un comitè clínic en un centre de la xarxa sanitària pública. Els membres, titulars i suplents, designats per les autoritats sanitàries competents, ho seran per un termini no inferior a un any. La designació s’ha de fer pública en els diaris oficials de les respectives comunitats autònomes.
  4. Les especificitats del funcionament del Comitè clínic s’han de determinar per reglament.

Actualment, aquests comitès no estan actuant segons les premisses previstes a la llei sinó que es genera una situació on la voluntat del comitè clínic acostuma a ser la de vetllar per la vida del fetus i les possibilitats de cura que tindrà al néixer deixant de banda la voluntat de la dona.

Tot i que en aquest cas finalment se’ls concedeix la pràctica de l’avortament, mostra l’extrema dificultat i delicadesa dels embarassos amb complicacions i el patiment que genera tot el procés. Cal destacar que d’altres casos, davant la negativa del comitè clínic, han hagut d’avortar fora de l’estat espanyol, una opció encara més costosa d’aconseguir. Així doncs, són situacions on els recursos i privilegis de les famílies són determinants a l’hora d’exercir els seus drets.

Aquest tipus de casos suposen un percentatge petit del total d’avortaments anuals però és cert que són casos amb la màxima complexitat. Les dones que es troben en aquesta situació són per un embaràs desitjat que ha tingut un diagnòstic fatídic que les col·loca en un moment de vulnerabilització absoluta i canvia dràsticament les seves expectatives i les de les famílies. L’excessiva burocratització del procediment genera un patiment afegit al malestar que provoca la situació.

Així doncs, independentment del desenvolupament que tingui el fetus, es considera que a l’Estat espanyol el dret a avortar es pot fer efectiu en qualsevol setmana de gestació seguint els supòsits de l’article 15 de la Llei Orgànica 2/2010. En el moment en què es presenten complicacions, ha de prevaldre la voluntat i el dret de la dona gestant i famílies a avortar davant de les possibilitats de cura que tingui el fetus en néixer. A més, tenint en compte que moltes de les malformacions es confirmen un cop s’ha superat el llindar de les 22 setmanes de gestació (ja que afortunadament les tècniques diagnòstiques cada dia avancen més), es considera que la Llei Orgànica 2/2010 està restringint els supòsits pels quals es pot avortar i supedita la decisió al comitè clínic.

Seria altament recomanable fer els canvis legislatius corresponents perquè això no passés. A la vegada, i de forma immediata, es recomana que els comitès clínics reconsiderin la perspectiva des de la qual contemplen l’avortament i situïn com a subjecte de drets a la dona gestant enlloc del fetus. D’altra banda, un altra de les condicions imprescindibles a garantir és la d’informar del dret a incloure al Comitè Clínic l’especialista que la dona desitgi, tal com està recollit a l’article 16 de la Llei Orgànica 2/2010.

Per últim, es considera que garantir el dret a l’avortament en aquestes situacions tampoc ha d’anar supeditat als recursos que tingui cada família. Així doncs, essent conscients que són casos on confirmar un diagnòstic és complicat, cal conscienciar al personal professional involucrat i a les persones integrants del comitè a tenir presents el dret a interrompre l’embaràs i l’acompanyament necessari en aquests casos, en comptes d’encoratjar a continuar realitzant proves i amb l’embaràs quan ja s’ha mostrat l’interès contrari per part de la dona.

Què fem?

Transformem.

Informe 2019

Copyright © 2019 Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears | Política de privacitat i protecció de dades