El PP aprova la llei de l’avortament que imposa el permís patern

Hi va haver un moment, al començament del debat al Congrés sobre la reforma de la llei de l’avortament, en què Carlos Martínez Gorriarán, diputat d’UPD, es va posar una mà al cap i va dir al Govern: «Han fet una cosa que té mèrit. Posar d’acord tota l’oposició». Poques vegades una norma ha suscitat un rebuig tan unànime. Del PSOE al PNB, passant per CDC, IU, ERC i Amaiur, la majoria dels grups van fer servir ahir idèntics arguments per criticar una iniciativa que convertirà en obligatori el consentiment patern per a les dones de 16 i 17 anys que vulguin interrompre el seu embaràs: l’absència de consens, la falta de necessitat de la mesura, la desprotecció en què quedaran algunes menors i el suposat interès electoral de la iniciativa. Però la majoria absoluta del PP va tirar endavant la reforma, si bé amb certa oposició interna. Cinc dels seus diputats no la van recolzar.

Els motius d’aquests parlamentaris díscols van anar en la direcció oposada als de l’oposició. Consideren que la modificació es queda curta, que l’Executiu hauria d’haver perseverat en el seu intent original, que esborrava el sistema de terminis vigent des del 2010, que ha reduït el nombre d’avortaments amb un model molt similar al d’altres països de l’entorn europeu, per passar a un altre de supòsits molt restrictiu.

ELS VAIVENS / El PP s’ha enfrontat amb l’avortament des de principis de legislatura. El seu programa electoral es limitava a anunciar que canviaria «la regulació sobre l’avortament per reforçar la protecció del dret a la vida, així com de les menors», una fórmula vaga que ha servit per justificar diferents esforços.

Els conservadors van impulsar primer un canvi que només autoritzava la interrupció en cas de violació o risc per a la mare. Després, al·legant falta de consens, el van desactivar, forçant la sortida del promotor del projecte, Alberto Ruiz-Gallardón, exministre de Justícia. I ara, també sense consens, han fet tirar endavant (encara falta el seu pas pel Senat per a l’aprovació definitiva, prevista per al setembre) un retoc que exigeix a les menors l’autorització dels pares, quan abans era suficient que aquests en fossin informats, a menys que la interessada al·legués un conflicte familiar, una cosa a la qual només s’ha acollit el 10% d’aquest col·lectiu.

Si la dràstica contrareforma de Gallardón va motivar crítiques internes perquè podia allunyar l’electorat menys de dretes del PP, la iniciativa actual suscita els mateixos retrets pel contrari: la seva presumpta timidesa i l’allunyament que comporta dels postulats clàssics del PP. A aquest col·lectiu es va dirigir durant el debat la diputada Marta González, convertint l’hemicicle gairebé en un míting. «Vull ser molt clara en una cosa que preocupa molts votants del PP: no estem validant les qüestions que van ser objecte de recurs davant el Tribunal Constitucional», va dir. El juny del 2010, els populars van portar la llei de terminis davant l’alt tribunal. Cinc anys després, l’òrgan segueix sense resoldre.

ESMENES DESACTIVADES / La divisió al PP podria haver sigut més intensa. Carlos Salvador, diputat d’UPN, havia plantejat diverses esmenes a la reforma, totes inspirades en el recurs dels populars davant el Constitucional, però al final les va retirar a canvi d’un pla, encara per concretar, a favor de la maternitat. Així que la rebel·lió interna va ser menor del que s’esperava: en la votació sobre el dictamen de la Comissió de Sanitat, cinc diputats es van despenjar (quatre vots en contra i una abstenció); en la votació de conjunt, hi va haver tres abstencions i només un vot en contra. La llei va quedar aprovada amb 184 suports del PP, Unió i Fòrum Astúries.

«El que és important aquí és a quantes noies trencarà la vida», va assenyalar Ángeles Álvarez, del PSOE. El seu argument no només es va basar en el «drama» que per a una menor pot suposar ser obligada pels seus pares a seguir amb l’embaràs o bé veure’s forçada a la interrupció clandestina o a l’estranger. També va sostenir que la reforma era inaplicable, ja que no hi ha garanties que una noia que recorri la decisió paterna pugui obtenir una resposta en termini.

Mentrestant, Dret a Viure, la més activa de les associacions radicalment contràries a l’avortament, va acusar l’Executiu de «jugar amb la vida per guanyar vots». Els bisbes, que tant van carregar contra una llei de terminis que en la part fonamental segueix vigent, es van limitar a demanar «coherència» als diputats.

www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/aprova-llei-lavortament-que-imposa-permis-patern-4363811